«Diagnosi 2013”, una apuesta parar hacer visibles las personas sin hogar en la ciudad de Barcelona
[TRADUCCIÓN PENDIENTE] [Càritas] Una cinquantena de persones es van reunir, el 27 de juny, a la sala d’actes de la Institució Xaveriana convidades per la Xarxa d’atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) per conèixer les conclusions de l’informe “Diagnosi 2013”, un estudi sobre les persones sense llar a la ciutat de Barcelona. Àngel Miret i Serra, Gerent de l’àrea de Qualitat [...]
[TRADUCCIÓN PENDIENTE]
Una cinquantena de persones es van reunir, el 27 de juny, a la sala d’actes de la Institució Xaveriana convidades per la Xarxa d’atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) per conèixer les conclusions de l’informe “Diagnosi 2013”, un estudi sobre les persones sense llar a la ciutat de Barcelona.
Àngel Miret i Serra, Gerent de l’àrea de Qualitat de vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, va obrir l’acte amb aquestes paraules: “la crisi que estem vivint està afectant greument l’habitatge i aquesta situació exigeix, per justícia i equitat, un esforç de responsabilitat per part de tots”. I a continuació va fer una crida perquè tots els representants polítics es comprometin a assumir una despesa anual constant que permeti arribar a tenir entre 60.000 i 70.000 habitatges de lloguer social, en contraposició als 11.000 que hi ha actualment.
A continuació, Teresa Bermudez, professional de Càritas i representant de la XAPSLL, va explicar que la Xarxa, formada per 31 entitats, es va constituir el mes de novembre de 2005 per enfortir la capacitat d’organització de la ciutat de Barcelona en l’acompanyament de les persones sense llar. També va concretar que “l’objectiu que té la XAPSLL és que les persones recuperin la màxima autonomia personal i incentivar la seva detecció i vinculació als recursos existents, tot establint i ampliant el treball conjunt i la col·laboració entre el sector públic i les entitats socials”.
Tot seguit, va agafar la paraula Albert Sales, professor de Sociologia de la UPF, i autor de l’informe “Diagnosi 2013”, que va començar la seva intervenció dient que “la crisi ha portat a un increment del flux d’entrada al sensellarisme i que el flux de sortida és cada cop més difícil, i per això és molt important continuar analitzant les dades en aquest àmbit”. Una altra idea que va destacar en la presentació va ser que no es pot definir un perfil de la persona sense llar perquè les causes i itineraris vitals que porten a aquesta situació són molt diversos.
L’anàlisi comparativa entre les dades de 2011 i 2013 indica que s’ha produït una tendència a l’alça de les persones que dormen a la intempèrie i a l’espai públic, degut al context actual. Per una altra banda, Albert Sales va destacar la important tasca de contenció de l’Administració i les entitats, tot i que malgrat l’esforç realitzat no s’ha pogut evitar aquest augment. Un altre aspecte positiu detectat és que, malgrat la crisi, totes i tots els que estan implicats en l’atenció a les persones sense llar a Barcelona mantenen l’aposta per la qualitat i els itineraris d’inclusió. I això es va concretar en l’increment dels recursos públics i privats, tant de pisos d’inclusió com de centres residencials (el mes de març de 2008 hi havia 472 recursos de titularitat pública i 276 de titularitat privada, enfront dels 602 i 543 comptabilitzats l’any 2013).
L’informe també analitza les principals causes que aboquen les persones a viure al carrer i conclou que corresponen, principalment, a motius sòciolaborals (33,56%) i a raons sòcioeconòmiques (22,53%). Pel que fa als ingressos, destaca que s’ha detectat que un 10% de les persones allotjades en serveis del XAPSLL tenen rendes del treball (disposen d’ingressos que són insuficients per cobrir la despesa per habitatge).
Pel que fa a l’edat, la distribució és la següent: el major nombre de persones es concentren en la franja de població activa, de 18 a 65 anys (95,4%). També es constata que el sensellarisme afecta molt més als homes (90%) que a les dones (10%), tot i que en analitzar les persones ateses als equipaments les dones pugen a un 26%. Això s’explica perquè tenen menys dificultats per demanar ajuda i busquen la seguretat física d’un lloc on allotjar-se. La tendència de la nacionalitat es manté en relació al 2011, amb les següents dades: el 43,1% de les persones són nacionalitat espanyola, el 30% són de la UE i el 26,9% són persones estrangeres no comunitàries.
Per finalitzar la seva intervenció, Albert Sales va presentar 6 propostes de prevenció i lluita contra el sensellarisme que ajudin a reduir l’impacte personal i social que provoca aquesta situació a les persones que la pateixen. Aquestes es concreten en: 1/ la prevenció: mesures per evitar la pèrdua de l’habitatge; 2/ crear estratègies d’estat o de país; 3/ preveure els processos de desinstitucionalització, això suposa estar atents a les persones que han sortit de presons, hospitals, centres de tractament, etc. per valorar com se les pot ajudar per evitar que caiguin en l’exclusió severa i en una situació de sense llar; 4/ garantir la qualitat dels serveis; 5/ estratègies “housing-led”, orientades a posar a disponibilitat de les persones i les famílies un habitatge des del que puguin refer els seus vincles socials; 6/ conèixer per actuar i així generar informació rigorosa sobre la població sense llar a fi de millorar l’efectivitat de les polítiques i lluitar contra la criminalització, ja que l’estereotip d’una persona que està al carrer per culpa de la seva mala vida no permet crear complicitats i solidaritat amb la societat.
Abans de donar per acabat l’acte, Àngel Miret va reiterar el seu malestar per l’increment de les persones que viuen al carrer i va agafar el compromís que el 2014 l’Ajuntament de Barcelona farà una anàlisi interna de la situació, que després compartirà amb les entitats de la XAPSLL, per buscar entre tots noves estratègies que evitin que més persones es vegin obligades a viure al carrer.
