El Cardenal inaugura el curs de la Ramon Llull
Paraules del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr.Lluís Martínez Sistach, en la inauguració de curs dela Universitat Ramon Llull, Barcelona 10 d’octubre de 2013. Inaugurem avui un nou curs de la Universitat Ramon Llull i això és sempre un motiu de goig i d’acció de gràcies a Déu per tot el bé que fa la nostra [...]
Paraules del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr.Lluís Martínez Sistach, en la inauguració de curs dela Universitat Ramon Llull, Barcelona 10 d’octubre de 2013.
Inaugurem avui un nou curs de la Universitat Ramon Llull i això és sempre un motiu de goig i d’acció de gràcies a Déu per tot el bé que fa la nostra estimada Universitat a moltíssims alumnes, a les seves famílies i a la societat. I amb la inauguració d’un curs això es posa en relleu amb la presència i participació de tota la comunitat universitària.
Enguany no podem oblidar que s’escau el centenari del naixement del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, el Dr. Narcís Jubany i Arnau, que fou l’ànima de la creació de la nostra Universitat. El meu estimat antecessor en aquesta seu barcelonina, era un home de Déu, un pastor i gaudia de visió de futur i tingué la intuïció que calia una Universitat d’orientació catòlica, el temps li ha donat la raó; ho encertà. Avui, després dels anys de funcionament de la Universitat veiem clarament que calia aquesta alternativa en el nostre país i que ha estat molt ben acceptada per la societat catalana i que gaudeix de prestigi arreu.
L’any de la fundació de la Universitat coincideix amb la transició política i que en aquell esperit sociopolític, la proposta de creació de la Universitat obtingué la unanimitat favorable en el Parlament de Catalunya, com un reconeixement – penso – a la tasca que havia realitzat l’Església en favor dels drets fonamentals de la persona en el temps que preparaven aquella transició. Un esperit de la transició que convindria que il·luminés sempre l’activitat política del país.
Durant el curs passat en l’Església, i m’atreveixo a dir en el món, visquérem uns esdeveniments molt importants. El Papa Benet XVI renuncià al seu ministeri de Bisbe de Roma i successor de Pere, explicitant en llatí i per dues vegades la raó de la seva renúncia: el no poder exercir degudament, bé, el seu ministeri al servei de l’Església. Això posa en relleu la humilitat de Benet XVI i la seva coherència. És un magnífic testimoni de voler servir sempre l’Església i no servir-se de l’Església. Bon testimoniatge per a tots els cristians i especialment pels pastors.
El 28 de febrer tinguérem seu vacant a l’Església. Ha estat una seu vacant diferent de les altres que havíem conegut, no era amb motiu de la mort del Papa, sinó per la renúncia del Papa. Feia gairebé sis segles que havia succeït. Això permeté als cardenals unes reunions, unes Congregacions Generals, que van durar molts dies i els cardenals poguérem parlar molt. Penso que el que es digué ha ajudat al Papa a prendre decisions innovadores.
Els cardenals en la Capella Sixtina, en el Conclave, constatàrem la pregària de tot el poble de Déu demanant que l’Esperit Sant ens assistís, constatàrem també la presència i assistència de l’Esperit Sant, i també amb el treball i la pregària dels cardenals electors – 115 – va donar el seu bon fruit. La fumata bianca fou ràpida i donà un bisbe de Roma i successor de Pere d’acord amb les necessitats dels signes dels temps actuals. I ho estem constatant amb les paraules i actuacions del Papa Francesc.
La universitat com a tal – i per tant totes les universitats – forma intel·lectuals i professionals competents, sense oblidar la formació de la persona amb autèntics valors i virtuts. I en això la nostra Universitat hi treballa de manera especial. Penso que disposar d’una Facultat de Filosofia en el sí de la Universitat hi ajuda. En aquesta seu dels jesuïtes, em plau comentar unes declaracions del Prepòsit General, P. Adolfo Nicolàs.
Afirma que “s’està produint un canvi de model de societat i de gestió. Si no arribem a copsar això, els remeis són bastant mecànics”. En opinió del superior general dels jesuïtes, “és tot un poble i una cultura la que cal remodelar, i per això desitja que en els centres d’ensenyament, especialment a les universitats, es faci un discerniment més gran per tal de sortir d’aquesta situació.
Allò que proposa el pare general com a prioritat per aquesta hora és un esforç de discerniment i de creativitat, perquè “sense creativitat no serem capaços d’acompanyar ningú”. I afegeix que “la gent avui cerca saviesa”. Ho explica així: “Fins fa poc, jo creia que això era propi de l’Àsia, perquè a l’Àsia han estat els savis els qui han dirigit el pensament. Però veig que això també es dóna a Europa. Hem de fer néixer savis en la nostra societat. Si hem de fer canvis en la nostra educació, aquests canvis han d’estar orientats a produir savis”.
Savi és una paraula molt elevada que podria semblar inaccessible, però equival a poder comptar amb unes persones dotades d’uns hàbits de reflexió, de discerniment, de pensament profund, “que pugui superar la superficialitat en què està entrant la nostra societat”.
