Homilía a los jóvenes peregrinos a la JMJ en las misas de la Sagrada Familia

[TRADUCCION PENDIENTE] Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Missa amb joves a la Basílica de la Sagrada Família, 14 d’agost de 2011 Amb goig ens hem reunit per celebrar l’Eucaristia, el diumenge, el dia del Senyor, que commemora la Resurrecció de Jesucrist. Avui fem més visible la comunió de [...]

[TRADUCCION PENDIENTE]

Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach,

en la Missa amb joves a la Basílica de la Sagrada Família, 14 d’agost de 2011

Amb goig ens hem reunit per celebrar l’Eucaristia, el diumenge, el dia del Senyor, que commemora la Resurrecció de Jesucrist. Avui fem més visible la comunió de l’Església catòlica, universal, per la vostra presència i la celebració de l’Eucaristia.

La Paraula de Déu que hem escoltat té com a tema dominant la universalitat de la salvació. La salvació que Déu havia promès als nostres pares al Paradís, era per a tota la humanitat i aquesta promesa es va realitzar en la plenitud dels temps amb l’encarnació del Fill de Déu i en la mort i la resurrecció de Jesucrist.

Aquesta universalitat de la salvació apareix en la primera lectura que hem escoltat del llibre d’Isaïes. Israel s’ofereix com a centre de la unitat espiritual del món. El seu temple serà casa d’oració oberta a totes les nacions. S’entreveu encara d’una manera imprecisa la idea d’un nou “Israel” universal, que serà fraternitat religiosa i no una estructura política. En el fragment de la segona lectura que hem escoltat, sant Pau treballà per a aquesta idea de la salvació universal de Jesucrist. Incomprès per la majoria dels seus connacionals, parla del seu dolor en els capítols 9-11 de la seva carta als Romans.

L’Evangeli de la cananea reflexa el problema de l’universalisme en l’Església primitiva. Dòcil al programa diví de la Salvació, Jesús va limitar la seva activitat personal a la realització del Regne de Déu a Israel. D’haver-ho acceptat, Israel amb Jerusalem i el seu Temple hagueren estat llar religiosa i càtedra del món.

Per damunt de l’aparent fracàs, la Comunitat apostòlica continua la Missió de Crist, que era una missió universal. Molts d’aquell temps volien mantenir l’antic condicionament que els pagans –és a dir, els no jueus- rebessin la Salvació incorporant-se a Israel. Però l’Esperit Sant il·luminà que aquell antic condicionament amb la mort i resurrecció de Jesucrist havia acabat i totes les nacions havien d’entrar per igual en el regne de Déu. És a dir, que la Salvació de Jesús ens ve a tots els homes i dones de la humanitat pels mèrits infinits de la mort i resurrecció de Crist i no pel compliment de la Llei de Moisès.

Sant Mateu anomena “cananea” a la dona de l’Evangeli, per posar en relleu la seva condició d’estrangera i pagana, allà al territori de Tiró i Sidón, a l’exterior de la frontera d’Israel. Jesús tenia consciència que durant la seva vida mortal havia de limitar la seva missió a ser el Messies d’Israel. Per això, va donar a entendre amb el seu silenci inicial que no podia acceptar la súplica de la cananea que li demanava la guarició de la seva filla malalta. Però davant de les llàgrimes d’una mare, el cor de Jesús es va entendrir, veient la fe gran de la cananea i va curar a la seva filla. Després de la resurrecció, Jesús va ordenar als seus Apòstols que anunciessin l’Evangeli a totes les nacions. Els Apòstols van comprendre que ja el mateix Jesús havia realitzat durant la seva vida mortal, signes d’universalitat, com a Salvador que era de tota la Humanitat. Un dels signes més bells fou el de la cananea.

Pot sorprendre, en Jesús, el seu silenci i després les seves dures respostes. L’estructura pedagògica de la narració té dos finalitats: la primera, fer entendre la seriositat del pla de Déu i la seva acceptació per part del Messies; i, la segona, posar en relleu l’extraordinària “gran fe” de la cananea. Les curacions miraculoses eren signe i preludi de la Salvació messiànica. En atenció a la fe de la cananea, Déu fa una excepció en els seus plans i anticipa l’hora de la Missió Universal.

