Crónica de la beatificación del Papa Juan Pablo II

 [Mn. Jaume Aymar] Los actos de la beatificación del Siervo de Dios el Papa Juan Pablo II han constituido un acontecimiento eclesial sin precedentes, seguido en directo en Roma por más de un millón de fieles y por millones de telespectadores del mundo entero. El canal 33 de la televisión catalana, el 2 de TVE [...]

 [Mn. Jaume Aymar]

Los actos de la beatificación del Siervo de Dios el Papa Juan Pablo II han constituido un acontecimiento eclesial sin precedentes, seguido en directo en Roma por más de un millón de fieles y por millones de telespectadores del mundo entero. El canal 33 de la televisión catalana, el 2 de TVE y “Radio Estel” también retransmitieron en directo la celebración.

Missa al Gesú

La vigilia del acontecimiento, sábado 30 de abril en la iglesia del Ges de Roma, el Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach presidió una eucaristía en lengua catalana organizada por el Club+Amics (Asociación de amigos de “Catalunya Cristiana”). Concelebraron Mn. Josep María Turull, rector del Seminario de Barcelona y los superiores Mn. Joseph Serra i Mn. Andreu Oller; así como Mn. Jaime Aymar, director de “Radio Estel” y “Catalunya Cristiana”. Asistieron en el altar los diáconos Mn. Carles Coscolluela, que venía con la peregrinación de los Amigos i Mn. Joan Ramon La Parra, quien estudia en Roma teología dogmática. También participaron un grupo de seminaristas de los últimos cursos.

Asistieron un centenar de peregrinos. TV3 envió una unidad móvil. Proclamó la primera lectura la Sra. Glòria Renom, diputada en el Parlament de Catalunya; el Salmo responsorial lo cantó el seminarista Joseph Teixidor, la segunda lectura la proclamó el Dr. Josep Maria Guardiola, médico internista del “Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau”. El evangelio del segundo domingo de Pascua lo proclamó el diácono Mn. Coscolluela. El Sr. Cardenal en su homilía evocó los lazos de San Ignacio con las tierras catalanas y se centró en el “gozo de la fe”, una fe con la cual se dan respuestas a los grandes interrogantes de la vida. Aludió también a la peregrinación con motivo de la peregrinación remarcando la fidelidad de Juan Pablo II a Dios incluso en los momentos de mayor sufrimiento.

En la oración de los fieles, leída por el peregrino Carles Ruiz del Club+Amics, alumno de La Salle Bosanova, estuvo presente el recuerdo del Papa polaco y alguno de los rasgos que caracterizaron su pontificado, como el espíritu de Asís en el diálogo interreligioso y en favor de la paz, la defensa de la vida, la vertiente social, la apertura de los países del Este. La asamblea cantó el “Crec en un Déu”, con música del maestro Romeo. Concluyó la celebración con el canto del Virolai.

Després de l’eucaristia el Sr. Cardenal va saludar els fidels presents, tot recordant que el 12 de maig a la Catedral de Barcelona hi haurà una missa d’acció de gràcies pel nou beat i que el dimecres 1 de juny de les 19,30 a l’aula magna de la Facultat de Teologia de Catalunya se celebrarà un acte acadèmic dedicat a glossar la figura de Joan Pau II en el decurs del qual pronunciarà una conferència el cardenal Camillo Ruini, ex president de la Conferència Episcopal Italiana i durant molts anys cardenal vicari de Joan Pau II per a la diòcesis de Roma.

Vigília al Circ Màxim

Al capvespre del dissabte 30 d’abril (20,30 a 22,30 h) al Circ Màxim hi hagué una vetlla organitzada per la diòcesi de Roma. Va ser presidida pel cardenal Agostino Vallini, Vicari General de Sa Santedat per la  diòcesi romana. Sobre la vetlla la RAI va fer en directe un programa especial. Entre les moltes intervencions del qual hi hagué una entrevista a Mons. Rino Fisichella del Pontifici Consell per a la Nova Evangelització que va visitar fa uns mesos Barcelona.