Sens dubte, aquest és un dels gran reptes d’aquest moment, especialment en el camp de l’educació i universitari. Davant d’una present molt dur, sobretot per als joves, “hem de saber que el futur depèn del fet que ens posem en una situació creativa. En aquest moment, la nostra Universitat penso que ha d’ajudar els alumnes cap a l’aprofundiment, la creativitat i la vida en l’esperit”. Gràcies a tots els qui ho feu possible.
El Rector de la URL destaca en l’acte d’inauguració de curs que cal fer un esforç per ajustar l’oferta de programes formatius en el context socioeconòmic actual
Aquest matí ha tingut lloc l’Acte Inaugural del curs acadèmic 2013 -14 de la URL, que enguany s’ha dut a terme a la Sala Multimèdia IQS i ha comptat amb la participació d’Antoni Castellà, secretari general d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya; Lluís Martínez Sistach, cardenal arquebisbe de Barcelona; i Joël Jean-Mariet, doctor en biologia cel·lular i immunoteràpia i soci cofundador d’Ysios Capital.
L’obertura de l’acte ha corregut a càrrec del president del Patronat de la Fundació Universitat Ramon Llull, Joan Josep Brugera. Durant el seu primer any de mandat, Brugera “ha pogut visitar la majoria d’institucions federades que configuren la URL per copsar l’originalitat, la vitalitat i la riquesa del conjunt”. Brugera ha explicat que, des del Patronat, “hem de fer una crida, tan cap en dins de la Universitat com cap en fora, per aprofitar al màxim el potencial latent que encara tenim i que trobem quan aprofundim en tot allò relatiu a la col·laboració interinstitucional”.
L’acte s’ha iniciat amb el lliurament de la Medalla d´Or de la Universitat Ramon Llull a Leopoldo Rodés, president del Patronat de la Fundació Universitat Ramon Llull del 2004 al 2012, i a Esther Giménez-Salinas, rectora magnífica de la URL del 2002 al 2012. A continuació s’ha presentat la memòria del curs 2013-14 per part de la secretaria general de la URL, Anna Berga. Tot seguit, Joël Jean-Mariet, doctor en biologia cel·lular i immunoteràpia i soci cofundador d’Ysios Capital, ha pronunciat la lliçó inaugural «De la idea al mercat. Perspectiva de l’emprenedor: el cas de GLYCART Biotechnology AG». Jean-Mairet ha fet una explicació sobre què era la biotecnologia i com es finança; i ha parlat de la seva experiència personal com a emprenedor, la qual va començar amb la tesi doctoral fins a l’evolució de l’empresa que va crear: Glycart Biotechnology AG.
Després de l’actuació del cor Ensemble Cambra 16, el rector de la URL ha lliurat els premis extraordinaris de Doctorat de la URL del curs 2012-13. Posteriorment, Antoni Castellà, secretari general d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, ha subratllat tres reptes del sistema universitari català, ens els àmbits docent (oferta acadèmica), internacionalització i recerca, que es plantegen des del Govern. Després de la intervenció del cardenal arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach, el rector de la URL, Josep Ma. Garrell, ha clos l’acte remarcant que aquest curs darrer “hem estat testimonis de com cada cop més famílies necessiten ajuts econòmics per poder continuar estudiant a la Universitat. Des d’aquí cal agrair a tota la nostra comunitat els esforços, imaginació i sacrificis que han fet i fan per reduir l’impacte de la crisi”.
Garrell ha destacat que aquest curs s’ha abordat tal com es va comprometre en començar el seu mandat: un procés de reflexió estratègica per ajustar el full de ruta de la URL a la nova realitat. I així s’ha fet, “un procés inclusiu on tots els stakeholders de la URL hi han estat convidats; un procés crític on ens estem centrant més en allò que es pot millorar; un procés focalitzant on s’estan prioritzant àrees d’anàlisi, de reflexió, d’acció; i un procés no precipitat en el temps, on les conclusions a les que arribem són un objectiu tan important com el propi procés en si mateix”. Precisament, el rector ha seguit el seu parlament amb les conclusions i, per tant, horitzons per aquest nou curs. Primer, treballar des de dins del sistema universitari per la construcció d’un sistema plural i divers on la tasca i missió de la URL sigui més coneguda. Segon, treballar en les condicions de base que permetin aprofundir en la col·laboració entre les institucions de la Llull per anar més lluny encara. Tercer, ajustar l’oferta de programes formatius al nou context social i econòmic, explorar noves disciplines i obrir-se a nous programes, i atraure a estudiants de fora de les nostres fronteres. Quart, ajustar el que calgui per ser més competitius en els inputs (finançament) i outputs (resultats) de recerca. I que aquesta recerca tingui un impacte real en la societat. Cinquè, internacionalitzar-se encara més, especialment pel que fa a la docència i a la recerca. Per això cal aprofundir en el model de col·laboració per ser competitius i aprofitar al màxim les xarxes internacionals a les que de manera natural pertany la URL. Sisè, apostar encara més en la formació del Personal docent i Investigador (PDI) i re-avaluar càrregues per tal de fomentar carreres de PDI més intenses en recerca i en àmbits de treball on la competència internacional són els grans laboratoris de recerca de referència. I, setè, portar la missió i visió des de la inspiració cristiana de la URL a l’agenda ordinària. Finalment el rector ha insistit en la necessitat d’estrènyer encara més la col·laboració entre les institucions i potenciar-ne les sinèrgies.
