El obispo Sebastià bendice el nuevo edificio de La Salle

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] «Beneir una primera pedra és posar en mans de Déu la solidesa de la comunitat humana que l’habitarà» «Hem de parlar clar. Una educació neutra, amb propostes indefinides i educadors que no encarnen els valors que prediquen, és el camí d’aquesta societat líquida, tèbia i indiferent. Hem de ser coherents amb la fe [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

«Beneir una primera pedra és posar en mans de Déu la solidesa de la comunitat humana que l’habitarà»

«Hem de parlar clar. Una educació neutra, amb propostes indefinides i educadors que no encarnen els valors que prediquen, és el camí d’aquesta societat líquida, tèbia i indiferent. Hem de ser coherents amb la fe cristiana»

«Beneir la primera pedra i posar-hi Déu és optar per la solidesa d’uns fonaments que hauran de ser àmbit educatiu, lloc de formació humana i professional, espai que dóna entrada als valors de l’esperit»

Mons. Sebatià Taltavull ha beneit la primera pedra de la nova “Residència Universitària Campus La Salle” amb la particiàció de de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, així com del rector de la Universitat Ramon Llull, Josep Maria Garrell i el visitador auxiliar Josep Guiteres. Aquest nou equipament, dissenyat per Terradas Arquitectes, comptarà amb una capacitat de 349 places i reforçarà la internacionalització del centre Universitari de La Salle a Barcelona. Està previst que entri en funcionament el setembre de 2014.

Paraules de Mons. Sebastià Taltavull en l’acte de benedicció de la primera pedra de la nova residencia estudiantil al campus La Salle

Beneir la primera pedra d’un edifici és molt més que un simple acte protocol·lari; per a nosaltres, avui, és posar en mans de Déu la solidesa de la comunitat humana que un dia l’habitarà i farà d’ell tot un signe d’acollida, d’estudi, recerca i convivència fraterna. Tot ha de contribuir al que el papa Francesc deia ahir vespre en la seva arribada al Brasil: cal “passar de la globalització de la indiferència a la globalització de la solidaritat”.

Avui beneïm la primera pedra d’un edifici important o d’un conjunt d’edificis que serviran per allotjar una comunitat de joves estudiants internacionals. És un signe de globalitat, d’universalitat que s’avé totalment amb el que és l’Església, també una comunitat universal, catòlica. Mai un signe sectari, reduït a uns pocs o a una sola mentalitat, sinó obert –tal com la vocació de La Salle que el defineix– a donar un nou impuls al caràcter internacional desenvolupat en els darrers anys i acollir a noves generacions de joves per a preparar-los tècnicament en enginyeria, negocis i arquitectura.

Quan avui es parla tant d’una societat líquida, d’unes comunitats líquides, d’un amor líquid, oposant-ho a la solidesa que desitjaríem per a tots els estaments de la nostra vida i de la societat, beneir la primera pedra i posar-hi Déu, el Déu que és Amor, com a testimoni tot demanant-li la seva benedicció, és optar per la solidesa d’uns fonaments que hauran de ser àmbit educatiu, lloc de formació humana i professional, espai que dóna entrada als valors de l’esperit i que defineix la seva identitat en referència a la persona de Jesús, a l’Evangeli i a l’espiritualitat que configura l’ésser humà que, amb tota llibertat, el fa seu.

És molt clar el que llegim a la Paraula de Déu: “Que cadascú miri bé com construeix. De fonament, ningú no en pot posar cap altre que el que està posat: Jesucrist” (1Co 3,11). Per això dirà el salm que “si el Senyor no construeix la casa, és inútil l’afany dels constructors”. És al Senyor a qui encomanem avui tota la construcció, a la vegada que donem fe de la solidesa del seu fonament, Jesucrist.

El missatge de sant Joan Baptista de la Salle “educar per la vida i la professió” ha de constituir una unitat de direcció, una trajectòria educativa que no oblida els fonaments ni las conviccions de fe sobre les quals s’ha d’anar pujant i cohesionant l’edifici: el valor de la vida i la dignitat de la persona humana, com  també el sentit cristià de l’economia i el treball, i el valor irrenunciable del bé comú. I això, no depèn de les pedres materials, depèn de les persones, dels educadors i educadores que fan de la seva professió, una vocació, i del seu treball personal i en equip –junts educadors i educands– una bella obra d’artesania, preparació per a una societat millor.

La solidesa de l’edifici, expressat en aquesta primera pedra, hi serà si s’aprofita aquesta projectada internacionalització per fer més present una educació de qualitat i, pels objectius que pretén, té com a referent insubstituïble la Doctrina social de l’Església, que és allà on queda ben palesa la diversitat de materials necessaris per una òptima construcció que tingui futur. ¿Tindria sentit preparar només per a una bona professió si aquesta no quedés contextualitzada per una educació per la vida?

Vivim uns moments en els quals hem de parlar clar. Una educació neutra, amb propostes indefinides i educadors que no encarnen els valors que prediquen, és el camí d’aquesta societat líquida, tèbia i indiferent a la que abans em referia. Si pel contrari, som valents i explícits en la nostra proposta educativa, en el nostre cas coherents amb la fe cristiana i el testimoni que a partir d’ella estem disposats a donar segons l’esperit de La Salle, serà possible aquesta comunitat sòlida que tots desitgem i esperem que sigui de cada dia més una realitat.

Com ens demana el papa Francesc en la seva primera encíclica, cal recórrer, per tant, a la llum de la fe, ja que aquesta “permet de valorar la riquesa de les relacions humanes, la seva capacitat de mantenir-se, de ser fiables, de mantenir la vida comuna. La fe no aparta del món ni és aliena als afanys concrets dels homes del nostre temps. Sense un amor fiable, res no podria mantenir veritablement units els homes. La unitat entre ells es podria concebre sols com a fundada en la utilitat, en la suma d’interessos, en la por, però no en la bondat de viure junts ni en l’alegria que la sola presència de l’altra pot suscitar. La fe permet de comprendre l’arquitectura de les relacions humanes perquè en capta el fonament últim i el destí definitiu en Déu, en el seu amor, i així, il·lumina l’art de l’edificació contribuint al bé comú” (Lumen fidei, 51)

Per això, en aquests moments que són de fundada esperança, vull desitjar èxit a La Salle en aquest projecte que avui s’inicia, per tal que aquesta “educació per la vida i la professió” sigui una realitat tangible des de la pròpia universitat i en la vida professional dels joves que hi hauran passat, i que ja avui tenim presents en la nostra pregària, com en una gran abraçada universal.

A tots els presents i, de manera especial, als qui hi teniu part important en aquest projecte i en la seva realització, pel vostre esperit creatiu, disponibilitat, dedicació, esforç i testimoni, moltes gràcies!

+ Sebastià Taltavull Anglada

                                                                           Bisbe auxiliar de Barcelona