La vigília, a la qual hi assistiren més de 200.000 persones va començar amb un video que recordava el Jubileu de l’Any 2000 i el cant “Jesus Christ, you are my life” (“Jesucrist tu ets la meva vida”) interpretat pel cor de la diòcesis de Roma i l’Orquesta del Conservatori de Santa Cecília dirigit per Mons. Marco Frisina. Tot seguit, 30 joves de les parròquies i capellanies diocesanes van col·locar ciris encesos davant la reproducció de la imatge de Maria “Salus Populi Romani”, patrona de la ciutat. Després un breu vídeo va fer reviure els últims mesos del pontificat de Joan Pau II, marcats pel sofriment Seguidament es va interpretar el cant polonès “O Mare de la Misericòrdia i va intervenir Joaquín Navarro-Valls, ex director de l’Oficina de Premsa de la Santa Seu durant el pontificat de Joan Pau II. Es va projectar un vídeo realitzat per la pastoral universitària “El meu Joan Pau II” que va introduir el testimoni de Sor Marie Simon-Pierre, la monja francesa guarida miraculosament per la intercessió del nou beat. Tot seguit intervingué el cardenal Stanislaw Dziwisz, arquebisbe de Cracòvia i durant molts anys secretari particular de Joan Pau II.

La primera part va acabar amb l’himne “Totus tuus”, compost en el 50è aniversari de l’ordenació sacerdotal de Joan Pau II (1996).  La segona part de la vetlla es va obrir amb l’himne de Joan Pau II “Obriu les portes a Crist”, seguit de la intervenció del cardenal Agostino Vallini. Després es van resar els misteris de Llum del Rosari (que Joan Pau II havia introduït a la pregària popular), en connexió directa amb cinc santuaris marians. Cada misteri anava precedit per videos dels missatges i homilies de Joan Pau II. En el Santuari Lagiewniki a Cracòvia, la intenció fou pels joves; en el santuari Kawekano-Bugando (Tanzània) la família; en el santuari de Nostra Senyora del Líban-Harissa, l’evangelització; a la Basílica de Santa Maria de Guadalupe de la Ciutat de Mèxic, l’esperança i la pau de les nacions;en el Santuari de Fàtima, l’Església. Al final, Benet XVI en connexió a través de video des del Vaticà va pregar Maria amb aquestes paraules: “Ajuda’ns a donar sempre raó de l’esperança que hi ha en nosaltres tot confiant en la bondat de l’home i en l’amor del Pare. Ensenya’ns a bastir el món des de dintre, en la profunditat del silenci i l’oració, en l’alegria de l’amor fratern, en la fecunditat insubstituïble de la creu”. Finalitzada la pregària el Sant Pare va beneir els participants.

En acabar la vetlla, molts dels pelegrins joves assistents van anar directament a la Plaça de Sant Pere i van fer nit a la intempèrie esperant la celebració de l’endemà. Els organitzadors havien previst obrir les tanques d’accés a la zona adjacent a la plaça a les 5 del matí, quatre hores abans de l’inici de la celebració, però es van veure obligats a obrir-les a les 2 de la matinada davant de la multitud de fidels, procedents d’arreu del món i, especialment de Polònia.

La beatificació

La cerimònia de la beatificació va ser diumenge primer de maig a la Plaça de Sant Pere. La data era molt significativa perquè és la festivitat de Sant Josep Obrer (Karol Wojtyla, treballador manual va dedicar l’encíclica Laborem Exercens al món del treball) i també pel fet de coincidir amb el diumenge segon de Pasqua, de la Divina Misericòrdia, (la devoció impulsada per Santa Faustina Kowalska i  tan estimada per Joan Pau II que morí la vigília d’aquest dia).

Malgrat les previsions, el dia es va mantenir serè. La solemne eucaristia va ser presidida per S.S. el Papa  Benet XVI i hi assistí la pràctica totalitat del Col·legi Cardenalici. Van ser presents a la celebració 87 delegacions oficials entre les quals 5 cases reials i més de 30 caps d’estats o primers ministres. Els prínceps d’Astúries, Felip i Letízia hi assistiren acompanyats del ministre de la presidència Ramon Jáuregui. Catalunya va ser la única comunitat autònoma amb representació oficial a la celebració, encapçalada per la vicepresidenta de la Generalitat, Sra. Joana Ortega i el director general d’afers religiosos Xavier Puigdollers.

El Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach va ser l’únic prelat català que va concelebrar en la beatificació, reservada als purpurats.  Els altres bisbes catalans que van viatjar fins a Roma en aquesta ocasió i van presenciar la cerimònia, van ser l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol; el bisbe de Lleida, Joan Piris; el de Vic, Romà Casanova i el de Terrassa, Josep Àngel Sáiz. L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives va seguir la celebració entre les autoritats civils, juntament amb els caps d’Estat per la seva condició de copríncep d’Andorra. Una gernació de més d’un milió de persones que omplí la Plaça de Sant Pere, la Via de la Conciliazione fins al Castell de Sant Àngel. Tot i que hi havia algunes pantalles instal·lades en punts significatius de la Ciutat Eterna, la multitud, enfervorida, superava totes les expectatives.

