Elogio de la ternura
A menudo me pregunto de qué tenemos hoy más necesidad. Nos desconcierta que no se pueda avanzar cuando hay problemas urgentes que no pueden dejar aplazar más posibles soluciones.
[TRADUCCIÓN PENDIENTE]
Em demano sovint de què tenim avui més necessitat. Ens desconcerta que no es pugui avançar quan hi ha problemes urgents que no poden deixar ajornar més possibles solucions. Si sols utilitzem arguments ideològics, veiem que aquests ens mantenen ancorats en esquemes fixes que impedeixen admetre que l’altre pugui tenir part de raó. Aleshores el diàleg és cada vegada més difícil i la relació entre les persones esdevé aspra. De què tenim avui més necessitat?
Quan constantment es viu amb la tensió pròpia de qui no troba espai per respirar o el viure queda reduït a un anar fent cada dia sense major rellevància, quan no sabem omplir de contingut humà i espiritual les hores que invertim en temps buits, és bo que sapiguem posar una clau de lectura als esdeveniments que vivim i a les paraules que pronunciem al llarg del dia. Hem de tenir la humilitat de deixar-nos sorprendre.
Hi ha d’haver una clau que ens faci adonar que darrere de tot això hi ha una persona humana amb un cor de carn, capaç d’estimar. És per això que en el fons de tot el que fem i diem sempre hi ha la possibilitat i també el deure de descobrir les múltiples capacitats de què disposem per ser bons i fer el bé.
Avui, sobretot, tenim necessitat de tendresa. Aquella que portem a dintre i que tantes vegades mantenim oculta per no assemblar-nos al que ens fa vergonya demostrar que som, o potser ens domina la mandra perquè ens resulta més còmode i no ens compromet a res. La tendresa ens fa descobrir des de la fe que Déu ha sembrat en el nostre interior quelcom que ens fa originals i fecunds i fa que ens entenguem amb el llenguatge del cor.
Elogiar la tendresa significa creure en la primacia de l’amor, en l’oferta sincera de diàleg, en propiciar àmbits de confiança, en afavorir espais en els quals puguem construir i crear xarxes d’entesa i esperança. Podem així entreveure que un misteri d’amor s’ha apropat a la nostra vida. Aleshores, la tendresa podria arribar a serel nostre més autèntic rostre imperat per l’amor.
+ Sebastià Taltavull
Bisbe auxiliar de Barcelona
