Akathistos, alabanza continua a la Virgen María

La parroquia de la Virgen de Nuria ha celebrado, un año más, en el último viernes de cuaresma, la oración de alabanza del Akáthistos en honor de Santa María

La parròquia de la Mare de Déu de Núria és una d’aquelles petites esglésies de la nostra arxidiòcesi, que sense ser una gran  basílica ni comptar amb grans tresors artístics, és sempre un punt d’atenció per l’acurat culte i l’amplia atenció als fidels amb un horari d’obertura del temple que li permet, situada en una zona d’influència d’oficines i centre de negocis, atendre a molts passavolants que aprofiten el migdia o qualsevol pausa a la feina laboral per fer una estona de pregària.

Novament Núria ha celebrat l’antiquíssima pregària de l’Akathistos, el himne litúrgic bizantí més antic (segle V) dedicat a Santa Maria. Presidit per Mn. Santiago Bueno, rector i Vicari Judicial,  i acompanyat d’altres preveres i diaques, la comunitat de Núria va lloar la verge Maria d’empeus, ja que akàthistos significa precisament “no asseguts”.

Sembla que l’himne fou composat per Basil·li el Selèucida, Pare de l’Església, per celebrar el gran misteri de la Mare de Déu, patrona de Constantinopla,  en el santuari de Blanquerna, construït per l’emperadriu Pulqueria (450-453) com a mostra de gratitud de la protecció de la Verge sobre la ciutat.

L’himne està dividit en 12 parts que recorda i contempla a María dins el projecte salvífic de Déu, unint-la a Crist i a l’Església com a “esposa i verge”. L’Akathistos canta a Déu, a la creació, però sobretot a Maria com a Mare-Verge. Aquest himne de tradició bizantina s’està estenent – com en el cas de la parròquia de la Mare de Déu de Núria – entre els fidels de ritu llatí. La Penitenciària Apostòlica va conferir al rés de l’Akáthistos, l’any 1991, les mateixes indulgències que al Sant Rosari. Al final de la celebració els fidels varen venerar l’ imatge de la Mare de Déu de Núria, patrona de la parròquia.  

Aquesta celebració, duta a Núria amb dignitat i reverència, és un bon exemple a expandir-se dins la nostra església diocesana.