Homilía de la Misa año nuevo

[TRANDUCCIÓN PENDIENTE] Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa de la Solemnitat de la Mare de Déu, a la S. E. Catedral de Barcelona el dia 1 de gener de 2012 Ens hem reunit, avui dia primer d’any nou, per celebrar l’Eucaristia en la Solemnitat de Maria Mare de Déu. [...]

[TRANDUCCIÓN PENDIENTE]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en la Missa de la Solemnitat de la Mare de Déu,

a la S. E. Catedral de Barcelona el dia 1 de gener de 2012

Ens hem reunit, avui dia primer d’any nou, per celebrar l’Eucaristia en la Solemnitat de Maria Mare de Déu. És una festa mariana molt preuada, la més bonica i solemne de la mare de Déu i mare nostra, perquè l’Església proclama solemnement que Maria de Natzaret per obra de l’Esperit Sant és la Mare del Fill de Déu.

El començament d’un any nou, do de Déu a la humanitat, és una invitació a desitjar a tots, amb molta confiança i afecte, que aquest temps que tenim davant nostre, l’any 2012, estigui marcat per la justícia i la pau. Per això, des de fa 45 anys, l’Església dedica aquest primer dia d’any nou a la Jornada Mundial de la Pau. Enguany té aquesta Jornada una perspectiva educativa, i aquest és el seu lema: “Educar els joves en la justícia i la pau”. I és precisament la nostra institució eclesial diocesana de “Justícia i Pau” que ens invita en aquesta Eucaristia any rera any a començar un any nou amb el desig i el compromís de la pau per sembrar-la en els nostres cors i en el món. Per això en la primera lectura que hem escoltat, es fa esment a la benedicció de Déu amb aquestes paraules: “Que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau”. L’autèntica pau és un do de Déu. Jesucrist, el “Príncep de la Pau” ha vingut al món per donar-nos aquest do. Els cristians creiem que Crist és la nostra verdadera pau: en ell, en la creu, Déu ha reconciliat en Ell al món i ha destruït les barreres que ens separaven els uns dels altres (cf. Ef. 2, 14-18); en Ell hi ha una única família reconciliada en l’amor.

Maria de Natzaret, la “plena de gràcia”, ens ha donat el fruit de les seves entranyes virginals, el “Príncep de la Pau”. Maria ha infantat el Salvador del món. De tots els títols que podem donar a Maria, cap no li escau millor que aquell amb què la designem habitualment, Mare de Déu. Totes les prerrogatives que va rebre Maria, les va rebre per a aquesta  excelsa i única missió de ser Mare de Déu. Per ser Mare del “Príncep de la Pau”, Maria és “reina de la pau”. El poble de Déu, esguardant la Mare i el Fill, trobarà el fonament per a una pau cristiana i perpètua.

Aquesta Jornada Mundial de la Pau s’ha dedicat als joves. Prestar atenció a la joventut, saber escoltar-la i valorar-la, no és només una oportunitat, sinó un deure primari de tota la societat, per a la construcció d’un futur de justícia i de pau.

Avui els joves tenen un futur fosc. El 40% dels joves en edat laboral no tenen feina. Aquest és un greu problema en el context dels 5 milions de persones que estan en l’atur. És una qüestió d’Estat que demana un treball de conjunt, unitari, de coalició de tots els partits polítics, sindicats, patronals i grups socials del país per caminar vers una solució i per crear camins de justícia i de pau. Pensant també en aquest 40% de joves sense feina, he demanat a Càritas que treballi en aquest camp i a tots els diocesans i ciutadans que col·laborin en aquest projecte.

El Papa Benet XVI en el seu missatge amb motiu d’aquesta Jornada que celebrem es dirigeix als responsables de l’educació dels joves, en primer lloc a la família ja que els pares són els primers educadors. La família té una importància cabdal ja que la família és la cèl·lula originària de la societat on els fills aprenen els valors humans i cristians que permeten una convivència constructiva i pacífica. En la família és on s’aprèn la solidaritat entre les generacions, el perdó i l’acollida de l’altre. La família és la primera escola on es rep l’educació per a la justícia i la pau. Tanmateix vivim en un món en el que la família, i també la mateixa vida, es veuen constantment amenaçades i, fins i tot, en ocasions, destroçades.

El Papa es dirigeix també als responsables de les institucions dedicades a l’educació per tal que assegurin a les famílies que els seus fills puguin tenir un camí formatiu que no contrasti amb la seva consciència i principis religiosos; tot l’ambient educatiu ha de ser un lloc d’obertura a l’altre i al transcendent.

Benet XVI també es dirigeix als responsables polítics demanant-los que ajudin a les famílies i a les institucions educatives a exercir degudament el seu dret i el seu deure d’educar, per tal que a ningú se li negui el dret a la instrucció i les famílies puguin elegir lliurament les estructures educatives que considerin per idònies per al bé dels seus fills.

Tots sabem que l’educació persegueix la formació integral de la persona, inclosa la dimensió moral i espiritual. El salmista es pregunta: “¿Què és l’home perquè te’n recordis d’ell?” (Sal 8, 4). Aquesta és la qüestió fonamental en l’educació: ¿Què és l’home? L’home és un ser que té en el seu cor una set d’infinit, una set de veritat, perquè ha estat creat a imatge i semblança de Déu. Només en la relació amb Déu comprèn també l’home el significat de la pròpia llibertat. I és objecte de l’educació el formar en l’autèntica llibertat. Per exercir la seva llibertat, l’home ha de superar el relativisme i conèixer la veritat sobre ell mateix i sobre el bé i el mal. L’ús recte de la llibertat és, doncs, central en la promoció de la justícia i de la pau, que requereixen el respecte envers un mateix i envers els altres, encara que siguin diferents de la pròpia forma de pensar i de viure.

Per assolir la justícia i la pau hem d’aixecar els nostres ulls a Déu i esguardar la seva mirada. El Papa Benet XVI deia als joves en la Jornada Mundial de la Joventut de Colònia: “No són les ideologies les que salven el món, sinó només el dirigir la mirada al Déu vivent, que és el nostre Creador, el garant de la nostra llibertat, el garant del que és realment bo i autèntic”. En la fe cristiana trobem força i coratge per treballar durant tot l’any 2012 per la justícia i la pau. Pel baptisme tots som fills i filles de Déu i, per tant, germans els uns dels altres, i la Mare de Déu, per voluntat de Jesús en la creu, és també la nostra Mare. Per tant, són per molts motius de fe, germans. I pel motiu de ser creats tots per Déu i fets membres de la mateixa família humana en tenir tots la mateixa naturalesa i la mateixa dignitat, tenim l’exigència de sentir-nos germans els uns dels altres i viure en justícia i pau.

La salvació de Jesucrist incideix en la vida de la humanitat i s’obre camí. La seva mort i la seva resurrecció van aconseguint que el món avanci en justícia i pau, potser no sempre en el ritme que tots nosaltres desitjaríem, perquè Déu respecte la llibertat humana que ens ha concedit i no sempre l’usem bé al servei de la humanitat.