La participació en aquesta Eucaristia de joves de molts països del món i la trobada d’ahir en la Missa amb moltíssims joves i l’encontre els dies de la Jornada Mundial de la Joventut a Madrid amb milers i milers de joves cristians de tot el món presidits pel Sant Pare Benet XVI, el successor de Pere, posen en relleu la catolicitat de l’Església i la universalitat de la salvació de Jesucrist. I n’estem molt contents i li donem gràcies a Déu amb la celebració de l’Eucaristia que és l’acció de gràcies per excel·lència.

Estimats joves, sou joves creients, joves de fe. La fe cristiana que heu rebut del Senyor marca la vostra identitat, les vostres arrels i us fa testimonis de Jesús enmig dels joves.  El papa Benet XVI en la convocatòria que us ha fet a vosaltres joves per a la Jornada Mundial de la Joventut, us diu que “és vital tenir arrels i bases sòlides. Això és veritat, especialment avui quan molts no tenen punts de referència estables per construir la seva vida, sentint-se així profundament insegurs”.

El Senyor va quedar meravellat de la gran fe de la cananea i li va dir explícitament. I fou aquesta fe de la cananea que va merèixer aquestes paraules de Jesús: “Que es compleixi el que desitges”. I en aquell moment es va curar la seva filla, afegeix l’evangeli.

El lema de la Jornada Mundial de la Joventut és aquest: “Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe”. Ferms en la fe. Estimem i valorem la fe que hem rebut de Déu en el si de l’Església, de la família, de l’escola. No tingueu cap por de manifestar-vos com a cristians, com a joves que creieu en Jesucrist, que l’estimeu i que l’imiteu en la vostra vida. Avui que tenim especialment a l’occident europeu una cultura laïcista que pretén que la fe i la religió no es vegi en la convivència social, es redueixi a la privacitat, cal que manifestem públicament la nostra fe i la nostra condició de cristians. Benvolguts joves, procureu ser coherents amb la fe que teniu i alimenteu la fe amb la pregària, la Paraula de Déu i els sagraments de l’Eucaristia i de la Penitència.

La fe que hem rebut no és només per a nosaltres. La vocació cristiana és evangelitzadora i missionera. Hem d’anunciar l’Evangeli a tothom perquè la salvació del Senyor és universal. Això demana, benvolguts nois i noies, que anuncieu Jesucrist als vostres amics i companys joves. Els joves cristians heu de ser apòstols dels joves. Avui és urgent, ja que hi ha molts joves que no coneixen a Jesús i hi ha moltes persones que viuen com si Déu no existís. Per això és urgent que anuncieu Jesucrist amb el testimoni de la vostra vida, però també amb les vostres paraules. El Papa Benet XVI us ha dit que “els joves heu de ser protagonistes d’aquesta nova època missionera. Crist us crida per dedicar la vostra vida per donar testimoni” i afegeix que heu de ser “ferment d’una nova humanitat i promotors de la revolució de l’amor”.

Ens acull aquesta bellíssima Basílica de la Sagrada Família, dedicada al culte pel Papa Benet XVI, el 7 de novembre de l’any passat. És l’obra més excel·lent d’Antoni Gaudí, que es considerava “l’arquitecte de Déu”. Aquesta magnífica Basílica parla a tots els qui la visiten d’arreu del món i són milions, de Jesucrist i els seus misteris del Naixement, Passió, Mort, Resurrecció, Ascensió i Glorificació en la riquíssima simbologia de les tres façanes. Gaudí desitjava que les seves obres portessin les persones cap a Déu. Això significa que cada cristià ha de procurar que amb la seva vida i la seva activitat professional contribueixi a conduir els homes i les dones cap a Jesucrist, l’únic que pot donar sentit ple a la nostra vida en aquest món i per tota l’eternitat en el cel.