El ISCREB constata un incremento “escondido” del interés por el hecho religioso

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] [ISCREB] El Dr. Jordi Gayà ha parlat de les propostes de Ramon Llull sobre el diàleg entre les religions en la lliçó inaugural del curs  L’any 2010-2011 ja han estat 1.387 alumnes els matriculats per cursar ciències religioses, dels quals 679 han triat l’opció d’internet   L’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

[ISCREB]

El Dr. Jordi Gayà ha parlat de les propostes de Ramon Llull sobre el diàleg entre les religions en la lliçó inaugural del curs

 L’any 2010-2011 ja han estat 1.387 alumnes els matriculats per cursar ciències religioses, dels quals 679 han triat l’opció d’internet

L’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha incrementat ostensiblement el seu nombre d’alumnes en el darrer curs: ha passat de tenir-ne 937 l’any 2009-2010 a 1.387 matriculats el 2010-2011. Aquesta dada contradiu clarament la indiferència aparent de la societat pel fet religiós o l’afebliment de la vivència de la fe. “Hi ha una altra realitat, potser més amagada, però també real: hi ha sobretot una pregunta religiosa, una inquietud vital vers uns valors transcendents, que tendeix a aparèixer”, ha dit el Dr. Antoni Matabosch, director de l’ISCREB, aquest vespre durant l’acte d’inauguració de curs de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), que ha tingut lloc a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, i que ha presidit el cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.

“El nombre creixent dels estudiants, les motivacions per a dedicar moltes hores a l’aprofundiment, la qualitat de les persones, ens indica que hi ha més expectatives cristianes de les que podem pensar i que la proposta religiosa ben feta dóna els seus fruits”, ha afegit el Dr. Matabosch, alhora que ha anunciat que estan a l’espera de què el Ministeri d’Educació i Universitats adapti el Reial Decret de 1995 sobre el reconeixement civil dels títols de l’ISCREB a la nova normativa de Bolonya. El Dr. Antoni Matabosch ha recordat també que enguany l’Institut ofereix, conjuntament amb la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (URL), el Màster en Identitats Religioses i Diàleg, i que l’any vinent n’oferiran un altre de complementari en Diàleg Interreligiós, Ecumènic i Cultural.

Els alumnes s’estan decantant cada vegada més pels estudis per internet: 679 del total es van matricular de Teologia x Internet, 329 van seguir el curs presencialment –55 d’ells alternen assignatures presencials i virtuals- i 434 en els diversos cursos d’Extensió Universitària, entre els que destaquen els d’Actualització Teològica per a professors d’escoles. El nombre d’estudiants presencials s’ha estabilitzat, amb una certa tendència a la baixa; mentre que els virtuals s’incrementa aproximadament un 20% cada curs.

El 80% de l’alumnat de l’ISCREB té estudis universitaris. Segueixen les assignatures presencialment un 78% dones i un 22% homes, i virtualment un 56% dones i un 44% homes. Per grups d’edats: l’ISCREB presencial té un 33% d’alumnes de més de 55 anys, un 27% d’entre 41 i 55 anys, un 23% d’entre 30 i 40 i un 17% de menys de 30 anys; i l’ISCREB virtual té un 39% de l’alumnat d’entre 41 i 55 anys, un 35% d’entre 30 i 40, un 17% de menys de 30 anys i un 9% de més de 55 anys. Les seus de les quatre trobades anuals per als estudiants virtuals són Bilbao, Mallorca, Madrid, Menorca i València.

Un cop acabada la intervenció del Dr. Antoni Matabosch, el director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Mallorca i doctor en teologia, Mons. Jordi Gayà, ha impartit la lliçó inaugural, que ha titulat Ramon Llull, inspiració per al diàleg interreligiós.

El Dr. Jordi Gayà imparteix la lliçó inaugural: Ramon Llull, inspiració per al diàleg interreligiós

La lliçó inaugural del curs ha anat a càrrec de Mons. Jordi Gayà, doctor en teologia i director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Mallorca, i porta per títol Ramon Llull, inspiració per al diàleg interreligiós. “En l’actualitat, bona part del reconeixement que es fa a la figura de Ramon Llull és deguda a les seves propostes sobre el diàleg entre les religions –ha dit el Dr. Gayà a l’inici de la ponència-. És clar que, home del seu temps, ell parlava de la missió de conversió i àdhuc de les croades, però ho va fer amb plantejaments que arrencaven de principis teòrics nous i comportaven una pràctica ben diferent de la que era usual. I aquesta originalitat es va traduir al final en un fracàs que ell mateix va reconèixer i va lamentar”.

