El Dr. Armand Puig ingresa en la Real Academia de Doctores

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Dimarts 26, a les 19.30h, Sessió Oficial de recepció a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, presidida pel Dr. Alfredo Rocafort i el cardenal Lluís Martínez Sistach La conferència d’ingrés del nou Acadèmic Numerari és El sagrament de l’Eucaristia: de l’Últim Sopar a la litúrgia cristiana antiga, que contestarà l’Acadèmic de Número [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Dimarts 26, a les 19.30h, Sessió Oficial de recepció a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, presidida pel Dr. Alfredo Rocafort i el cardenal Lluís Martínez Sistach

La conferència d’ingrés del nou Acadèmic Numerari és El sagrament de l’Eucaristia: de l’Últim Sopar a la litúrgia cristiana antiga, que contestarà l’Acadèmic de Número Dr. Jaume Vallcorba, en nom de la Reial Corporació

El Doctor en Sagrada Escriptura i degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC), Dr. Armand Puig, ingressarà a la Reial Acadèmia de Doctors (RAD). La Solemne Sessió Oficial de recepció com a Acadèmic Numerari tindrà lloc a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona (Diputació, 231. Barcelona) el proper dimarts, 26 de novembre, a les 19.30h, i serà presidida pel Dr. Alfredo Rocafort, president de la RAD, i pel cardenal de Barcelona i Gran Canceller de la FTC, Mons. Lluís Martínez Sistach. 

La conferència d’ingrés del Dr. Armand Puig porta per títol El sagrament de l’Eucaristia: de l’Últim Sopar a la litúrgia cristiana antiga, durant la qual planteja el context i les motivacions internes de l’Últim Sopar. Què el va motivar a fer-lo? Per què i per a qui, amb quina finalitat, en què va consistir i quina va ser la projecció futura? Són preguntes que el Dr. Puig respondrà a la primera part de la ponència. A continuació, el degà de la FTC exposarà un estudi sobre els sopars jueus i els simposis grecs, per contextualitzar-los des del punt de vista sociocultural i socioreligiós. Tot seguit, analitzarà els textos del Nou Testament que fan referència a les tradicions més antigues sobre l’Últim Sopar, així com la Didahké, document d’inicis del segle II, que conté un ritual eucarístic.

Contestarà la ponència, en nom de la Reial Corporació, l’Acadèmic de Número Dr. Jaume Vallcorba, doctor en Filosofia i Lletres.

La Reial Acadèmia de Doctors, amb seu a Barcelona, es va constituir com a Corporació de Dret Públic amb la finalitat principal de la investigació en el camp del saber i fomentar la seva promoció en l’àmbit de la llengua catalana. La seva fundació, després d’uns intents previs des de 1857, va tenir lloc l’any 1914, quan va prendre el nom d’Agrupación de Doctores matriculados de Cataluña. No obstant, un any després, quan es va celebrar a Barcelona el Congrés de Doctors i s’hi van afegir altres vessants, es va constituir definitivament, i l’any 1919 es va registrar oficialment. Després d’un inici molt actiu culturalment, durant la segona República va tenir una vida escassa i pràcticament va desaparèixer arran de la guerra civil. L’any 1943 reprèn l’activitat, que es manté fins el 1989, quan aconsegueix una àmplia refundació. Actualment, la Reial Acadèmia de Doctors està integrada per 100 acadèmics distribuïts en cinc seccions: Ciències de la Salut, Ciències Socials, Ciències Humanes, Ciències Experimentals i Ciències Tecnològiques.

Els membres de la Reial Acadèmia de Doctors, procedents del Dret i l’Economia, de la Medicina i la Psicologia, de la Física i l’Enginyeria, de la Geografia i de l’Antropologia configuren un feix de camins de recerca que, si bé parteixen d’aquesta perspectiva polièdrica de la realitat, aspiren a construir un saber de trobada sobre la naturalesa i la cultura, en el qual pugui habitar l’home. La missió de l’acadèmic “no ha de ser altra que cercar la veritat i defensar la vida, treballar la ciència i proclamar la convivència intercultural”, apunta en la seva presentació la pàgina web de la RAD (www.reialacademiadoctors.cat).

Armand Puig i Tàrrech (La Selva del Camp, Tarragona, 1953). És prevere, doctor en Ciències Bíbliques i degà-president de la Facultat de Teologia de Catalunya des de 2006. Coordinador de la traducció interconfessional catalana de la Bíblia, és membre de la Studiorum Novi Testamenti Societas i director de publicacions científiques de l’Associació Bíblica de Catalunya, és editor de la col·lecció “Scripta  Biblica”; també és president del Corpus Biblicum Catalanicum. Ha escrit nombrosos articles i llibres sobre temàtica bíblica i espiritual. Destaquen Jesús. Una biografia (2005), traduït a set llengües, Los evangelios apócrifos (I) (2008), Jesus: An Uncommon Journey. Studies on the Historical Jesus (2010), La Sagrada Familia según Gaudí. Comprender un símbolo (2011). Darrerament ha coeditat amb T. Trafny, God and World. Theology of Creation from Scientific and Ecumenical Standpoints(2012) i amb Jordi Bonet Armengol: Arquitectura i símbol de la Sagrada Família (2013). És membre i consiliari de la Comunitat de Sant’Egidio, rector de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Barcelona i patró de la Fundació Joan Maragall.