Homilía de la Jornada Mundial de la Paz

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la solemnitat de la Mare de Déu i la Jornada Mundial de la Pau. Catedral de Barcelona, 1 de gener de 2013 Comencem un any nou amb la solemnitat de la Mare de Déu i amb la Jornada Mundial de la [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en la solemnitat de la Mare de Déu i la Jornada Mundial de la Pau.

Catedral de Barcelona, 1 de gener de 2013

Comencem un any nou amb la solemnitat de la Mare de Déu i amb la Jornada Mundial de la Pau que l’Església propugna, amb el desig d’encetar aquests 365 dies de l’any 2013 sentint-nos com a fills de la Mare de Déu i amb un desig de ser benaurats perquè volem treballar per la pau.

En la lectura del llibre dels Nombres, el Senyor digué a Moisès: “Que el Senyor et beneeixi… i et doni la pau”. El Senyor ens dóna a tots el do de la pau, per això ens va enviar el seu Fill Unigènit, Príncep de la Pau. Sant Pau en el fragment de la seva carta als Gàlates que hem escoltat, ens diu que “la prova que som fills de Déu, és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: ‘Abbà, Pare’”. Som fills de Déu i, per tant, germans els uns dels altres. Aquest és un argument i un fonament molt profund i sòlid per treballar per la pau en el món entre tots els homes i dones.

Avui el do de la pau en el món encara no està assegurat plenament. La pau demana un compromís renovat i concertat per cercar el bé comú, el desenvolupament de tots els homes i de tot l’home. Avui hi ha encara fronts de tensió i contraposició provocats per la creixent desigualtat entre rics i pobres, pel predomini d’una mentalitat egoista i individualista que s’expressa també en un capitalisme financer no regulat.

Tanmateix, el Príncep de la Pau, Jesucrist mort, ressuscitat, treballa en els cors humans en harmonia amb l’obra creadora de Déu. Les moltíssimes iniciatives que es donen avui a favor de la pau posen en relleu la vocació innata de la humanitat envers la pau. El Papa Benet XVI, en el seu Missatge d’aquesta Jornada Mundial per la Pau, ens diu que “el desig de pau és una aspiració essencial de cada home, i coincideix, en certa manera, amb el desig d’una vida humana plena, feliç i aconseguida” (N.1).

Una de les benaurances evangèliques proposades per Jesús es refereix a treballar per la pau. És el lema d’aquesta Jornada d’enguany: “Benaurats els qui treballen per la pau”. Les benaurances de Jesús pertanyen a un gènere literari que comporta sempre una bona notícia, són un evangeli que culmina amb una promesa. Són feliços, ens diu Jesús, els qui treballen per la pau. I aquesta benaurança, com totes les altres de l’Evangeli, arriben a la nostra vida a mida que estimem Déu i els germans.

Avui, benvolguts germans i germanes, celebrem una festa mariana molt important que posa en relleu la maternitat divina de Maria. Déu va escollir una noia desconeguda de Natzaret per fer-la Mare del seu Fill Unigènit. Tot el que Déu va fer en Maria, abans i després del naixement de Jesús, tots els episodis i misteris que marquen el seu pelegrinatge en la fe fins a esdevenir signe d’esperança ferma per al poble cristià troben la seva raó de ser en funció de la maternitat divina. Maria ens ha donat Jesús, el Príncep de la Pau, ella que és la “reina de la pau”.

Jesús, després de la seva resurrecció, s’apareix als apòstols i els saluda desitjant-los la pau. La pau és certament un do de Déu i alhora unobra dels homes i dones de la humanitat. Per això hem de demanar aquest do amb la pregària, però a la vegada hem de treballar per construir la pau en el nostre cor i en el nostre món. I cal tenir molt present que la negació del què constitueix la vertadera naturalesa del ser humà en les seves dimensions constitutives, en la seva capacitat intrínseca de conèixer la veritat i el bé i, en última instància, a Déu mateix, posa en perill la construcció de la pau. La pau no és certament quelcom extern a la nostra vida i a la nostra naturalesa.

Dintre d’uns mesos, s’escaurà el 50è aniversari de l’encíclica Pacem in terris, del Beat Joan XXIII. En aquest document, el Papa ens diu que la pau és un ordre vivificat i integrat per l’amor, capaç de fer sentir com pròpies les necessitats i les exigències dels germans, de fer partícips als altres dels propis béns, i de tendir a que sigui cada vegada més difosa en el món la comunió dels valors espirituals (cf. AAS 1963, 266).

Hi ha un aspecte molt important posat en relleu pel Papa Benet XVI en el seu Missatge sobre la Jornada d’enguany: la relació entre la pau i la vida humana. Els qui treballen per la pau són els qui estimen, defensen i promouen la vida en la seva integritat. I de la vida en els seus múltiples aspectes, des de la seva concepció, en el seu desenvolupament i fins a la mort natural. La vida en plenitud és el cimal de la pau. Qui vol la pau no pot tolerar atemptats i delictes contra la vida. El Papa pregunta: “¿Com es pot pretendre aconseguir la pau, el desenvolupament integral dels pobles o la mateixa salvaguarda de l’ambient, sense que sigui tutelat el dret a la vida dels més dèbils, començant pels qui encara no han nascut? Cada agressió a la vida, especialment en el seu origen, provoca inevitablement mals irreparables al desenvolupament de la pau, a l’ambient” (N. 4).

La doctrina social de l’Església ha vinculat sempre la pau i la justícia, de tal manera que el nom nou de la pau és justícia. Sense justícia no és possible construir una autèntica pau que Déu desitja per a tots els membres de la humanitat i que els àngels a la cova de Betlem amb el seu càntic relacionaven amb la glòria de Déu. La justícia i un bon nombre d’altres virtuts humanes i cristianes són molt necessàries per a sortir de l’actual crisi econòmica que encara vivim. Ens cal construir el bé de la pau mitjançant un nou model de desenvolupament i d’economia. Benet XVI ens diu que “dintre de l’activitat econòmica, el qui treballa per la pau es configura com aquell que instaura amb els altres, col·laboradors i companys, clients i usuaris, relacions de lleialtat i de reciprocitat. Realitza l’activitat econòmica per al bé comú, viu el seu esforç com quelcom que va més enllà del seu propi interès, per al benefici de les generacions presents i futures” (N.5). És absolutament necessari i imprescindible l’estructuració ètica dels mercats monetaris, financers i comercials. A tots ens aniria molt bé per tal de col·laborar en el treball de superar la crisi econòmica i treballar per la pau, conèixer més i més els continguts de la doctrina social de l’Església, com una alternativa per a un món més just i més fraternal.

Davant de la realitat de tant sofriment que hi ha en el nostre món per manca de justícia i de pau, en aquesta eucaristia en la Jornada Mundial per la Pau, amb la participació de la Comissió Justícia i Pau de la nostra Arxidiòcesi, ens unim demanant a Maria, Mare de Déu i mare nostra que treballem per la justícia i la pau en els nostres cors i en els nostres ambients, per tal que ella, com va fer a les noces de Canà, ho demani a Jesús, i l’aigua es converteixi en el millor vi del banquet, és a dir, l’egoisme es converteixi en interès pel bé comú, l’home al servei del treball i del diner es converteixi en el treball i el diner al servei de l’home.

Que Maria, Mare de Déu, ens ajudi a contemplar el rostre de Jesús, Princep de la Pau, que ens sostingui i ens acompanyi en aquest nou any per tal que obtingui per a nosaltres i per al món el do de la pau. Amen.