La cerimònia va ser introduïda a les 9 del matí amb la pregària de la corona de Sor Faustina Kowalska. La celebració va començar a les 10 . El cardenal vicari de Roma, Agostino Vallini, acompanyat del postulador de la causa Mons. Slawomir Oder, va presentar públicament davant del Papa un resum de les virtuts heroiques de Karol Wojtyla així com una biografia del Papa polonès.

Després Benet XVI va llegir la fórmula de la beatificació concedint que “el venerable servent de Déu Joan Pau II, Papa, d’ara en endavant, s’anomeni beat i que es pugui celebrar la seva festa en els llocs i segons les regles establertes pel dret, cada any, el 22 d’octubre”. La data es va escollir perquè és l’aniversari d’inici del seu pontificat. Immediatament fou descobert un tapís amb la imatge del nou beat al balcó principal de la basílica de Sant Pere, mentre sonava l’himne a ell dedicat i una extraordinària ovació dels presents.

Seguidament i enmig d’un silenci impressionant, hi hagué la celebració de l’eucaristia.  Durant l’homilia el Sant Pare es va referir al perfum de santedat que ja es percebia en el dia del traspàs de Joan Pau II: “El Poble de Déu va manifestar de moltes maneres la seva veneració cap a ell. Per això he volgut que, respectant degudament la normativa de l’Església, la causa de la seva beatificació procedís amb raonable rapidesa”. El Sant Pare es va referir en diverses ocasions a Maria, tan venerada pel seu predecessor, a qui s’havia consagrat. “Maria- digué Benet XVI- no apareix en les narracions de la resurrecció de Crist, però la seva presència està com oculta a tot arreu: ella és la Mare a la qual es va consagrar Joan Pau II i per a la qual va triar el seu lema episcopal “Totus tuus” segons l’expressió de Sant Lluís Maria Grignon de Montfort: Totus tuus ego sum et omnia mia tua sunt. Accipio Te in mea omnia. Praebe mihi cor tuum, (“Maria sóc tot vostre i tot el que tinc és vostre. Vós sou el meu tot, oh Maria, deixeu-me el vostre cor”). Benet XVI va recordar també com Joan Pau II va introduir l’Església catòlica al tercer mil·lenni a partir de la riquesa del Concili Vaticà II, animant els cristians a sentir-se com a tals, sense por: “Amb el seu testimoni de fe, d’amor i de valor apostòlic, acompanyat d’una gran humanitat, aquest fill exemplar de la nació polonesa, va ajudar els cristians de tot el món a no tenir por de dir-se cristians, de pertànyer a l’Església, de parlar de l’Evangeli. En una paraula: va ajudar a no tenir por de la veritat, perquè la veritat és garantia de llibertat. Més en síntesi encara: ens va retornar la força de creure en Crist”.

El Sant Pare va remarcar també com Joan Pau II va portar al papat “la profunda reflexió sobre la confrontació entre el marxisme i el cristianisme, centrada en l’home. El seu missatge fou aquest: l’home és el camí de l’Església, i Crist és el camí de l’home (…) Va donar al cristianisme una renovada orientació cap el futur, el futur de Déu, transcendent respecte de la història, però que incideix també en la història. Aquella càrrega d’esperança que en certa manera se li va donar al marxisme i a la ideologia del progrés, ell la va reivindicar legítimament per al cristianisme, tot restituint-li la fesomia autèntica de l’esperança de viure en la història amb un esperit d’advent, amb una existència personal i comunitària orientada a Crist, plenitud de l’home i acompliment del seu anhel de justícia i de pau”.

El Pontífex va tenir també un record dels 23 anys en el decurs dels quals va col·laborar amb Joan Pau II i va evocar també els patiments de Karol Wojtyla en els darrers anys de la seva vida: “el Senyor el va anar despullant lentament de tot, tanmateix ell romania sempre com una roca, com Crist volia.” Va acabar invocant el nou beat per tal que continués sostenint des del cel la fe del poble de Déu, tot demanant-li una benedicció especial”.

