Declaraciones sobre Eurovegas

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] [Departament de Premsa i Comunicació de Montserrat] El P. Abat de Montserrat considera que cap hipotètic benefici econòmic no es pot superposar al preu humà que comportaria Eurovegas “Només trobarem una sortida sostenible [a la crisi] si aconseguim generar una nova cultura fonamentada en un humanisme que torni a donar a la societat [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

[Departament de Premsa i Comunicació de Montserrat]

El P. Abat de Montserrat considera que cap hipotètic benefici econòmic no es pot superposar al preu humà que comportaria Eurovegas

“Només trobarem una sortida sostenible [a la crisi] si aconseguim generar una nova cultura fonamentada en un humanisme que torni a donar a la societat els valors que han sostingut i han fet progressar la dignitat de les persones. I aquests valors no es troben reflectits en projectes com Eurovegas”, assegura en referència a la possible construcció d’aquest complex lúdic

Montserrat, 23 d’agost de 2012. El P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler, afirma que el preu humà que comportaria la creació del projecte del gran complex lúdic i turístic conegut com Eurovegas“ no es pot superposar a cap hipotètic benefici econòmic”. “No podem exposar-nos -afegeix- a estils de vida i de convivència que van contra els valors que no sense dificultats procurem comunicar a les noves generacions, com són el treball abnegat, l’esforç per obtenir resultats positius, l’amor a la terra, el respecte per la persona, la solidaritat o la creativitat artística i empresarial. No podem afavorir pràctiques que portin a la degradació de la dignitat de les persones o les aboquin a agredir la seva salut corporal i psicològica”.

“Només trobarem una sortida sostenible [a la crisi] si aconseguim generar una nova cultura fonamentada en un humanisme que torni a donar a la societat els valors que han sostingut i han fet progressar la dignitat de les persones i la convivència veritablement democràtica. I aquests valors creiem que no es troben reflectits en projectes com Eurovegas”, assegura el P. Josep M. Soler, que considera que l’Evangeli “ens ensenya quins són els camins i els mitjans per a un autèntic desenvolupament humà. Aportar-los a la reflexió pública és, doncs, una manera de servir la societat i de contribuir a dinamitzar-la en bé dels ciutadans i d’una economia centrada en la persona humana i el seu desenvolupament harmònic”.

El text sencer de la declaració del P. Abat Josep M. Soler sobre el projecte Eurovegas és el següent:

Al llarg d’aquest any hi ha hagut nombroses preses de posició crítiques o fonamentalment contràries respecte al projecte del gran complex lúdic i turístic conegut com Eurovegas. És remarcable que provinguin dels estaments més variats de la nostra societat: col·legis professionals, entitats del Baix Llobregat, estudiosos del medi ambient, especialistes en temes socials i econòmics… Cada vegada en tenim informació més completa, fins al punt que ha estat possible ja ara fer-ne també una valoració moral.

No ens estranya, doncs, que a la raonable suspicàcia mostrada des de tants àmbits socials s’hi hagin afegit veus d’Església, especialment les dels bisbes catalans i de la Unió de Religiosos de Catalunya, els quals han donat suport al pronunciament del bisbe de Sant Feliu de Llobregat, en la diòcesi del qual està prevista la construcció del complex.

Hi ha qui preveu que aquest projecte contribuirà al desenvolupament econòmic i a la creació de llocs de treball directes i indirectes; però, d’altra banda, hi ha persones enteses que qüestionen de manera fonamentada l’eficàcia real d’aquestes previsions. També en contra de la instal·lació s’han subratllat amb molt d’èmfasi els esmentats motius d’ordre moral. Aquests motius s’afegeixen a les raons d’ordre ecològic, polític, mediambiental i als dubtes sobre la transparència del promotor privat.

És unànime la consciència que ens trobem davant d’un gran repte per al nostre futur a causa de l’impacte que pot tenir en les persones i en la cultura del nostre poble. Tot es resumeix en aquestes preguntes: Volem que Catalunya sigui un centre mundial del joc? A quin preu? La possible creació d’uns llocs de treball, assegura la transparència ètica de tot el que comporta? I, encara, convé afavorir i promourerealitats que, per desgràcia, ja existeixen a casa nostra i de les quals sabem els perills que comporten? És prou sabut que el món del joc és vidriós, i que sol tenir aparellat el foment de la ludopatia, la difusió de la toxicomania, la presència de la prostitució i, fins i tot, en alguns casos, del tràfic de persones.

