Corpus: ¿hay alguien que me ayude? ¿que comparta conmigo sus bienes?

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, a la Missa del Corpus Christi, Catedral, 2 de juny de 2013 Ens hem aplegat en el Pla de la Catedral per celebrar junts, representant tota l’Església de Barcelona, la solemnitat del Cos i de la Sang de Crist, el Corpus Christi. Ho fem [...]

Homilia del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, a la Missa del Corpus Christi, Catedral, 2 de juny de 2013

Ens hem aplegat en el Pla de la Catedral per celebrar junts, representant tota l’Església de Barcelona, la solemnitat del Cos i de la Sang de Crist, el Corpus Christi. Ho fem amb la celebració solemne de l’Eucaristia i en comunió amb tota l’Església i presidida pel nostre estimat Bisbe de Roma i Successor de Pere, el Papa Francesc, i en unió amb les catedrals del món que celebren el culte a l’Eucaristia aquesta tarda. En aquest Any de la Fe ens unim a la iniciativa promoguda per Mons. Fisichella, pregant aquesta tarda amb totes les diòcesis del món per les intencions del Sant Pare amb la presència real del Cos i de la Sang de Crist en l’Eucaristia.

El Corpus Christi és la festa de dos amors: l’amor al Cos i Sang del Senyor que per amor ens ha deixat per aliment de la nostra vida cristiana, i l’amor als germans, com a dia de l’amor fratern i en el qual Càritas, demana que intensifiquem la nostra solidaritat. Tanmateix aquests dos amors van sempre junts per voluntat de Déu, doncs constitueixen els dos manaments que resumeixen tota la revelació: estimar Déu i estimar els germans. En l’Any de la Fe que celebrem volem professar la nostra fe en la presència real de Crist en l’Eucaristia i també la presència del Jesús en cada persona, especialment en els pobres.

L’Evangeli que hem escoltat ens parla d’una gentada que seguian a Jesús i l’escoltava. Pel cristià és molt necessari seguir a Jesús. Ens podem preguntar, com segueixo jo a Jesús? El Senyor parla en el silenci del misteri de l’Eucaristia. Donant-nos el seu Cos i la seva Sang, Ell està en cadascú de nosaltres i nosaltres estem en Ell. Hi ha una gran intimitat entre Jesús i els cristians i en aquesta intimitat de l’Eucaristia hem d’escoltar i seguir el Senyor.

Amb l’Eucaristia que celebrem sota la bòveda del cel, donem gràcies a Jesús que ens hagi deixat el seu Cos i la seva Sang i hagi instituït el sacerdoci ministerial perquè els cristians que rebem aquest sagrament de l’orde presidim l’Eucaristia i els fidels puguin participar-hi.

Quan celebrem l’Eucaristia, escoltant la Paraula de Déu i alimentant-nos del Cos i la Sang de Crist, passem de l’anonimat a la comunió. L’eucaristia és el sagrament de la comunió, que ens fa sortir de l’individualisme per viure junts el seguiment i la fe en Jesús. Així, doncs, ens hem de preguntar, ens diu el Papa Francesc, com visc jo l’Eucaristia? ¿La visc de manera anònima o com un moment de verdadera comunió amb el Senyor i amb tots els germans i germanes que participen en la mateixa celebració? L’Eucaristia ens ha de fer créixer en la nostra consciència de pertinença a l’Església, de ser membres de la família dels fills i filles de Déu.

Corpus Christi posa en relleu l’amor de Jesús que ens dóna el seu Cos i la seva Sang. És la festa de l’amor. Ens podríem preguntar, seguint el contingut de l’Evangeli que hem escoltat, ¿per què es va donar aquella multiplicació dels pans? La resposta està en la invitació que Jesús feu als apòstols: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Donar és el mateix que compartir. I els apòstols van compartir molt poc: cinc pans i dos peixos. Molt poc, insuficient perquè pogués menjar aquella gentada. Però els apòstols posaren en les mans de Jesús tot el que tenien. Era molt poc, però no en tenien més. Això significa que si compartim, si posem a disposició de Jesús i dels germans tot el que tenim –encara que sigui molt poc- el Senyor ho multiplicarà i com aquells cinc pans i dos peixos, podrà alimentar i ajudar a una gentada. El que és impossible per a l’home no ho és per a Déu.

