Homilía de la Cena del Señor

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Homilia del Sr. Cardenal, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Cena del Senyor. Catedral de Barcelona, 28 de març de 2013 Amb aquesta missa vespertina del Dijous Sant comença el Tríduum pasqual de la Passió i de la Resurrecció del Senyor. Aquest Tríduum pasqual té el seu centre en la Vetlla Pascual i s’acaba [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Homilia del Sr. Cardenal, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en la Cena del Senyor.

Catedral de Barcelona, 28 de març de 2013

Amb aquesta missa vespertina del Dijous Sant comença el Tríduum pasqual de la Passió i de la Resurrecció del Senyor. Aquest Tríduum pasqual té el seu centre en la Vetlla Pascual i s’acaba amb les vespres del diumenge de la Resurrecció de Jesucrist.

Estem celebrant la Cena del Senyor, commemorant aquell Dijous Sant en el Cenacle de Jerusalem on Jesús amb els seus Apòstols va instituir l’Eucaristia i el sacerdoci ministerial. Aquesta és una celebració que ens ha d’omplir de devoció i d’agraïment al Senyor Jesús per haver-nos deixat el seu Cos i la seva Sang per alimentar la nostra vida cristiana d’amor a Déu i d’amor als germans.

El Dijous Sant és el dia de l’amor perquè el Senyor es va lliurar incruentament amb plenitud a tots els homes i dones de la humanitat i perquè ens ha deixat el nou manament de l’amor que és capaç de transformar la nostra vida de pecadors i el curs de la humanitat.

En l’Evangeli que hem escoltat se’ns diu que Jesús que sempre havia estimat els seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava. Aquesta observació de l’evangelista ens prepara per captar aquest gran amor de Jesús en tot el que va fer aquell vespre celebrant el sopar pasqual dels jueus en el Cenacle de Jerusalem. El Senyor els estimà i ens estima fins a l’extrem. Ja no ens deixà només la seva Paraula, sinó el seu Cos i la seva Sang que el Divendres Sant immolaria cruentament en el Calvari. Instituí el sagrament de l’Eucaristia i el sagrament de l’Orde, instituint el sacerdoci ministerial perquè totes les comunitats cristianes del món poguessin fer el que Ell feu aquell Dijous Sant en memòria seva: l’Eucaristia. Jesús va escollir fer la institució de l’Eucaristia, Memorial de la Nova Aliança, en el sopar pasqual celebrat amb els seus Apòstols en el Cenacle de Jerusalem. Déu va alliberar el seu poble d’Israel de l’esclavitud d’Egipte i ho feu amb un sopar on les famílies havien de menjar un anyell i la seva sang alliberà al poble d’Israel de la mort dels seus primogènits aquella nit.

Jesús és el veritable anyell pasqual. Ell immolant-se en la creu carregà tots els nostres pecats i ens ha alliberat de l’esclavitud del pecat i de la mort. La seva sang ens ha redimit, ens ha retornat l’autèntica imatge de Déu que el pecat havia esborrat o desfigurat i ens ha donat el do de ser fills i filles de Déu.

Aquella primera nit pasqual dels jueus a Egipte, havien de menjar l’anyell drets, cenyits, amb les sandàlies posades i el bastó a la mà i se l’havien de menjar a corre-cuita: aquesta víctima és la Pasqua, és a dir, el “pas” del Senyor. Aquell poble inicià un llarg pelegrinatge pel desert alliberats per Déu de l’esclavitud d’Egipte, camí cap a la terra promesa.

Aquesta és l’actitud amb la que hem de menjar el Cos de Crist i de beure la Sang de Crist, com a pelegrins per a aquest món, en una terra de desert, fent camí cap a la casa del Pare, cap a la Jerusalem celestial. Com els pelegrins, hem de tenir el nostre cor buit de les coses d’aquest món i ple de Déu que ens ha salvat i ens espera per donar-nos en el cel la plenitud de la felicitat. L’Eucaristia que celebrem i rebem ens ha de donar l’autèntica llibertat de tot tipus d’esclavitud que hi ha encara segurament en la nostra vida.

A la segona lectura, l’Apòstol Pau ens recorda la tradició que ell havia rebut i que ve del Senyor Jesús, la nit que havia de ser entregat. Aquella nit al Cenacle Jesús prengué el pa, i dient l’acció de gràcies, el partí i digué: “Això és el meu Cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial”. Igualment prengué el calze –ens diu Sant Pau- i Jesús digué: “Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial”. L’Apòstol Pau ens recorda el que ell rebé de Jesús i és el que Jesús feu en el Cenacle de Jerusalem instituint l’Eucaristia.

Segurament que cap de nosaltres no hauria pogut imaginar aquestes manifestacions de l’amor del Senyor. Tanmateix ell ens ho hauria anunciat en dir-nos que el meu cos és verdader menjar i la seva sang és verdadera beguda, i qui menja el meu cos i beu la meva sang està en mi i jo en ell. Això que havia anunciat ho va complir aquell primer Dijous Sant instituint l’Eucaristia. Aquest gran amor del Senyor demana una correspondència per part nostre, la resposta del nostre amor a Ell i als germans.

Tanmateix l’evangeli que hem escoltat d’aquell Dijous Sant a Jerusalem, el Senyor va preparar els seus Apòstols abans de participar en la primera Eucaristia, amb el ritus del rentament dels peus. Jesús, el Mestre i Senyor, va rentar els peus a tots els Dotze, malgrat l’oposició de Pere. I Jesús fa la seva catequesi d’aquest ritus del rentament dels peus. Ens diu això: “¿Enteneu això que us acabo de fer? Vosaltres em dieu ‘Mestre’ i ‘Senyor’, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat un exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet”. Això vol dir que ens hem d’ajudar mútuament, que ens hem de servir els uns als altres, perquè el nostre Mestre i Senyor ho ha fet constantment i ha donat la vida per a tos. Recentment hem tingut dos exemples molt importants: El Papa Benet XVI ha renunciat al seu ministeri de Bisbe de Roma i de Successor de Sant Pere perquè en consciència ha cregut que no podia servir bé, adequadament, a l’Església. És tot un exemple d’humilitat, d’amor profund a l’Església i de coherència. I en el Conclave hem escollit al Papa Francesc que va acceptar generosament servir radicalment l’Església com a Bisbe de Roma i Successor de Sant Pere. Dels 115 cardenals, 114 poguérem retornar a casa i només un –el cardenal Jordi Màrius Bergoglio- no ho va poder fer, quedant-se a Roma per a aquest importantíssim servei eclesial. Imitem aquestes actituds d’amor i de servei.

Y finalmente, Jesús nos lo ha dado todo. Espera que correspondamos compartiendo nuestros pocos o muchos bienes con los que tienen menos o no tienen nada. No podemos amar a Dios si no amamos a los hermanos y no compartimos nuestros bienes con los pobres en quienes está Jesús muy presente. La comunión del Cuerpo y la Sangre de Cristo nos conduce a la comunión de amor hacia todos los hermanos, hacia los amigos y hacia los enemigos. Sin sacerdotes no hay Eucaristía. Hoy pidamos al Señor por las vocaciones sacerdotales, para que todas las comunidades cristianes del mundo dispongan de un sacerdote para la celebración de la Eucaristía.