Tot això comporta un preu humà al qual no es pot superposar cap hipotètic benefici econòmic. El nostre poble no pot veure exempcions tributàries i legals a favor de propostes de negoci que no dignifiquen les persones, i menys encara quan intenta esforçar-se per a fer remuntar les pròpies iniciatives empresarials. No podem exposar-nos a estils de vida i de convivència que van contra els valors que no sense dificultats procurem comunicar a les noves generacions, com són el treball abnegat, l’esforç per obtenir resultats positius, l’amor a la terra, el respecte per la persona, la solidaritat o la creativitat artística i empresarial. No podem afavorir pràctiques que portin a la degradació de la dignitat de les persones o les aboquin a agredir la seva salut corporal i psicològica. No podem perdre, a costa del diner fàcil, l’equilibri natural i ecològic de la zona on es proposa de construir el complex lúdic.

Tal com diuen moltes personalitats que reflexionen sobre la situació econòmica i social que ens toca de viure, només trobarem una sortida sostenible si aconseguim generar una nova cultura fonamentada en un humanisme que torni a donar a la societat els valors que han sostingut i han fet progressar la dignitat de les persones i la convivència veritablement democràtica. I aquests valors creiem que no es troben reflectits en projectes com Eurovegas.

Els cristians estem convençuts que la persona de Jesucrist i el seu Evangeli ens ensenyen quins són els camins i els mitjans per a un autèntic desenvolupament humà. Aportar-los a la reflexió pública és, doncs, una manera de servir la societat i de contribuir a dinamitzar-la en bé dels ciutadans i d’una economia centrada en la persona humana i el seu desenvolupament harmònic.

[Bisbat de Sant Feliu de Llobregat]

Declaració del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat sobre el projecte d’implantació al Baix Llobregat de l’anomenat Eurovegas

Aquesta Declaració s’ha anat preparant des de fa unes setmanes, amb l’assessorament de diferents grups, escoltant diferents veus de dins i fora de l’Església, i d’acord amb els criteris i recomanacions dels diferents Consells Diocesans.

La notícia, difosa fa un temps, que la companyia “Las Vegas Sands Corporations” estudia el projecte de la possible implantació en el Baix Llobregat d’un gran complex lúdic i turístic, ha aixecat nombrosos comentaris i provocat no poques reaccions d’institucions i grups socials. Aquest projecte constitueix de fet un gran repte per a la nostra societat del present i del futur, donada la seva magnitud i la profunditat del seu impacte, no només en l’economia, sinó també en la cultura i la manera de viure de bona part de la població.

En tant que és un fet que comporta una profunda problemàtica humana, la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, en el territori de la qual es realitzaria dit projecte, se sent cridada a pronunciar-se sobre la qüestió, amb la intenció de contribuir, des dels criteris morals de la Doctrina Social de l’Església, a la resposta que la societat ha de donar a aquell repte. Es dirigeix per això als catòlics i a tothom qui vulgui escoltar, alhora que es fa ressò d’algunes veus que, de dins i fora de l’Església, ja s’han pronunciat al respecte i en demanen una declaració oficial.

Fem, doncs, aquesta declaració, havent escoltat els missatges de no pocs grups de cristians i d’acord amb les recomanacions fetes pels organismes representatius diocesans. Reconeixem, però, els límits d’aquest pronunciament. Una limitació de principi i programàtica, perquè es tracta de manifestar uns criteris de caire moral, no de tipus tècnic o polític concret. Una altra de tipus pràctic, que condiciona en bona part el que volem dir: tot i haver demanat informació el més complerta possible, no coneixem molts detalls del projecte ni les condicions de la seva realització. Tot i així, sobre la base de les informacions que estan al nostre abast, podem fer una valoració moral d’aquest gran projecte, condicionada al possible coneixement de noves dades sobre el seu desenvolupament.

1. El projecte es presenta com realment oportú en el marc de la crisi, que actualment patim, a la vista dels beneficis econòmics que, a curt termini, aportaria a la zona. Les fortes inversions previstes significarien sens dubte un respir pel que fa al desenvolupament econòmic i la creació de llocs de treball directes i indirectes, especialment durant el temps de creació d’infraestructures i construcció immobiliària.

