El Papa Francisco y Madariaga: la reforma desde el Sur

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Agenda privada, treball transcendent L’agenda oficial i pública del Papa Francesc indicava que dedicaria les primeres hores de la seva estada al Brasil a recuperar-se del viatge, després de les dotze llargues hores de vol. Seguint el seu tarannà sorprenent el Papa Francesc ha aprofitat l’ocasió per reunir-se, en agenda privada, amb el [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Agenda privada, treball transcendent

L’agenda oficial i pública del Papa Francesc indicava que dedicaria les primeres hores de la seva estada al Brasil a recuperar-se del viatge, després de les dotze llargues hores de vol. Seguint el seu tarannà sorprenent el Papa Francesc ha aprofitat l’ocasió per reunir-se, en agenda privada, amb el cardenal hondureny Óscar Rodriguez Maradiaga, arquebisbe de Tegucigalpa i coordinador del grup que alguns mitjans periodístics ja han anomenant el VaticanG8. Aquest grup de vuit prelats fou crear pel Papa Francesc per ajudar-lo en la tant necessària reforma de la Cúria, eclessia semper reformanda, i en el govern de l’Església universal.

Les propostes de baix a dalt

Madariaga ha explicat que “la idea és que les propostes vinguin des de baix cap a dalt” . A la residència de l’arquebisbe de Rio de Janeiro, el palau Sumaré, Madariaga va presentar al Papa la proposta de redactar un un primer document de treball, instrumentum laboris, que reuneixi el parer i les opinions dels distints prelats consultat per renovar l’Església i afrontar els reptes de futur per la causa de l’Evangeli. L’arquebisbe de Tegocigalpa ha manifestat “hi ha un gran desig en tots per tal d’enfortir l’Església” i ha reblat “ els bisbes s’han pres aquesta causa amb gran entusiasme, per trobar vies d’enfortir la col·legialitat episcopal”.

Camí vers una major col·legialitat

La col·legialitat del episcopat fou un dels grans dons del Concilia Vaticà II a l’Església. En aquest darrers 50 anys els Sínodes dels Bisbes han estat una proposta de viure aquesta comunió més intima entre cada bisbe, en cada Església diocesana existeix tota l’Església de Crist, i la Seu de Pere, que presideix la comunitat dels creients en la Caritat. Nombroses veus, però, han demanat sempre anar més enllà en la recerca de formes que potenciïn més aquesta comunió i molts observadors, fins i tot el mateix cardenal Madariaga,  confirmen que aquesta fou una de les demandes més escoltades en les congregacions generals prèvies al Conclave que esculli al Papa Francesc.

Consultes arreu del món

La darrera assemblea de la Conferència Llatinoamerican (CELAM), que tingué lloc a Panamà el passat més de maig, fou el lloc on l’arquebisbe emèrit de Santiago de Xile, cardenal Francisco Javier Errázuriz, va recollir les propostes de mans dels presidents de les distintes conferencies episcopals.

A la resta del món els altres sis membres del VaticanG8 Séan O’Malley, arquebisbe de Boston, als Estats Units i Canadà; Reinhard Marx, arquebisbe de Munic, a Europa; George Pell, arquebisbe de Sidney, a Oceania; Laurent Monsengwo Pasinya, arquebisbe de Kinshasa, a Àfrica, i Oswald Grácias, arquebisbe de Bombai, a Àsia, estan fent el mateix.

Comunió i evangelització els reptes de les reformes

El desig de Madariaga és que l’instrumentum laboris estigui ja disponible el més d’octubre. Ell mateix reconeix que moltes de les propostes que estant arribant responen a les inquietud manifestades en les reunions prèvies al conclave. «Hi ha un gran desig que el Papa estigui millor informat, que no es repeteixi el que va passar amb Benet XVI i el cas Vatileaks. La informació li ha d’arribar sense filtres». L’organització de la Cúria també és en joc. Probablement la Secretaria d’Estat tindrà menys poder i es treballa per evitar duplicitats, com per exemple en el cas de l’evangelització on hi ha un Pontifici Consell dedicat a la nova evangelització i una congregació per l’evangelització dels pobles.

Preguntat per la reforma del “Banc del Vaticà”, Madariaga, fent referència a les informacions rebudes pels cardenals durant les congregacions generals ha manifestat: «No és negatiu que en els últims temps hagin tornat a aparèixer problemes a l’IOR, ja que han de sortir totes aquestes coses del passat perquè no s’arrosseguin més i es pugui aclarir-ho tot».

Si aquest dies, des de el sud, i dos homes del sud, Francesc argentí i Madariaga hondureny, han parlat en profunditat de les necessitats de l’Església, probablement els desitjos del Papa Francesc al inici del seu pontificat hauran estat presents: “Vull una Església pobre, al servei dels pobres”.