Domingo de Ramos en la S.I. Catedral

El Cardenal, Lluís Martínez Sistach, Arzobispo de Barcelona, presidió la solemne bendición de ramos y palmas en el Pla de la Seu el Domingo de Ramos o de la Pasión del Señor, acompañado de los miembros del capítulo de la Catedral. La avenida de la Catedral se lleno de fieles en una de las fiestas [...]

El Cardenal, Lluís Martínez Sistach, Arzobispo de Barcelona, presidió la solemne bendición de ramos y palmas en el Pla de la Seu el Domingo de Ramos o de la Pasión del Señor, acompañado de los miembros del capítulo de la Catedral. La avenida de la Catedral se lleno de fieles en una de las fiestas más tradicionales y familiares de nuestro calendario religioso, portal de la Semana Santa.

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Reflexions del Sr. Cardenal, Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona, en la missa del diumenge de Rams

Unes breus reflexions després d’aquesta proclamació llarga i rica de la Paraula de Déu que ens ha apropat a Jesús en els moments més importants de la seva missió.

Hem entrat en la celebració de la Setmana Santa, la Setmana Gran dels cristians, degudament preparats pel temps litúrgic de la quaresma.

A l’inici de la celebració d’avui, amb Jesús aclamat com a Messies, com a Rei: «Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor!» volem iniciar la commemoració dels greans misteris del la passió, mort i resurrecció de Jesús. Això ens demana un prendre major consciència de la nostra condició de cristians, redimits per Jesucrist. Hem aclamat Crist com a Senyor i com a Messies. Ho és de la nostra vida? És el nostre Amic, el nostre Senyor, el nostre centre? On el situem en la nostra vida?

Quin contrast entre l’hosanna al qui ve en el nom del senyor, que escoltàvem al principi, i el relat impressionant de la passió. Així som els homes: volubles, canviants . També nosaltres som incoherents, diem el que no fem, proclamem una fe en Jesucrist que no sempre traduïm en la nostra vida. És la consciència del nostre pecat.

Jesús va sofrir la seva passió per amor. És una manifestació diàfana i forta de l’amor fins a l’extrem, infinit que Ell ens té, a cadascú de nosaltres, a totes i cadascuna de les persones. Crist va sofrir la passió i va morir per a mi, per a tu, per a tots. Per salvar-nos, és a dir per alliberar-nos de l’egoisme i del pecat. Ell es va donar totalment fins a la mort. Senyor, ara entenem millor que ens demanis donar-nos , sortir de nosaltres mateixos, perdre la vida per als altres i per a tu, estimar com tu estimes.

 La creu i la mort de Crist il·lumina la foscor del misteri del dolor, del sofriment i de la mort. Crist, assumint una humanitat com la nostra, participa també del dolor i de la mort, i fa de la creu instrument de salvació, de perdó del pecat. La creu de Crist dóna sentit a la nostra creu. El dolor de Crist dóna sentit al nostre dolor. La creu és el signe de la identitat cristiana. La creu continua atraient milers i milers de creients que es postren per adorar qui sense deixar de ser Déu, va voler salvar els homes. La creu s’ha convertit el signe definitiu de l’amor fidel de Déu a tota la humanitat

Però la creu de Crist ve il·luminada per la glòria de la resurrecció del Senyor. La creu porta a la resurrecció. La mort condueix a la vida. Morim per ressuscitar en Crist

Acompanyem durant el Tridu Pasqual Jesús amb amor, amb la pregària, amb la lectura de l’evangeli, participant sobretot en les celebracions litúrgiques en les nostres comunitats. Acompanyem-lo com ho va fer Maria, la seva mare. Fins al peu de la creu. Perquè tot això Jesucrist ho va viure i ho va sofrir per tots nosaltres.

Barcelona, 20 de març 2012

Fotos: Ramón Ripoll