El Papa Francesc ens ha dit que en l’Església i en la societat hi ha una paraula clau que no ens ha de fer por. És la paraula “solidaritat”, “amor”, “caritat”. La nostra vida només serà fecunda si posem a disposició del Senyor allò que tenim, les nostres humils capacitats.

En aquesta celebració del Corpus Christi, el Senyor es dóna a nosaltres en l’Eucaristia, comparteix el nostre mateix camí, es fa menjar, el verdader menjar que manté la nostra vida també en els moments en els quals el camí es fa difícil. En l’Eucaristia, el Senyor ens fa recórrer el seu camí, el del servei, el de compartir tot allò que tenim, poc o molt , i la nostra pobresa esdevé riquesa perquè la potència de Déu que és la de l’amor, davalla a la nostra pobresa per transformar-la. Tots podem estimar Déu i els germans.

Des dels primers temps de l’Església, s’ha unit la fracció del Pa, l’Eucaristia, amb el compartir els béns materials, unint d’aquesta manera aquells dos grans amors: l’amor a Déu i l’amor als germans. En el fragment de l’Evangeli que hem escoltat, els apòstols suggereixen a Jesús que aquella gentada anés als pobles i masies. És a dir, que cadascú pensi en ell. Quantes vegades –ens diu el Papa Francesc- els cristians tenim aquesta mateixa temptació. No ens fem prou càrrec de les necessitats dels altres. Però la solució de Jesús va en una altra direcció, una direcció que va sorprendre als apòstols: “Doneu-los de menjar vosaltres”.

Con motivo del Corpus Christi celebramos el Día del Amor Fraterno con el deseo que este amor no exista solamente un solo día, sino todos los días del año. Y con Cáritas, la Iglesia celebramos la Jornada del amor fraterno. El lema de este año es éste: “Hola, ¿hay alguien?” ¿Hay alguien que me dé una mano, que me ayude, que comparta su tiempo, sus bienes? Es la pregunta que hoy, como consecuencia de la grave crisis económica, hacen muchísimas personas y familias sin trabajo, sin techo decente, sin medios suficientes para vivir, sin autoestima.

Los cristianos -y muchas personas más –responden hoy a quienes hacen aquella pregunta: “Hola, ¿hay alguien?”. Respondemos Cáritas, parroquias, congregaciones religiosas, instituciones de la Iglesia…. ¡Sí! Estamos aquí, a tu lado y queremos compartir lo que tenemos contigo, con todos los que angustiados hacéis aquella pregunta. Y en medio de la crisis han aumentado los voluntarios de Cáritas, los donantes y las iniciativas que contribuyen a dar respuesta a aquellas persones que necesitan ayuda. Hemos entendido lo que dijo Jesús a sus apóstoles: “Dadles vosotros de comer”.

En esta Eucaristía pedimos al Señor que mueva muchos corazones y el de tantas personas que por sus responsabilidades políticas, patronales, sindicales y sociales, se esfuercen en encontrar más unidos caminos de solución de la crisis económica y que las personas –especialmente los jóvenes- puedan encontrar trabajo.

María, en el banquete de bodas de Caná, ante el problema que tenían los esposos por la escasez de vino, pidió a Jesús que solucionara aquel problema, diciendo a los que servían en el banquete: “Haced todo lo que Jesús os diga”. Lo hicieron y el agua se convirtió en el mejor vino del banquete. María continua diciéndonos: “Haced todo lo que Jesús os diga”. Si lo hacemos, los problemas consecuencia de la crisis económica encontrarán más fácilmente solución.