Alegraos, he venido para salvar el mundo

[TRADUCCIÓN PENDIENTE] “Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa tots els qui l’estimeu”. És amb aquesta crida a la joia, manllevada del profeta d’Isaïes (66,10), que entrem en aquest diumenge. Una joia que ens dóna el to d’aquest diumenge, el que ens situa, de fet, a la meitat de la quaresma. És, aquest, doncs, un diumenge que [...]

[TRADUCCIÓN PENDIENTE]

“Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa tots els qui l’estimeu”. És amb aquesta crida a la joia, manllevada del profeta d’Isaïes (66,10), que entrem en aquest diumenge. Una joia que ens dóna el to d’aquest diumenge, el que ens situa, de fet, a la meitat de la quaresma. És, aquest, doncs, un diumenge que vivim amb una particular joia perquè ens fa albirar la proximitat de la celebració de la Pasqua. És una joia que vivim amb l’Església sencera, “amb Jerusalem… i amb tots els qui l’estimem”.

És en el context de l’exercitació quaresmal, d’una banda, i de la joia pasqual per l’altre, que ens comencem a fer nostra, que ja sabem que tenim a l’abast de la mà.  És en aquest context que escoltem el diàleg de Jesús amb Nicodem.

De nit. Amb una certa intimitat, com qui revela secrets, Jesús li parla a Nicodem que cal tornar a néixer de dalt, que cal tornar a néixer de l’aigua i de l’Esperit, per entrar al Regne. Després d’això, que ja va fer que Nicodem quedés prou parat, Jesús li diu (i això és el que se’ns diu aquest diumenge també a nosaltres que ell ha vingut al món per salvar-lo. Per salvar-lo, després d’haver estat enlairat, ell, Jesús, dalt la creu.

Tenim aquí, en la manera com Jesús anuncia la seva passió i la seva creu, un ressò de l’Èxode: Moisès enlairant la serp de coure, perquè els que la miressin fossin salvats. Així, aquest episodi esdevé figura del nou Moisès enlairat, ell mateix, a la creu i a la vista de tothom. Tothom alçarà la mirada vers aquell de qui ve la salvació; tothom mirarà aquell a qui, per nosaltres, li fou traspassat el pit.

També nosaltres ens farem ressò d’aquest  buscar la salvació en la contemplació del crucificat quan, el Divendres Sant, se’ns dirà: “Mireu l’arbre de la creu, on morí el Salvador del món”, i nosaltres respondrem amb fe: “Veniu i adorem-lo”. Així expressarem que acollim aquell que ha vingut al món no perquè el condemnés, sinó per salvar-lo. Així expressarem que creiem en ell i que d’ell rebrem, si som conseqüents amb aquesta fe, la seva llum, la seva veritat i, sobretot, la vida eterna.

A aquesta actitud de fe, cal que tinguem ben present el que se’ns diu per mitjà de l’Apòstol: “És per gràcia que Déu, que és ric en misericòrdia, us ha salvat. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat… A vosaltres, que heu cregut, us ha salvat per gràcia; no ve de vosaltres; és un do de Déu”.

A mitja quaresma és important que ens aturem a contemplar la mort de Crist per la nostra salvació, que meditem en el seu sentit redemptor, que no oblidem el pes de les nostres culpes, que Crist s’ha carregat damunt seu, per llençar-les llum de nosaltres, i per reconèixer que tot això és do de Déu.

¿Volem encara més motius per viure la joia d’aquest diumenge i per proclamar davant tothom: Alegreu-vos, alegreu-vos amb l’Església sencera, perquè molt aviat serà enlairada davant vostra la creu que és de la glòria, de la salvació?

Mn. Josep Urdeix