Homilia de la Cena de Señor

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Cena del Senyor, Catedral de Barcelona, 21 d’abril de 2011 Aquest vespre Sant celebrem la Cena del Senyor. Amb un goig profund i un sincer agraïment commemorem avui la institució de l’Eucaristia i del sacerdoci ministerial. Ho hem escoltat amb joia [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en la Cena del Senyor, Catedral de Barcelona, 21 d’abril de 2011

Aquest vespre Sant celebrem la Cena del Senyor. Amb un goig profund i un sincer agraïment commemorem avui la institució de l’Eucaristia i del sacerdoci ministerial. Ho hem escoltat amb joia en la proclamació de la Paraula de Déu, que ens ha fet palesa un cop més la unitat entre l’Antic i el Nou Testament en la història de la Salvació.

Jesús va voler celebrar el sopar pasqual amb els seus deixebles. Podríem pensar que Maria, la Mare de Jesús, també va participar en aquella celebració pasqual. La lectura del llibre de l’Èxode ens ha explicat en què va consistir el primer sopar pasqual del poble d’Israel a punt de ser alliberat per Déu de l’esclavitud d’Egipte. I en aquest context de sopar pasqual que els jueus commemoraven anualment, Jesús va voler celebrar el Sant Sopar, curull de continguts de la salvació del Senyor i per això la litúrgia posa en aquest Sant Sopar l’inici del Tridu Pasqual: la passió, mort i resurrecció de Jesús.

Aquell Sopar pasqual d’Egipte tal com hem escoltat fou una manifestació clara i potent de l’amor de Déu envers el seu poble. I si des de l’Encarnació del Fill de Déu la vida i obra de Jesús fou una manifestació molt preuada del seu amor, en iniciar el sopar pasqual al Cenacle, el fragment de l’evangeli ens ha dit que Jesús “que havia estimat els seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava”. Perquè en el Sant Sopar Jesús ens deixà el seu Cos i la seva Sang, instituí el sacerdoci ministerial perquè poguéssim celebrar sempre i arreu l’Eucaristia i el seu lliurament incruent comportava ja el seu lliurament cruent en la creu del Divendres Sant i la seva resurrecció del Diumenge de Pasqua.

El Sant Pare Benet XVI, en el segon volum del seu llibre “Jesús de Natzaret”, ens diu que “partint de l’Última Cena i de la resurrecció, podem afirmar que la creu és l’extrema radicalització de l’amor incondicional de Déu, amor en el que, malgrat totes les negacions per part dels homes, Jesús es lliura, pren sobre seu el ‘no’ dels homes, per atreure’ls d’aquesta manera al seu ‘sí’ (cf. 2 Co 1, 19)” (p. 148).

Jesús va preparar als apòstols per rebre l’Eucaristia i el ministeri, ja que a l’inici del Sant Sopar els hi va donar un exemple de l’amor i del servei als germans, rentant-los-hi els peus. I davant de l’estranyesa dels deixebles els va dir: “¿Enteneu això que us acabo de fer? Vosaltres em dieu ‘Mestre’ i ‘Senyor’, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres” (Jo 13, 14-15). Aquest exemple de Jesús era una aplicació més del manament nou d’estimar-nos els uns als altres que ens deixà en el sermó del Sant Sopar. Tot això, reitero, és una adequada preparació per celebrar els cristians l’Eucaristia.

L’Apòstol Pau ens ha exposat avui la institució de l’Eucaristia, oferint-nos, ens diu, “aquesta tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres i que ve del Senyor” i que ho situa en la nit que Jesús havia de ser entregat. Jesús ens estimà fins a l’extrem i no ens deixà només la seva Paraula, sinó que també es lliurà totalment, donant-nos el seu Cos i la seva Sang, i morint en creu en el Calvari. ¿Què més podia fer el Senyor per manifestar-nos el seu amor? No podem dubtar mai del seu amor sigui quina sigui la nostra vida. Ell ens dóna el seu Cos i la seva Sang presents en l’Eucaristia sota les espècies del pa i del vi, perquè tinguem vida abundant de fills i filles de Déu i perquè no estiguem mai sols, ja que el Senyor ens ha dit que qui menja el meu Cos i beu la meva Sang està en mi i jo en ell.

Jesús en instituir l’Eucaristia digué als apòstols aquestes paraules: “Feu-ho per celebrar el meu memorial”. Per això, el Senyor instituí el sagrament de l’Orde, el sacerdoci ministerial, perquè es pogués fer això que Jesús va fer en el Sant Sopar constantment i arreu. I amb les paraules de Jesús hi trobem també la seva invitació i el seu manament a participar en la celebració de la missa, que l’Església ha establert joiosament que la celebrem cada diumenge, el dia de la resurrecció de Jesús, i les solemnitats més importants de la nostra salvació.

L’apòstol Pau diu que Jesús instituint l’Eucaristia va partir el pa. La fracció del pa es una expressió que des dels seus inicis de l’Església significa l’Eucaristia, ja que Jesús va lliurar la seva vida per amor. Per això l’Eucaristia ha estat sempre íntimament unida a la fracció del pa material, a la comunicació cristiana dels nostres béns espirituals i materials amb els germans.

En este sentido, el Santo Padre Benedicto XVI afirma que “la fracción del pan y el repartir –el acto de atención amorosa por aquel que necesita de mí- es por tanto una dimensión intrínseca de la Eucaristía misma”. I el Papa continua afirmando en su libro sobre “Jesús de Nazaret”, “Caritas, la preocupación por el otro, no es un segundo sector del cristianismo junto al culto, sino que está enraizada precisamente en el culto y forma parte de él. En la Eucaristía, en la ‘fracción del pan’, la dimensión horizontal y la vertical están inseparablemente unidas. En ambas afirmaciones sobre el dar gracias y el compartir, que se encuentran en el comienzo de la narración de la institución de la Eucaristía, queda clara la naturaleza del nuevo culto fundado por Cristo en la Última Cena, en la cruz y en la resurrección: con ello, el antiguo culto del templo queda abolido y, al mismo tiempo, es llevado a su complemento” (p. 155). Hoy, ante la gran crisis económica que vivimos, esta conexión entre la Eucaristía y el amor fraterno es aún más exigente y urgente.

Celebramos la Cena del Señor. Demos gracias al Señor por habernos mostrado hasta qué punto nos ama. De nuestro corazón surge una acción de gracias por la Eucaristía, por la muerte y la resurrección del Señor y por habernos dado el don del sacramento del Orden.

Us demano a tots que us uniu a la meva acció de gràcies pels cinquanta anys de sacerdot que celebro aquest any juntament amb altres germans del mateix curs. Us invito a que donem gràcies a Déu pels sacerdots de la nostra Església de Barcelona, per la seva vida i el seu ministeri constant i generós. I us prego que ens unim avui i sempre demanant a l’amo dels sembrats, al Senyor, que ens doni molts i sants sacerdots.

– – – – – – – – – –