Creer sin ver

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] [Catalunya Cristiana] Els deixebles de Jesús ho escolten junts, en comunitat: «Feliços els qui creuran sense haver vist.» Per això, estem convençuts que l’evangelització és possible quan cadascú de nosaltres se sent membre viu de la comunitat cristiana, l’Església. És necessària aquesta base. Nosaltres passem i també passarà l’Església, però romandrà Jesucrist, el qui ara ha [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

[Catalunya Cristiana]

Els deixebles de Jesús ho escolten junts, en comunitat: «Feliços els qui creuran sense haver vist.» Per això, estem convençuts que l’evangelització és possible quan cadascú de nosaltres se sent membre viu de la comunitat cristiana, l’Església. És necessària aquesta base. Nosaltres passem i també passarà l’Església, però romandrà Jesucrist, el qui ara ha de ser «cregut» i «anunciat» amb convicció ben ferma.

Cal dir-ho ben fort i clar, com sant Pau: «Estic obligat a anunciar l’Evangeli, i pobre de mi, que no ho fes!» (1Co 9,16). Més encara: «M’he fet feble amb els febles i tot amb tots… Tractant-se de l’Evangeli, estic disposat a fer tot el que sigui per poder-hi tenir part.» I serà més endavant que ho dirà així: «En tot procuro adaptar-me a tots, i no cerco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres, perquè se salvin» (1Co 10,33). És així la vida de l’apòstol, un paradigma del que ha de ser la nostra vida de creients.

Com Tomàs, que farà un reconeixement públic de Jesús, Senyor, dient «Senyor meu i Déu meu!», la vida del cristià és una constant confessió de fe. No n’hi ha prou de dir «Jesús és viu!», cal ser-ne testimoni, vivint i transmetent els valors del Regne: la gratuïtat, la joia, la pau, l’estimació, la misericòrdia, el perdó, l’esperança, l’acolliment, la dedicació als més pobres, la denúncia profètica, la pregària, el sentit comunitari, l’austeritat solidària, la defensa de la vida…

L’adhesió a la persona de Jesús passa per la convicció creient d’aquesta presència única, feta anunci en l’evangelització, celebrada en els sagraments de l’Església i prioritàriament en l’Eucaristia, i reconeguda en tot home i dona, especialment en el qui té fam, set, el qui està malalt, despullat, és foraster o a la presó (cfr. Mt 25, 31-46).

Després de la resurrecció, la comunitat cristiana recull de Jesús aquesta crida a descobrir-lo en el germà necessitat com a element que definirà el sentit del seguiment i el lloc concret on trobar-lo. La força la rebrà sempre de la trobada amb Ell a l’Eucaristia.

+ Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona