El Cardenal Sistach ingressa en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
Acompanyat pels seus dos padrins, els advocats Agustí Bassols i Eugeni Gay, l’Administrador Apostòlic va rebre la medalla i el diploma que l’acrediten com a acadèmic de número En la sessió pública i solemne de la inauguració del curs acadèmic 2015-2016 de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, que tingué lloc el dimarts 10 [...]
Acompanyat pels seus dos padrins, els advocats Agustí Bassols i Eugeni Gay, l’Administrador Apostòlic va rebre la medalla i el diploma que l’acrediten com a acadèmic de número
En la sessió pública i solemne de la inauguració del curs acadèmic 2015-2016 de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, que tingué lloc el dimarts 10 de novembre, a les 19 hores, a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats de Barcelona (c. Mallorca, 283), el Sr. Cardenal i Administrador Apostòlic de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, va fer l’ingrés com a acadèmic de número de dita Acadèmia.
Durant l’ acte d’ingrés, obert a tothom, en primer lloc, el secretari de l’acadèmia, Lluís Pou Mirabent, va llegir la memòria anual. A continuació, el Sr. Cardenal va fer la seva entrada a la sala, acompanyat dels seus dos padrins, els acadèmics Agustí Bassols i Eugeni Gay. Invitat pel president a ocupar la càtedra, pronuncià el discurs de recepció titulat “Estat laic i societat plurireligiosa”, en el qual es feia ressò de diversos problemes plantejats en la nostra societat.
En acabat, contestà al discurs del Sr. Cardenal l’Acadèmic de número Josep-Joan Pintó Ruiz, destacant la importància del magisteri jurídic del Dr. Lluís Martínez Sistach i el sentit profundament humà de la seva trajectòria, del que va fer molts elogis. Va cloure l’acte, l’Hble. Sr. Josep-D. Guàrdia Canela, president de l’Acadèmia. A l’acabament de l’acte es va lliurar als assistents un exemplar del discurs d’ingrés del nostre Cardenal.
La diferència entre laïcitat i laïcisme
Entrant en el tema del seu discurs d’ingrés, el Cardenal Martínez Sistach va dir que laïcitat i laïcisme són dos conceptes que signifiquen realitats molts diferents. “En el nostre ambient va creixent una tendència cultural i política a parlar de l’Estat laic i també de la societat laica. Si bé la primera expressió configura un Estat aconfessional i respectuós envers el fenomen religiós, la societat no és ni pot ser laica, perquè la societat està formada per persones creients i no creients, d’alguna religió o de cap religió. La societat és plurireligiosa”, va explicar l’Administrador Apostòlic.
La laïcitat positiva de l’Estat espanyol
El Cardenal Martínez Sistach va passar a l’anàlisi dels Acords entre la Santa Seu i l’Estat espanyol i de les novetats que varen comportar, en especial en quan a la confessionalitat o aconfessionalitat de l’Estat: ni una Espanya catòlica ni tampoc una Espanya laïcista: s’optà per una postura intermèdia i s’establí la aconfessionalitat de l’Estat: “Cap confessió no tindrà caràcter estatal” (Art 16,1 de la Constitució).
Ser cristians en una societat pluralista
El Cardenal va continuar dient que la laïcitat de l’Estat demana als cristians i a l’Església trobar el propi “lloc” en la nova situació sòcio-cultural en què vivim, sense que comporti la pèrdua de l pròpia identitat cristiana i de la seva actuació com a tal. Per a trobar el propi lloc, cal considerar la dimensió exterior, que seria la que fa referència a la societat, als valors que ella assumeix, als objectius perseguits, als mecanismes i institucions operatius, a les mateixes lleis. L’altra dimensió és la interior, que fa referència a la vida mateixa dels cristians individual i comunitària: “La manera d’estar del creient en la societat comporta també una manera d’actuar, inspirada per la seva fe, ordenada a influir sobre la societat per a una millor consecució del bé comú, coherent amb els valors humans inherents a la fe cristiana. És a dir la veritat, la justícia, la llibertat i, sobretot, l’amor.”