2. Tanmateix aquest possible benefici econòmic presenta molts dubtes pel que fa a la seva eficàcia real i la seva conveniència. En primer lloc, no està clar que, a llarg termini, es pugui considerar un creixement i un desenvolupament real de l’economia. Les informacions que ens arriben de la situació econòmica i social dels llocs on fa molts anys que existeixen aquesta mena de negocis, no acrediten uns resultats satisfactoris en aquest sentit. Els beneficis d’aquests negocis normalment van dirigits a l’acumulació d’un capital, que resta fora i lluny del lloc on s’ha treballat. Per altra banda, encara que al seu voltant pot haver-hi establiments de caire estrictament turístic, el nucli característic d’aquest projecte consisteix en un negoci que explota el joc d’atzar en grans proporcions, vinculat sovint amb operacions especulatives i el foment dels diners fàcils. Per contra les anàlisis més lúcides de la crisi econòmica actual estan reclamant la promoció d’una economia realment productiva, realitzada dintre dels paràmetres de l’ètica, com a únic camí de superació.

3. Però l’objecció més greu que posem a aquest projecte és el preu humà que exigeix per a obtenir un hipotètic benefici econòmic. El preu humà, la pèrdua de qualitat humana que suposaria, seria real i profunda, encara que romangui amagada al costat del miratge d’un possible benefici. En l’àmbit estrictament social, la implantació d’aquest projecte, segons hem estat informats, demanaria l’exempció de moltes obligacions tributàries i legals, que, un cop concedida, suposaria un greuge important per al bé comú i per a altres iniciatives empresarials. Però el més preocupant és la repercussió en l’àmbit de la cultura, la convivència, l’estil de vida o l’educació… El conjunt d’elements que envolten aquest tipus de negoci amb una tal magnitud, de fet, determinen tot un món, un estil de vida, que podem qualificar de “degradant” per a la persona humana. Els diners fàcils, la manca d’escrúpols, els abusos de tot tipus, el consum i la disbauxa sense fre, acaben oferint un terreny abonat per a tota mena d’agressions a la dignitat de les persones i, fins i tot, de malalties, amb greus repercussions socials, com ara, ludopaties, drogoaddiccions, dependències, depressions… En aquest sentit, el discerniment que fa la moral catòlica sobre el joc d’atzar no significa una valoració indiscriminada del mateix, sinó que, segons llegim al Catecisme de l’Església Catòlica, afirmem que el joc moralment acceptable té uns límits, és a dir, els límits que estableix el perjudici seriós per a la subsistència pròpia o aliena, l’addicció, l’abús, la servitud, la injustícia… (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, n. 2413). Considerem a més aquí no tant sols el joc en sí, sinó sobre tot l’ambient que de fet l’envolta.

4. Hi ha una altra raó, que no deixa de ser també de caire moral, i que presenta un seriós interrogant a la iniciativa “Eurovegas”. És el conjunt de perjudicis que ocasionaria a l’ecologia del terreny on es pretén construir. L’ocupació directa de 800 hectàrees, més els espais que previsiblement s’ocuparien al seu voltant, amb aquest tipus d’edificis, les infraestructures urbanes i els accessos corresponents, produiria un greu impacte en l’equilibri ecològic i natural de la zona. El Baix Llobregat, amb el seu Parc Agrari, les zones humides, els aqüífers, el delta del Llobregat, té un alt valor natural i una riquesa que demana protecció, com de fet ja s’ha establert en gran part per llei. Si aquesta iniciativa anés endavant es produiria una ferida irreparable en aquest territori.

En conclusió, amb la limitació de la manca de coneixement de molts detalls d’aquest projecte, considerant objectivament els seus possibles beneficis i, alhora, els perjudicis, sobre tot de caire moral i social, que pot portar, veiem que aquests tenen més pes, donada la seva gravetat i els efectes que a llarg termini es produirien. Convé no deixar-nos enlluernar per resplendors que acaben sent miratges buits.

Manifestem però, la nostra confiança que els agents socials responsables tinguin presents els importants riscos d’aquesta iniciativa, que en tot cas mirin d’apaivagar els seus efectes i, sobre tot, que promoguin alternatives de desenvolupament econòmic veritablement productives, de progrés i de justícia social.

+ Agustí Cortés Soriano
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat