Congreso sobre la figura del emperador Constantino

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] [Facultat de Teologia] Els millors especialistes sobre la figura de l’emperador Constantí, reunits a Barcelona i a Tarragona Del 20 al 24 de març se celebra a Barcelona i a Tarragona un congrés per tractar el naixement de l’Europa cristiana a través de la figura de l’emperador Constantí  Una trentena de ponents, convidats [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

[Facultat de Teologia]

Els millors especialistes sobre la figura de l’emperador Constantí, reunits a Barcelona i a Tarragona

Del 20 al 24 de març se celebra a Barcelona i a Tarragona un congrés per tractar el naixement de l’Europa cristiana a través de la figura de l’emperador Constantí

 Una trentena de ponents, convidats per la Universitat de Barcelona i la Facultat de Teologia de Catalunya i provinents de diversos països europeus, estudiaran la «qüestió constantiniana», inseparable de temes tan actuals com les relacions Església-Estat i la institució del Papat

Del 20 al 24 de març tindrà lloc a Barcelona i Tarragona un congrés internacional que analitzarà el naixement de l’Europa cristiana a través de la figura de l’emperador romà Constantí. Una trentena de ponents –els millors especialistes– provinents d’Alemanya, Àustria, Espanya, França, Itàlia i Regne Unit estudiaran la «qüestió constantiniana», inseparable de temes tan actuals com les relacions Esglèsia-Estat i la institució del Papat. El congrés, que porta per títol Constantinus, el primer emperador cristià? Religió i política en el segle IV, està organitzat pel Grup de Recerques en Antiguitat Tardana (GRAT) de la Universitat de Barcelona i pel Departament d’Història de l’Església de la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC). L’acte d’obertura tindrà lloc el proper dimarts, dia 20, a les 10.00h, i comptarà amb la presència del cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i del rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez. La conferència inaugural, que començarà a les 10.30h, la pronunciarà el cardenal Raffaele Farina, prefecte-arxiver de l’Arxiu Vaticà i bibliotecari de la Biblioteca Vaticana.

El congrés se celebrarà a la Facultat de Teologia de Catalunya (Aula Magna del Seminari Conciliar. Diputació, 231) –els dies 20 i 21–. a l’edifici central de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) –els dies 22 i 23– i el dia 24 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona(Centre Tarraconense El Seminari, Sant Pau, 4) dedicarà una atenció especial a les actuacions político-religioses de l’emperador Constantí (272-337). Les sessions del dia 20 tractaran el crucial episodi que va representar per a l’emperador la batalla del Pont Milvi, de la qual enguany es commemora el 1.700 aniversari. El suport de Constantí al cristianisme va tenir una importància enorme, sobretot a partir d’esdevenir l’únic emperador de l’Imperi, l’any 324. En les sessions del dia 21 s’analitzaran els nous espais urbans que sorgeixen amb les primeres grans construccions cristianes; és durant el regnat de Constantí que es doten les comunitats cristianes d’amplis espais per celebrar les seves litúrgies; igualment, es produeix una cristianització del temps i l’any 320 el diumenge és declarat festa obligatòria. També durant el segon dia del congrés s’analitzarà la política constantiniana cap a l’episcopat i la relació entre la religió i el poder polític. Val a dir que Constantí va crear la categoria legal d’heretge i va dictar lleis persecutòries contra les persones considerades culpables d’aquest delicte.

El dia 22 arribarà el torn del concili de Nicea, el primer concili ecumènic, que va ser fonamental per a fixar el dogma catòlic. En les sessions del dia 23 s’estudiaran els aspectes sociopolítics i econòmics, i es tractaran qüestions vinculades a la fiscalitat, l’estatus dels senadors o la representació del poder imperial. Finalment, el dia 24 es dedicarà a visitar la vil·la romana de Centcelles, a cinc quilòmetres de Tarragona, en el municipi que encara porta el nom de Constantí. Aquesta població romana conté un mausoleu que és un monument clau de l’arquitectura paleocristiana, amb el mosaic cupular amb temàtica cristiana més antic que es coneix. La datació d’aquest monument planteja moltes incògnites i s’especula amb la possibilitat que sigui el mausoleu de Constant, un dels fills de l’emperador. El congrés, amb la direcció científica del catedràtic de la UB, Dr. Josep Vilella i del Dr. David Abadias, cap del Departament d’Història de l’Església de la FTC, combinarà ponències d’acadèmics reconeguts amb una llarga trajectòria i comunicacions de joves investigadors, amb l’objectiu de recollir i discutir noves línies de recerca.

El congrés es planteja bàsicament estudiar els principals fets de la vida i de la política de Constantí i els testimonis antics que hi fan al·lusió, així com les vies documentàries i monumentals mitjançant les quals han arribat aquests testimonis. La figura de l’emperador Constantí dóna peu a reflexionar sobre qüestions com la tolerància i la intolerància religioses i la relació poder i religió, Estat i Església. Cal tenir en compte que la política de Constantí no només va privilegiar l’Església, sinó que es va recolzar en ella com a instrument per desenvolupar els seus projectes polítics com a emperador. Sota Constantí es desenvolupa la beneficència cristiana i hi ha una ingent activitat constructiva d’esglésies com a tals (ja no dissimulades en catacumbes o dins d’altres edificis). En definitiva, el pas de l’imperi romà a l’imperi romanocristià incideix en totes les estructures, sociopolítiques, econòmiques i culturals, de la societat de l’època.

Departament de Premsa de la Facultat de Teologia de Catalunya  – Òscar Bardají