Desert, conversió, purificació de la fe

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Mn. Josep Urdeix ens convida a reflexionar sobre la quaresma com a temps privilegiat de conversió i purificació de la fe, el desert, el silenci, és l’espai més adequat per fer-ho. La quaresma comença al desert. La quaresma, d’entrada, ens fa anar al desert. Perquè la quaresma és el temps de gràcia que [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Mn. Josep Urdeix ens convida a reflexionar sobre la quaresma com a temps privilegiat de conversió i purificació de la fe, el desert, el silenci, és l’espai més adequat per fer-ho.

La quaresma comença al desert. La quaresma, d’entrada, ens fa anar al desert. Perquè la quaresma és el temps de gràcia que se’ns dóna cada any per refer la nostra fidelitat amb Jesús i per entendre una mica més el seu exemple d’humilitat que ens va donar amb la seva encarnació i la seva mort.

I a Jesús, el primer diumenge de quaresma, d’acord amb l’Evangeli, el trobem al desert. En la solitud del desert. Allà on, enmig del silenci que hi habita, només es pot escoltar Déu. Per més que, sovint, també s’hi poden escoltar els sorolls del nostre cor.

Al desert, davant Jesús passant la prova de les temptacions, per ensenyar-nos que, amb ell, també nosaltres podem vèncer les temptacions que se’ns posin al davant, aprenem a vèncer la temptació de fer un déu del que el nostre cor barrina, i aprenem a passar la prova de la purificació del nostre cor.

Si anem al desert enfarfegats de paraules que res o poc tenen a veure amb la nostra vida cristiana, ne’m de sortir, per més que ens costi, amb el cor net, perquè res no faci obstacle al ressò que hi ha de trobar la Paraula de Déu i el nostre veritable aliment sigui de debò tota paraula que surt de la boca de Déu.

Anar al desert. Aviat està dit. Hem de fer mans i mànegues per fer-nos el “nostre” desert. Demanem a l’Esperit, que hi va empènyer Jesús, que ens ajudi a trobar el desert que ens convé a cadascun de nosaltres. Perquè sabem que és al desert on Déu li agrada de mostrar el seu amor (així ho va fer amb el seu poble escollit) i allà escoltar-lo a ell i a ningú més. Des del desert, el Senyor, que és bondadós i recte, ens ensenyarà, a nosaltres, pecadors, el bon camí: el de l’obediència a la seva voluntat.

El desert, però, és només un punt de partida. El text de sant Marc que escoltem el primer diumenge de quaresma, tot i ser molt breu, ens fa fer un recorregut llarg. Primer ens fa anar al desert. Però no ens hi fa quedar. Del desert, ens fa seguir Jesús fins a Galilea i allà escoltar la seva primera predicació: “Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”.

Aquí tenim el recorregut per fer al llarg de la quaresma: fer atenció a la voluntat de Déu que ens parlarà al desert. Escoltar Jesús cridant-nos a la conversió, és a dir, a deixar els camins que ens allunyen de Déu i a recórrer els que ens han de fer viure en comunió amb ell. Aquesta conversió, aquest deixar els camins que porten a la mort i caminar pels que porten a la vida, no és cosa de quatre dies. En tenim per tota la quaresma i més.

I per acabar, creure en la Bona Nova, és a dir, creure en Jesús. La quaresma ens ha de purificar la nostra fe en Jesús, que va morir i ressuscitar per nosaltres. No només hem de creure en Jesús per les bones paraules que d’ell escoltem, sinó que la nostra fe en ell s’ha de fonamentar en el misteri de la seva mort i de la seva resurrecció. En això i en res més.

Josep Urdeix