«El Pontifici Consell de Justícia i Pau s’ha interessat des de fa temps per l’abast d’aquesta crisi econòmica»

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Els dies 11 i 12 de febrer passat va tenir lloc a la Facultat de Teologia de Catalunya les Jornades d’Ètica i Món Contemporani, organitzades per mitjà del Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església (SEDASE) del Departament de Teologia Moral, amb el títol «Economia del desig, economia de la necessitat». Hi van participar el Dr. Francesc Cabana (president de l’Ateneu Barcelonès i economista), el Dr. Alfredo Pastor (professor de l’IESE, Càtedra IESE- Banc de Sabadell d’Economies Emergents), el Dr. Guillem López Casasnovas (professor d’Economia, Universitat Pompeu Fabra) i Mons. Mario Toso (Arquebisbe Secretari del Pontifici Consell Justícia i Pau, Roma), entre d’altres. A continuació us oferim una entrevista, realitzada aquest dimarts 12 de febrer, a Mons. Toso, abans de l’inici del segon dia de les jornades. 

1-. Permeti’m una primera pregunta obligada per la notícia que els catòlics hem rebut fa tres dies i que ens ha deixat molt sorpresos. Era previsible la decisió del Papa Benet XVI de renunciar al seu pontificat? Quines conseqüènciespot tenir per a l’Església?

Coneixent Benet XVI, coneixent els seus estudis, coneixent-ne també la possibilitat que trobem en el dret canònic, la renúncia del Papa no era previsible en un termini curt, però no era absolutament descartable una elecció d’aquestes característiques.

La renúncia de Benet XVI ha estat feta amb plena consciència, sobre la base de la responsabilitat. I, per tant, podem pensar que més enllà de les conseqüències, Benet XVI pensa que fa un bé a l’Església.

2. El Pontifici Consell de Justícia i Pau fa en aquests moments de crisi econòmica alguna acció concreta i especial per incidir en bé d’aquells que en pateixen les conseqüències de forma dramàtica?

El Pontifici Consell de Justícia i Pau s’ha interessat des de fa temps per l’abast d’aquesta crisi econòmica que colpeix gran part del món i, de forma particular, Europa. Se n’ha interessat particularment amb les reflexions que han estat publicades a l’octubre del 2011. Aquestes reflexions porten el títol de Per una reforma del sistema financer a la llum d’una autoritat amb competència universal.

4-. Benet XVI, a Caritas in Veritate, parla de la lògica del do i de la gratuïtat per humanitzar les relacions econòmiques. Aquesta tarda (dimarts 12 de febrer) vostè parlarà de l’Economia del do en l’economia de mercat, ens podria fer una descripció pràctica d’aquesta proposta?

Les conseqüències pràctiques d’aquesta proposta són en essència que cal restituir a l’interior de les relacions econòmiques i financeres el sentit que aquesta activitat, no és només resposta a interessos sinó que ha d’estar al servei de la persona. La persona és imatge de la Tinitat i, com a tal, està estructurada a partir del do. Les seves activitats financeres i econòmiques també han de portar el segell del do.

5-. Li sembla que, centrats en la crisi que afecta la societat europea, correm el risc de desatendre aquells pobles que secularment viuen sotmesos per la misèria de mitjans?

Crec que sí en el sentit que si els pobles d’Europa no creixen de manera sostenible es veurà afectada la seva contribució als països pobres. Caritas in veritate dedica un número específic a dir que els països rics han de contribuir a organitzar el seu sistema de seguretat social educant la societat civil en la perspectiva d’una societat mundial; quan això no es fa així, disminueix la possibilitat del seu ajut a pobles més pobres.

6-. El Papa Joan Pau II parlava de les Estructures de pecat que dificulten la vida social. Creu que, malgrat tot, aquestes estructures poden ser humanitzades amb la Doctrina Social de l’Església?

Caritas in Veritate parla d’una realitat una mica diferent que s’assembla al que Joan Pau II anomenava estructures de pecat. Segons Benet XVI, avui és estructura de pecat el fet que s’absolutitzi el profit a breu termini, perquè aquest objectiu acaba instrumentalitzant les finances amb el profit pel profit. Mentre que les finances han de cultivar les seva responsabilitat social, han d’estar al servei del bé comú, de l’economia real, de les famílies, de les empreses, de la comunitat local.

7-. Finalment, i deixant de banda la temàtica d’aquestes jornades, li volia preguntar la seva opinió sobre el procés sobiranista que ha iniciat des de fa temps Catalunya. La Doctrina Social de l’Església ens recorda que els drets de les nacions no són altra cosa que els drets individuals aplicats a nivell col·lectiu. Quina ha de ser la nostra aportació com a cristians catalans?

Jo responc a partir del pensament de la Doctrina Social de l’Església. Cercar d’augmentar el grau de la pròpia sobirania no és de per si il·legítim i ha d’estar en funció d’una millor realització del bé comú, de la pròpia terra, de la pròpia gent, de les pròpies institucions. Naturalment avui promoure la sobirania d’un poble o d’un grup s’ha de fer en el context de globalització en que l’absolutització de la sobirania no té sentit.