El lema “Totus Tuus” ocupava un lloc destacat en una gran pancarta de la columnata de Bernini. També en els intercolumnis hi havia 27 pancartes al·lusives als 27 anys de pontificat de Benet XVI cadascuna de les quals amb una imatge destacada relativa a l’any corresponent.

Moment emotiu fou aquell que la mare Tobiana –que va assistir Joan Pau II fins als darrers moments- i la germana Marie Simon-Pierre guarida miraculosament per la intercessió del Pontífex polonès, van col·locar en un lloc destacat la relíquia del nou beat.

En acabar la celebració, el Papa va dirigir-se a l’interior de la basílica de Sant Pere, on va venerar les despulles de Joan Pau II. El mateix van fer les autoritats i els milers de pelegrins en una cua llarguíssima que es va perllongar fins les cinc del matí de l’endemà.

Missa del nou beat

Dilluns dia 2 al matí a la Plaça de Sant Pere es va celebrar per primera vegada la missa del nou beat. La solemne acció de gràcies per la beatificació va ser introduïda per poesies i cants dedicats a Joan Pau II. A les 10,30 va començar l’eucaristia que va ser presidida pel Cardenal Tarsicio Bertone, Secretari d’Estat, amb el qual van concelebrar un bon nombre de cardenals, arquebisbes, bisbes i preveres. Al començament de la celebració el cardenal Stanislaw Dziwisz, va adreçar en italià i en polonès unes paraules d’agraïment a tots els qui havien contribuït a la beatificació del Servent de Déu, el Papa que venia d’un país llunyà però que, a la fi, havia esdevingut proper.

A l’homilia el Cardenal Bertone va glossar el diàleg de Jesús Ressuscitat amb Pere, un diàleg “que escruta tota la vida de l’home” i el va posar en relació amb el pontificat de Joan Pau II: “És aquest diàleg d’amor entre Crist i l’home que ha marcat tota la vida de Karol Wojtyla i l’ha conduït no sols al fidel servei a l’Església, sinó també a la seva dedicació personal i total a Déu i als homes que ha caracteritzat el seu camí de santedat”. El Secretari d’Estat va afegir: “tots recordem com el dia dels funerals, durant la cerimònia, en un cert moment el vent va tancar dolçament l’Evangeli col·locat  sobre el fèretre. Era com si el vent de l’Esperit hagués volgut assenyalar el final de l’aventura humana i espiritual de Karol Wojtyla, tota il·luminada per l’Evangeli de Crist” Novament, en acabar la celebració, milers de pelegrins van poder entrar a la Basílica a venerar les despulles del beat Joan Pau II.

La sepultura definitiva de les despulles del nou Beat a la Basílica Vaticana, a la capella de Sant Sebastià, va tenir lloc de forma privada.

Mort del Cardenal Garcia-Gascó

La nota trista fou que el cardenal Agustín Garcia-Gascó, arquebisbe emèrit de València va morir sobtadament diumenge a la seva cambra de la residència de la Casa d’acolliment de Pelegrins Sant Joan de Ribera de les Obreres de la Creu quan es disposava a participar de la beatificació de Joan Pau II. El prelat, de 80 anys, fou traslladat immediatament a l’hospital de Sant Carles on els metges només van poder certificar la seva mort. El Cardenal Martínez Sistach va poder visitar la capella ardent on va pregar davant les despulles del seu germà en el col·legi cardenalici.

Altres actes

Al vespre de diumenge hi hagué una recepció a l’Ambaixada Espanyola a Roma a la qual va ser convidat també el Cardenal Martínez Sistach. Després el Sr. Cardenal i el seu secretari, mossèn Alfred Sabater, van sopar amb els pelegrins del Club+Amics. El Sr. Cardenal va ser objecte d’un senzill i emotiu homenatge per part dels presents amb motiu de les seves noces d’or sacerdotals i el seu aniversari de naixement que havia celebrat el 27 d’abril. El purpurat va explicar alguns records personals de la seva relació amb Joan Pau II i va encoratjar els presents a encomanar-se al nou beat.

Preguem

Oh Déu, ric en misericòrdia, que escollíreu el beat Joan Pau II, papa, perquè guiés tota la vostra Església,m concediu-nos, als qui hem estat enfortits amb els seus ensenyaments, d’obrir confiadament els nostres cors a la gràcia salvífica de Crist, l’únic Redemptor de l’home.

Ell, que amb vós viu i regna, en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles. Amen.