Atrio de los Gentiles en el paraninfo de la Universidad de Barcelona
[TRADUCCIÓN PENDIENTE] La segona trobada de l ‘Atri dels Gentils, dirigida a professors i alumnes universitaris, tingué lloc al divendres 18 de maig sota el magnífic paranimf de la Universitat de Barcelona, sota el títol Trobar la Bellesa, salvar el món, sota la presidència del Cardenal, Lluís Martínez Sistach, i el rector de la Universitat [...]
[TRADUCCIÓN PENDIENTE]
La segona trobada de l ‘Atri dels Gentils, dirigida a professors i alumnes universitaris, tingué lloc al divendres 18 de maig sota el magnífic paranimf de la Universitat de Barcelona, sota el títol Trobar la Bellesa, salvar el món, sota la presidència del Cardenal, Lluís Martínez Sistach, i el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez.
El diàleg pretenia escatir la relació entre bellesa com a camí que dóna sentit al món, que li garanteix transcendència i exaltació i com el fet religios n’és partícip i executor o altrament no li correspon dita missió. Així els ponents es preguntaven: l’art col·labora al sentit de la transcendència, o altrament allunya a l’home d’aquest espai?; o, és l’art un butxí de creences supèrflues i alternativa per l’enlairament de l’home a la fe?. Les distintes intervencions dialogaren entre aquest dos axiomes, a priori oposat.
Així filòsof i teòleg Francesc Torralba amarant-se en l’expressió de sant Agustí “Tan sols podem estimar les coses belles” s’esplaià en l’explicació de La bellesa com a via a l’amor. L’ historiador de la Universitar de La Sapienza de Roma, Alessandro Zuccari, expressa, seguit l’obra de Caravaggio, l’interrogant Bellesa real, bellesa ideal?, tot assenyalant que malgrat les nombroses interpretacions de Caravaggio com a artista llibertí una correcta interpretació del genial pintor traspua els valors de l’humanisme cristià. Torralba va manifestar que la fe provoca una mirada distinta al món que permet que la contemplació de la bellesa apropi a Déu.
Per la seva banda, Jordi Llovet, filòleg i historiador de la literatura de la mateixa Universitat de Barcelona diserta sobre La visió de la natura en la poesia de Hölderlin. Finalment el filòsof Xavier Rubert de Ventòs va plantejar directament l’interrogant inicial Hi ha una bellesa que pugui salvar el món? abundant en la contraposició gaudir-usar reflectint que la nostra societat viu de manera que sembla més difícil que la bellesa, avui, pugui col·laborar a la transcendència, no pas per manca d’expressions belles sinó per un sobre massificació de la bellesa – “beautificació», digué de Ventòs – en tots els àmbits que fa que sigui més difícil copsar veritables expressions de bellesa que menin a la transcendència.
Posteriorment a les ponència hi hagué un diàleg entre els intervinents. El quartet de corda de l’ESMUC interpretà el Quartet nom 16 en Fa major, op.135 de Beethoven; i el Quartet num. 12 en Do menor D703 Quartettsatz, de Schubert.
