Bendición de Ramos en la Sagrada Familia

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] Talment semblava el somni del servent de Déu Antoni Gaudí fet realitat. Quan l’Arquebisbe Lluís Martínez Sistach,  des de davant l’altar de la basílica de la Sagrada Família, va beneir i encensar els rams i palmes dels fidels que omplien el temple, els palmons i oliveres ens van fondre amb les columnes i [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

Talment semblava el somni del servent de Déu Antoni Gaudí fet realitat. Quan l’Arquebisbe Lluís Martínez Sistach,  des de davant l’altar de la basílica de la Sagrada Família, va beneir i encensar els rams i palmes dels fidels que omplien el temple, els palmons i oliveres ens van fondre amb les columnes i el sostre de la basílica que, simulant també branques, palmes i copes d’arbre, donaven lloança al Creador. I si les veus dels fidels havien cantant, mentre la processó de clergues avançada des de la capella de la Mare de Déu dels Dolors pel passadís central de la nau fins als peus del presbiteri,  “hosanna al Fill de David. Beneit el qui ve en nom del Senyor”, fàcil era tancar els ulls i recordar la paraula “hosanna” decorant els pinacles i les façanes exteriors de la Basílica. Hom no sap si Gaudí pensava en el diumenge de Rams en dissenyar el temple expiatori de la Sagrada Família però certament volia donar  lloança al Rei de reis tal com ho feren aquest passat Diumenge de Rams més de 4.500 fidels a l’interior de la basílica i prop de mil  al exterior situats, a la façana de la Passió. Tota la Sagrada Família – pedres vives i fidels de cor encès-  fou una palma enlairada a lloança de Jesús que des de una  “Jerusalem” terrenal – Barcelona – aclamava al Rei de la Jerusalem eterna.

El Sr. Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martínez Sistach, presidi la solemne benedicció de palmes i rams i l’eucaristia. Foren els concelebrants principals Mn. Lluís Bonet, rector de la Sagrada Família, i Mn. Jordi Sánchez Bosch, prevere que celebra habitualment a dita parròquia. Concelebraren, també, Mn. Sergi Gordo, secretari general i canceller, Mn. Xavier Morlans, Mn. David Álvarez Rodríguez, Mn. Alfred Sabaté, secretari del Sr. Cardenal, i Mn. Joan Carles Izquierdo, sacerdot adscrit a la Sagrada Família. Fou el cerimonier  Mn. Josep Anton Arenes, canonge i prefecte emèrit de litúrgia de la Catedral de Barcelona, que compta amb la col·laboració de acòlits del seminari i de la parròquia de la Sagrada Família i de la S.E. Catedral de Barcelona. Assistiren al Sr. Cardenal com a diaques Mn. Xavier M. Vicens i Mn. Jordi Albert Garrofé. Exerciren també el seu ministeri els diaques Mn. Rafael Sánchez, degà del col·legi diaconal de Barcelona, Mn. Josep Vidal, Mn. Carles Cosculluela, Mn. Aureli Ortín, de la secretaria personal del Sr. Cardenal, Mn. Manel Abadies, i Mn. Josep Maties.

Després de la pregària de benedicció, el Sr. Cardenal, acompanyat de acòlits i els diaques que l’assistien, va beneir les palmes i rams per tota la nau, anant en processo pel passadís central, i és dirigí a la façana de la Passió, on l’esperaven fora de la Basílica prop d’un miler de persones. Allà els beneí i els dirigí unes paraules agraint-los a tots la seva presència i convidant-los a participar dels actes del triduum pasqual allà on fossin. “Sigueu on sigueu – els digué –,  trobareu una comunitat cristiana disposada a acollir-vos i a pregar juntament amb vosaltres. Apropeu-vos en aquestes festes santes al Déu de l’Amor que us estima i us espera con a Pare bondadós. No renuncieu a la fe”. La resposta emotiva del poble fidel fou enlairar de nou les palmes i branques d’olivera en aclamació a Jesús triomfant: “Hosanna el Fill de David. Beneit el qui ve en nom del Senyor!”. La imatge de les famílies, endiumenjats, amb palmes i branques, contrastava amb les escultures figuratives, però crues, de la façana de la Passió. No era només un contrast gràfic, també era un preludi espiritual i teològic del que celebrarem aquest dies sants: la vida (els fidels lloant Déu) vencent la mort (les escultures de la Passió). 

Acaba la benedicció es proclamà l’evangeli de l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem i tot seguit el Sr. Cardenal féu una breu homilia en la que dirigint-se als pares dels infants presents digué: “Així com avui us heu fet presents en aquesta basílica per celebrar, amb la tradició dels palmons i els rams, la vostra fe, feu que les vostres llars, siguin també llocs de vivència i celebració de la fe. Que aquest nens que avui heu portat aquí a lloar Déu, veient-vos a vosaltres pregar a casa i viure cristianament, aprenguin a viure com a cristians i a estimar Jesús que en la Passió, Mort i Resurrecció que en aquestes Santes Festes celebrem, es dóna al Pare per tots nosaltres”. 

Resada l’oració col·lecta comença la litúrgia de la Paraula. La primera lectura (Is 50,4-7) fou proclama pel Sr. Jordi Bonet, arquitecte en cap de les obres de la Sagrada Família. L’escolania de la parròquia, prop d’uns quaranta membres sota la direcció del Sr. Miquel Fernández, interpretà els cants de la celebració i un dels escolans va cantar les estrofes del salm responsorial (salm 21) i tot el poble responia cantant “Déu meu, Déu meu, perquè m’heu abandonat?”. Tot seguit la sra Immaculada Salas va llegir la carta als Filipencs (Fl 2,6-11).

Posat en peu tot el poble i els ministre aclamaren l’Evangeli tot cantant “Victoria! Tu regnaràs!”. Tres preveres, que demanaren la benedicció al Sr. Cardenal, proclamaren la  lectura a la Passió: Mn. Lluís Bonet, feu de Jesús i va llegir dret davant l’altar; Mn. Sergi Gordo, va fer de “sinagoga” des de l’ambo del director de cants; i Mn. Xavier Morlans feu de “cronista” des de l’ambó de l’Evangeli.

Continua la celebració de l’eucaristia i en el moment de la comunió, mentre tots els ministres, repartits per tot el temple, donaven la comunió als fidels, la l’Escolania de la Sagrada Família va interpretar distints motets polifònics: Misericordias Domini, d’Henryk Jan Botor (1960),  Ave Verum Corpus, de W. A. Mozart (1756-1791) O Sacrum Convivium de C. Ballester, CM.

Beneït el poble, els celebrants tornaren a la capella de la Mare de Déu dols Dolors. Fou el primer dia  – a l’interior de la Basílica de la Sagrada Família, Dedicada per el Papa Benet XVI el proppassat 7 de novembre de 2011 –   on palmes, palmons i branques portades pels fidels de l’Arxidiòcesi i d’arreu – talment com un bosc- es van fondré amb el bosc de pedra imaginat per Antoni Gaudi que corona el sostre del temple. Talment com si el somni del genial arquitecte i profund cristià s’hagués fet pedres vives en els catòlics que van celebrar per primer el Diumenge de Rams a l’interior de la Basílica de la Sagrada Família.