“Els mafiosos no estan en comunió amb Déu, estan excomulgats”

Sota el seu somriure i gestos amorosos als que ens te acostumats el Papa té també fermes conviccions, i expressa contundentment la denuncia del mal. Ahir, el cor de Calabria, fou escenari d’aquest dura expressió “els mafiosos estan excomulgats”.

Però les paraules del Papa anaven més enllà dels senyors de la Ndrangheta “aquest que viuen en el camí del mal – va dir Francesc – no estan en comunió amb Déu”. Sovint la paraula excomunio ens sona a forta, a condemna, a temps pretèrits, a silenci de teòlegs i pensador, etc. Però el raonament del Papa – sense voler treure el gran coratge de les seves paraules a Calabria – ens hauria de fer pensar en nosaltres mateixos, en la nostra vida quotidiana, en allò que – conscient o inconscient – nosaltres també “vivim en el camí del mal” i per tant ens aparta de Déu, ens excomulga, ens fa incapaços de viure en comunió amb el Pare i amb els germans.

Altrament Francesc va trenar la seva homilia amb dos temes cabdals: la situació que viu el poble italià, sotmès al terror i esclavatge mafiós, i la solemnitat del Corpus que celebrem avui diumenge:”Si l’adoració al Senyor és substituïda pel culte al diner (l’acció mafiosa), va dir el Papa, que obra al camí al pecat, l’interés propi i l’opressió, quan no adorem a Déu, el Senyor, ens convertim en adoradors del mal, com ho són els que viuen en la deshonestedat i la violència. La vostra terra – Calabria – coneix els signes i les conseqüències del pecat! La Ndrangheta és això. Adoració al mal, rebuig del bé comú. Aquest mal ha de ser combatut, allunyat. Hem de dir que no!.

El segon tema de l’homilia fou la festa del Corpus que il·lumina on veritablement el creien ha de posar la seva mirada, el seu cor: “Avui confessem amb els ulls dirigits al Corpus Domini, el Sagrament de l’altar. I per aquesta fe, nosaltres denunciem a Satanàs, a totes les seves seduccions, renunciem als ídols del diner, de la vanitat, del orgull, del poder, de la violència. Nosaltres cristians no volem adorar a res ni a ningú en aquest món sinó a Jesucrits, present en la santa Eucaristia. Potser sovint no ens donem veritable compte del que això significa, quines són les conseqüències que te, o hauria de tindre en la nostra professió de fe”.

Certament que nosaltres no ens dediquem a extorsionar, matar, traficar amb drogues, etc, etc. Però pensant en aquesta darrera frase del Papa (les conseqüències  de la nostra professió de fe) no he pogut deixar de pensar en les petites “màfies” que  sovint hi ha en alguns entorns eclesials: els que es dediquen a escriure calumniant, els que exclouen (i això és una forma de mort) a algú per que no pensa com ells, els que etiqueten ràpidament per si un porta o no “collet”, qui marca l’altre amb una creu per si viu o no segons la moral de l’Església, els qui és creuen amb dret a donar carnets de “catòlics” o de retirar-los. I això ens succeeix a molt nivells, parròquia, grups de fe, altres institucions eclesials, etc. Són les nostres petites Ndrangheta de cada dia, sovint inconscients, alguns cops punyents i organitzades, que també ens aparten de la comunió, intima i plena, amb el Senyor.

El Papa Francesc digué a Calabria referint-se a la festa del Corpus: Un poble que adora és un poble que camina!. Caminar amb Ell, i darrera Ell cercant de posar en pràctica el seu manament, el que donà als deixebles en el Sant Sopar: “Estimeu-vos com jo us he estimat” (Jn.13,34).

Tant de bo que adorant el mateix Crits veritablement present en l’Eucaristia ens purifiquem foragitant les nostres petites “ndranghetes” que tenim arrelades al cor.