El Cardenal Sistach dice que el Sínodo habla de la la nueva evangelización como del lenguaje del Amor

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] El Cardenal ha estat entrevista des del Sínode per Radio Vaticana per Paul Ondarza La Nova evangelizació, coma va recorda Benet XVI, és sobretot per les persones que, encara batejat, que s’ha allunat de l’Església . El debilitament de la fe en els països històricament vinculats al cristianisme és tant un objectiu de [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

El Cardenal ha estat entrevista des del Sínode per Radio Vaticana per Paul Ondarza

La Nova evangelizació, coma va recorda Benet XVI, és sobretot per les persones que, encara batejat, que s’ha allunat de l’Església . El debilitament de la fe en els països històricament vinculats al cristianisme és tant un objectiu de reflexió pels Pares sinodals en aquestes setmanes és tant un objectiu de reflexió pels Pares sinodals en aquestes setmanes de treball al Vaticà. Això es confirma per les reflexions de Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona.

Paul Ondarza li va preguntar:

R. – La nova evangelització és absolutament necessari. Avui anunciem Jesús i el seu Evangeli a tots els homes, en un moment – si més no a Europa occidental – algunes persones van a missa  Hem d’abandonar l’església i anar allà, on hi ha persones i també aprendre sobre la realitat soci-religiosa i cultura del nostre món. Estem cridats a buscar els mètodes, el llenguatge i la passió necessària per proclamar Jesús.

D. – Un repte per a Europa, per el Vell Continent, dipositari Valors cristians, però que sembla haver-se oblidat d’ells. Quins són els fronteres d’aquest desafiament?

R. – Sí, hi ha molta gent que viu com si Déu no existís. La secularització és forta. Però l’home, la dona encara té una sentit religiós, que busca el sentit de la vida. Tenim Creiem en la presència de Déu escrita en els cors dels homes i dones, perquè Déu obra potser més del que pensem. Hi Crec que un idioma que tots entenen, i és la llengua l’Amor. Com que el llenguatge de l’Amor és entès per tots? Per què tothom vol ser estimat i estimar!

D. – Avui el repte a què s’enfronta el món occidental és relativisme, esmentat en diverses ocasions pel Papa, i això provoca quan proclamem l’Evangeli, i es compromet a presentar-lo com de fet, se l’identifica com cregut arrogant, …

R. – Sí, i aquesta és una dificultat important. Es suggereix que el missatge de Jesús amb confiança, i ho fem per dues raons: perquè realment l’amor de Jesús Jesús va donar la seva vida, la seva sang en Creu, va morir i va ressuscitar per la salvació de tots els homes i dones, per a la humanitat. I és per això que vull que tots sàpiguen que missatge de Jesús Llavors hi ha també una altra raó: ens encanta el nostre germans i volem oferir el millor del que tenim rebut: el tresor de la fe, el tresor de la salvació, el que Jesús ens ha donat. Per això volem anunciar el missatge de Jesús I ho hem de fer amb convicció, que els que es escoltar dir: «Aquesta gent realment creu i viu, fins i tot.» Crec que la crisi econòmica que estem vivint moltes causes que la gent pensi. Aquest relativisme serà la millor maner per a la humanitat? El fet que tothom pot fer la seva vida el que vol, que no és una ordre … això és bo o no bo? I cap a on va tot això? Certament ha portat l’egoisme, l’individualisme, per buscar cada un el seu propi avantatge a part dels altres … Així que crec que la crisi Econòmica fa pensar que això no pot ser el camí.

D. – Viu un moment de desorientació a causa de la crisi: hi ha el treball, no hi ha més referències, també des d’un punt de vista política … l’Església en aquesta fase històrica de desorientació, representa un punt de referència?

R. – Sí, i això per dues raons. La primera és que l’Església, a través de les parròquies i de Càritas, fa molt per la gent i famílies que tenen moltes necessitats i seriós, fa molt pels pobres, els que el món no està mirant. I la segona raó és que l’Església anuncia un missatge d’austeritat, rigor, la conversió, abandonament de l’egoisme, de l’anomenada per buscar el bé de tots …

D. – Aquí, al Sínode es va reafirmar la importància de la reactivació de alguns sagraments, especialment la Penitència, anomenat el Sagrament de la nova evangelització …

R. – Per descomptat, perquè si hi ha un canvi de cor no pot haver veritable evangelització. És ‘s molt important aquest sagrament perquè ens ajuda a reconèixer la nostra debilitat i la misericòrdia. Déu en el sagrament de la penitència és també una dimensió antropològic molt important: la veritat de la persona humana, la pecat original i les seves conseqüències, i la salvació de Déu, de la misericòrdia de Déu i l’amor de Déu que perdona.