«Camins de Trobada»

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Quan ens estem submergint a l’època estival, i per un gran nombre de persones, es viu ena notable situació de mobilitat, amb canvis de ritme considerables tant a nivell personal com familiar. Ara es el moment de dur a terme els bons propòsits que tenim quan veiem les estadístiques. Enguany el títol que [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Quan ens estem submergint a l’època estival, i per un gran nombre de persones, es viu ena notable situació de mobilitat, amb canvis de ritme considerables tant a nivell personal com familiar. Ara es el moment de dur a terme els bons propòsits que tenim quan veiem les estadístiques.

Enguany el títol que la nostra església escull per aquesta campanya, te que ajudar-nos a reflexionar. L’existir comporta caminar cap a un destí incert o desconegut, portats per les inèrcies, costums i per el propi tarannà. Moure’s pot esdevenir un fet sense un horitzó clar, a cops molest o gens agradable. Però quasi sempre te finalitats concretes i gratificants. Fer el camí sol o amb algú per trobar-nos amb d’altres, te que donar-nos un sentit obert com a persones, cadascuna amb la pròpia responsabilitat humana i amb plena acceptació de ser companys de camí de Jesús. Per això i fem aquestes reflexions:

– Un vianant responsable es el que te cura de la seguretat per els altres i pròpia.

– El conductor ha de tenir sempre en compte els demès; la via pública es de tots.

– Les distraccions i imprudències poden tenir males conseqüències.

– El més feble, amb raó o sense, es el que surt més mal parat.

Avui, en aquesta jornada de St. Cristòfol,  volem fer-vos arribar el missatge de que sempre som vianants. Fem el que fem, quan sortim de la llar, quan agafem el vehicle, de passeigs, al portar als infants a escola, esbargint-nos amb la família o sols, som vianants.

Per la nostra condició humana, i per les tensions personals i socials que vivim, hem de preveure que la nostra conducta no s’alteri davant l’influencia del ambient. L’aquí i ara immediat, el creure que els que s’equivoquen sempre son els altres, pensar que per anar de bona fe s’ha de tenir la raó, l’egocentrisme, l’ús indegut del mòbil, etc., creant un alt risc d’accidentabilitat que tots patim.

En definitiva, hem de viure amb responsabilitat i fer-la nostra tan en l’actuar com en el projectar. Que la nostra mobilitat sigui sempre un testimoni de la fe que professem, tot caminant o conduint, vers el benestar dels que trobem en els nostres desplaçaments diaris.

Comissió Gestora de la Pastoral del Trànsit per Catalunya