Mons. Jordi Gayà ha parlat dels tres temes exposats per Ramon Llull del quals es pot extreure una inspiració per al diàleg interreligiós actual. “Hi figura en primer lloc l’elaboració d’una antropologia universalista que, fonamentant la igualtat de tots els interlocutors, exigeix el respecte, la formulació d’unes normes processuals i en definitiva la llibertat de decisió. En el nucli de l’antropologia lul·liana hi figura l’afirmació radical de l’autonomia de l’home per desenvolupar les seves capacitats, no sols com a obra personal, sinó en totes les dimensions professionals i socials. En el centre d’aquesta autonomia s’hi afirma la capacitat de coneixement, a la qual no se sostreuen ni tan sols les veritats de la fe. Això, tanmateix, no significa una fuita cap a un intel·lectualisme tancat, ja que en tot moment s’exigeix una actuació harmònica entre enteniment i voluntat, el que Llull diu ciència i amància”. “Amb aquestes coordenades –ha explicat- Ramon Llull construeix la paràbola del gentil com a recerca de la fe. Aquesta recerca, però, es topa amb la pluralitat i l’hostilitat entre religions, la qual cosa exigeix la invenció d’un mètode de diàleg que ajudi a assolir la unitat i la pau entre les religions i així oferir una resposta convincent a la recerca del gentil”.

En segon lloc, ha esmentat la teologia de la història que formula Llull. “Es tracta d’una concepció progressista que considera que la humanitat ha anat avançant en el camp del coneixement i que es pot descriure en tres moments: el primer, on domina l’acceptació de les autoritats -és a dir el que han dit els mestres-; el segon, on juga un paper central l’acceptació de fets extraordinaris -com els miracles-; i el tercer, on se segueix la norma de la lògica i de l’anàlisi dels fets”, ha especificat el Dr. Jordi Gayà. A aquestes tres etapes Llull les denomina temps dels profetes, temps dels apòstols i temps de la ciència, ha concretat. “En referència a les teories del seu temps, dominades per les visions apocalíptiques, Llull es decanta per una concepció que veu com objectiu de la història la formació d’una comunitat universal en pau i unida en una sola fe –ha afegit-. Una comunitat, però, que no es pensa com una utopia en un futur llunyà, sinó com una realitat que és un deure construir ara i amb urgència”.

“El programa de Ramon Llull es dirigeix sobretot als cristians, als missioners cristians. Per això, el tercer aspecte que s’ha de considerar pertany a la metodologia teològica. En aquest sentit, es pot parlar d’una reducció teològica. Amb això, es vol significar com la teologia de Llull –que ha de servir per la discussió entre religions- se centra en allò que és essencial, procedint en tres moments: partir dels articles de la fe -és a dir, el credo-; considerar com a centrals les afirmacions de la trinitat i de l’encarnació de Crist; fonamentar-ho tot en la definició de Déu segons les seves propietats, que Llull anomena dignitats”, ha argumentat el Dr. Jordi Gayà com a tercer tema.

“Per altra banda –ha dit finalment el director de l’ISCR de Mallorca-, Ramon Llull aplica a la seva teologia els principis que ha indicat a l’antropologia i sosté que els articles de la fe poden ser i han de ser objecte de demostració per part de l’enteniment. Una tesi, no cal dir-ho, amb la qual es distanciava significativament de les opinions teològiques del seu temps. Els aspectes comentats, junt amb altres indicacions més concretes que trobem en les obres lul·lianes, han d’ajudar a una major comprensió dels textos i s’ofereixen com a reflexions de referència per escometre la tasca actual del diàleg interreligiós”.

“Barcelona té molta vitalitat cristiana amagada”, ha dit el cardenal de Barcelona

 Les paraules finals de l’acte han estat del cardenal Lluís Martínez Sistach, president de l’ISCREB, que ha afirmat que “Barcelona té molta vitalitat cristiana amagada o que no es veu a primera vista. És veritat que hi ha un gran secularisme –ha dit-; però també és veritat que hi ha inquietud, recerca, fam d’espiritualitat, cosa que es demostra en els més de mil matriculats de l’any passat de l’ISCREB i la bona acollida que està tenint l’oferta de cursos per internet”. El cardenal de Barcelona ha recordat que la tipologia i l’objectiu de l’alumnat de l’ISCREB és de tres menes: “uns pretenen obtenir una formació i fer-la revertir en un servei diocesà, altres aprofundir la fe que han retrobat i, finalment, els que estan en recerca de Déu i volen conèixer més el missatge cristià”. Per assolir un bon nivell, el cardenal Martínez Sistach ha dit que l’ISCREB “ha de donar a conèixer les arrels de la fe cristiana, i les implicacions que surten de la seva trobada amb els problemes generats pel canvi dels temps: ens cal una fe madura, el saber de la fe, un bon coneixement de la fe”. “A l’Institut ens cal també servir a la nostra cultura amb l’aportació que fa la fe cristiana –ha afirmat el cardenal-. Una fe cristiana veritablement compromesa amb la veritat ho transformarà tot per dins”. Finalment, l’arquebisbe de Barcelona ha dit que l’Institut “ha d’aportar qualificació al servei eclesial i al testimoniatge del món d’avui. Tenim la necessitat d’una interrelació mútua creixent entre la base diocesana i l’ISCREB: caldrà arbitrar maneres de fer que es complementin les diverses realitats diocesanes”.

Departament de Premsa de l’ISCREB

www.iscreb.org / 93 454 19 63 / 606 50 78 69 (Òscar Bardaj