Crist, una vida coherent fins a la Creu

Tota la vida de Crist ha estat fer la voluntat del Pare, anunciar el seu Regne, de la ser fidel a l’amor de Déu vers els homes: Portar la bona nova als pobres, alliberar captius i retornar la vista als cecs.

Al final del camí “Déu li compta la seva fe com a justícia” (Rm 4,5). I de sobte el que sembla incomprensible pels ulls humans “un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als pagans, una insensatesa” (1Co 1,23), esdevé el màxima honor als ulls de Déu: “Per això Déu l’ha exaltat i li ha concedit aquell nom ^*que està per damunt de tot altre nom” (Fl 2,9)

Aquesta coherència la porta fins a límits extrems, sovint insospitats, escandalosos, o dels que nosaltres ens sentim incapaços: el porta a “acceptar la mort i una mort de Creu”. (Fl 2,8)