El Cardenal nos habla desde el Sínodo

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] El batec de l’Església en el Sínode dels Bisbes El diumenge 7 d’aquest mes, amb l’eucaristia presidida pel Papa Benet XVI es començaren els treballs del Sínode dels Bisbes que duraran fins el 28 d’aquest mes. Portem ja uns dies reunits 250 cardenals, patriarques, arquebisbes i bisbes de tot el món pregant, parlant, [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

El batec de l’Església en el Sínode dels Bisbes

El diumenge 7 d’aquest mes, amb l’eucaristia presidida pel Papa Benet XVI es començaren els treballs del Sínode dels Bisbes que duraran fins el 28 d’aquest mes. Portem ja uns dies reunits 250 cardenals, patriarques, arquebisbes i bisbes de tot el món pregant, parlant, reflexionant, en reunió general i en petits grups, sobre una qüestió molt actual i urgent: “La nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana”. El Sant Pare ens ha presidit en totes les sessions sinodals.

La nova evangelització va orientada principalment a les persones que, havent rebut el baptisme, s’han distanciat de l’Església o viuen sense cap referència a la vida cristiana. Es pretén afavorir en aquestes persones una trobada amb el Senyor, font de gràcia que porta joia i esperança en les seves vides.

El que es planteja és com ho hem de fer per assolir aquesta finalitat de la nova evangelització. Hi ha hagut moltes intervencions i totes coincideixen en què en el món en general es dóna una situació cultural i religiosa que requereix posar en pràctica la nova evangelització. Tots els pares sinodals anem suggerint com podem presentar Jesús i el seu Evangeli als homes i dones d’avui immersos en unes societats, especialment les occidentals, poc propenses a la transcendència i a la presència de Déu. Queden encara molts dies de treball sinodal i amb l’ajut de l’Esperit Sant podrem esbrinar i oferir camins.

Les intervencions dels pares sinodals d’arreu del món han anat presentant la vida de l’Església que està present en cadascuna de les Esglésies diocesanes. Hi ha problemes i dificultats, però hi ha també joies i esperances. Escoltant tot el que l’Església està fent a cada país, he anat pensant què seria d’aquests països, de les nostres ciutats i pobles, sense la presència i la vida de l’Església en el camp de l’espiritualitat, dels ancians, dels malalts, dels pobres i marginats, de l’ensenyament, de la cultura, etc. Veig que els cristians i les cristianes, les parròquies, comunitats i realitats eclesials estan fent molt arreu. I penso també en el treball dels missioners i missioneres anunciant l’amor de Déu salvador i ajudant a moltes persones necessitades.

El Papa, en la seva homilia a la missa d’inauguració del Sínode, ha parlat de la nova evangelització relacionant-la amb l’evangelització ordinària i amb la ad gentes.Aquest treball que hem de fer especialment en els països d’antiga cristiandat respecte de les persones que s’han allunyat de l’església o s’han refredat de la fe que tingueren, no ha de disminuir l’activitat missionera pròpiament dita ni l’activitat ordinària d’evangelització en les nostres comunitats cristianes. El Papa ens diu que “els tres aspectes de l’única realitat d’evangelització es complementen i fecunden mútuament”.

Passejant aquests dies per la Plaça de Sant Pere, els pocs moments que ho permet l’horari de treball del Sínode, he recordat amb molta emoció i joia aquell 11 d’octubre de 1962, quan el Beat Joan XXIII va inaugurar el Concili Vaticà II. Jovenet vaig arribar a Roma el dia abans per començar els estudis i vaig rebre el do de Déu d’estar-hi fins després de la clausura de l’Assemblea conciliar. Aquell dia vaig gaudir d’aquell esdeveniment. Ara a Roma he pogut commemorar el seu cinquantenari i d’alguna manera us he fet presents a tots vosaltres estimats diocesans.

+ Lluís Martínez Sistach

Cardenal Arquebisbe de Barcelona