Francesc Torralba: El éxito del Atrio
[TRADUCCIÓN PENDIENTE] El nostre col·laborador del Full Dominical, Oscar Bardají, entrevista el Dr. En Teologia i Filosofia Francesc Torralba L’èxit de l’Atri La celebració de l’Atri dels Gentils de Barcelona ha deixat un bon regust, amb unes sessions que han tingut una gran dignitat intel·lectual i una gran bellesa estètica, tant pel que fa els [...]
[TRADUCCIÓN PENDIENTE]
El nostre col·laborador del Full Dominical, Oscar Bardají, entrevista el Dr. En Teologia i Filosofia Francesc Torralba
L’èxit de l’Atri
La celebració de l’Atri dels Gentils de Barcelona ha deixat un bon regust, amb unes sessions que han tingut una gran dignitat intel·lectual i una gran bellesa estètica, tant pel que fa els entorns escollits, com pel que fa a les peces musicals que els ha acompanyat –especialment, l’apoteosi musical que es va aconseguir a la Sagrada Família. El Dr. Francesc Torralba, teòleg i filòsof que va participar com a ponent a la sessió del Paranimf de la UB, valora positivament el diàleg i la interacció entre els creients i els no creients convidats, que va ser “de gran qualitat i en un marc d’absolut respecte a les conviccions de cadascú”.
És una bona manera d’evangelitzar, a través de l’Atri?
L’Atri pot ser un bon instrument per evangelitzar sobretot si se supera l’endogàmia. Si realment esdevé un lloc de trobada entre creients i no creients pot ser una ocasió, un moment oportú, per reconèixer-se mútuament, per trencar tòpics i estereotips, per donar a conèixer la proposta de la fe i per copsar les dificultats i els obstacles a la recepció d’aquesta proposta. Cal plantejar-lo com una invitació a dialogar i no com una quaestio disputata.
Què té la cultura que pot fer despertar la fe?
La gran cultura, la cultura que va al fons de la condició humana, la que travessa la banalitat i la superficialitat, és un desvetllament d’allò essencial. És independent de si l’ha articulada un creient o un no creient. La cultura, com diu Kierkegaard, és el viatge que fa cada ésser humà per conèixer-se a si mateix. Té, doncs, com a fita, el coneixement profund d’allò que som, d’allò que ens neguiteja, d’allò que ens espera. En aquest sentit, la cultura és una font d’interrogació i recerca de sentit. Aquí, tant creients com no creients tenim un espai per trobar-nos i per fer-nos preguntes mútuament.
Per què és tan important el diàleg actualment?
Des de l’esdeveniment eclesial més important del segle XX, el Concili Vaticà II, del que aviat commemorarem els cinquanta anys, el diàleg ha esdevingut un instrument bàsic per arribar a l’altre i comprendre’l. Requereix escolta, humilitat, claredat, la recerca d’un llenguatge comú, la prudència i l’amabilitat en l’ús de la paraula i, sobretot, la confiança i la recerca sincera de la veritat. Pau VI en va subratllar les condicions bàsiques i ineludibles. El diàleg és un gran procés. Tot just estem aprenent a dialogar, a obrir-nos als altres i a hostatjar, si cal, la seva paraula inquietant.
