Tenir cura dels infants

 

Segurament el primer que ens ve al cap al llegir aquest títol és pensar que la cura es refereix a aspectes més aviat físics, concretament a la salut dels nostres nens i nenes. És un reduccionisme que hauríem d’evitar perquè crec que la cura dels infants s’ha d’entendre des una perspectiva més global i integradora. La cura dels infants ha de referir-se als aspectes físics, per suposat, (salut, alimentació, seguretat…), però també a aspectes intel·lectuals (coneixement, aprenentatge…), personals (identitat, llibertat, protecció, respecte, dignitat…), socials (reconeixement com a infant, llibertat, ajuda, no discriminació, drets i deures, justícia…) i emocionals ( identitat sexual, amistat, lleure, intimitat..). Tots aquests aspectes s’han de veure com un tot interrelacionat.

El sociòleg Salvador Cardús va publicar fa uns anys un article molt inspirador sobre la relació entre pares i fills. En aquest article argumentava que els pares el que havíem de fer era “ocupar-nos” dels fills i no tant “preocupar-nos” d’ells. Raonava que la diferència entre un terme i l’altre era molt important, tant que podia marcar el creixement dels infants i que, fins i tot, podria marcar la relació present i futura amb ells. Aquest matís em va fer reflexionar molt com a mare i com a mestra. Segons el diccionari de la llengua catalana “Ocupar-se” és fer d’algú objecte de cura”. I “Preocupar-se” és ocupar per endavant l’ànim. Absorbir l’ànim d’algú, causant-li ànsia i turment.  Queda clar que les dues paraules tenen significats diferents, això és evident. Ocupar-se remet a responsabilitat; a responsabilitat assumida conscientment, fer cas de l’altre pel seu bé. La paraula preocupar-se té una connotació de cert patiment; aquesta angoixa seria el resultat de la pressió que suposa viure d’aquesta manera la relació amb els infants.

No té res a veure la cura amb la superprotecció (ara ja és parla d’hiperprotecció!!) cap als infants. Adults superprotectors, pares “llevaneus” que van obrir un camí ben marcat davant del nen per tal que no es trobi cap obstacle ni dificultat. Pares “helicòpters” que sobrevolen tot l’entorn de la criatura i que controlen tots els seus moviments.

Segons els experts, els nens necessiten 3 coses: TEMPS, AMOR i NO. Dedicar temps: de qualitat, que aquell temps que estem junts (encara que sigui poc!!) l’aprofitem. Mostrar amor: fer palès el nostre amor, l’infant ha de sentir-se estimat i ha de sentir que l’estimem. Dir no: molt més difícil que dir sí en moltes ocasions, posar límits, donar pautes i estratègies, reconduir… A partir d’aquestes tres premisses s’ha de construir la nostra relació amb ells.

Tenir cura d’un infant és acompanyar-lo, guiar-lo, estar present, fer-se present, estar al costat. Tenir cura d’un infant és establir una relació amb un vincle emocional de confiança mútua, respectant la individualitat de cada persona  Aquesta manera de plantejar la cura dels infants dona seguretat i confiança als nens; condicions primordials per poder créixer, aprendre i madurar de manera sana, serena i segura.

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

Isabel Pérez i Santos

Mestra de Primària, Diploma de mestra de català i DECA. Treballa a l’escola Lestonnac de Mollet a l’Educació Infantil i primària; responsable de la Pastoral de l’escola. Ha tingut experiència com a formadora de mestres tant en Escoles d’Estiu de la FECC com en Jornades de Pastoral Educativa.

Col·labora amb l’ISCREB amb assignatures de la DECA (Pedagogia i didàctica de la Religió i Educar des de l’Evangeli) i també amb la formació als claustres (La recerca de sentit i Comunitat educativa, comunitat cristiana).

Programes formatius relacionats amb aquest article: