Òscar Romero: com ens inspira avui?

Potser, en el moment de pensar en Òscar Arnulfo Romero, el primer que ens ve al cap són aquests versos del poema que li va dedicar Pere Casaldáliga en assabentar-se de la seva mort. Llavors no era sant oficialment. Sí que ho era per aclamació popular, d’un poble que es va sentir agermanat d’aquest, el seu pastor, que va resultar màrtir. Pastor i màrtir. Dues paraules que ens poden dir molt sobre ell i sobre el que pot aportar-nos avui dia.

Comencem per la paraula màrtir. Segons el Diccionari de Llengua Catalana, és una persona que pateix mort o persecució per la seva religió. Però també pot ser una persona que mor o pateix molt per defensar les seves creences o conviccions. I fins i tot, persona que se sacrifica en el compliment de les seves obligacions.

És curiós, perquè en Romero s’uneixen tots aquests elements. És assassinat per defensar la seva religió, que són les seves creences o conviccions, i al mateix torn la seva obligació. En temps d’idealismes, donar la vida per altres és una bella manera de morir. En els moments que vivim, el martiri no és un valor. Tanmateix, podem aprendre del que hem vist aquí.

A Romero, la seva fe el porta a viure d’una manera concreta. M’agrada d’ell que en nombroses ocasions va ser presentat com a un home gris. Algú sense color, que no destacava especialment, podríem dir. Però, va ser capaç de deixar que la vida l’omplís de colors.

I aquest posar color a l’existència li va venir marcada per ser fidel a l’evangeli, per aprendre a llegir-lo i, per actualitzar-lo des de la perspectiva de la realitat més real que l’embolcallava. Aquesta no és una altra que la d’acompanyar el text evangèlic des dels marges en els quals va ser relatat, escoltant a aquests germans empobrits a qui els va regalar humanitat i dignitat.

Per això, la seva religió van ser les seves conviccions i la seva obligació. Respondre a la vida que se li regalava actuant des d’allò que és correcte. Ser capaç d’escoltar, d’entendre i de donar veu. I això, ens va tornar a la seva dimensió de pastor.

Romero va ser pastor perquè va conèixer a les seves ovelles. I per això és necessari escoltar-les, observar-les, viure amb elles. Va tenir companys de camí que el van ajudar a entendre què era allò de ser pastor. Sens dubte, Rutilio Grande va tenir molt a veure. Va ser un d’aquests dits que assenyala la direcció a seguir per a entendre la vida. I llavors sí, la va poder acompanyar. Acompanyar i donar veu. Perquè va ser la veu d’aquells que no tenien veu, d’aquells que no eren escoltats ni reconeguts.

Són moltes les anècdotes de la seva vida que poden il·luminar-nos i inspirar-nos avui dia. Moltes, les paraules que convé tornar a escoltar i digerir per així entendre’l millor i trobar pautes d’actuació a la nostra existència. Segur que us vindran algunes la memòria. I si no coneixeu a Òscar Romero, potser convé que cerqueu alguna cosa d’ell.

El seu testimoni, avui, ens inspira precisament donant color a la vida. Oferint-nos una mirada pacífica i serena al món, per trobar l’alegria de l’evangeli als marges de la nostra societat, per tornar la mirada al desvalgut i a l’empobrit pintant d’esperança les nostres vides. Ens inspira per a ser portaveus, cridar i omplir de color la protesta, emergint com a veu de tots aquells col·lectius sense veu, una veu que s’ha anat deixant que s’ofegués. Ens demana recollir tots aquests crits que han estat callats, aquells crits sense crit per a pintar i ressaltar les seves protestes que són les seves necessitats. Inspira perquè ens convida a pintar de valentia la nostra vida, per acollir l’evangeli i en ell, als nostres germans i germanes.

T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

Llic. José Manuel Andueza

FORMACIÓ
  • Llicenciat en Ciències religioses (CSET Pamplona associat a uv. Salamanca)
  • Llicenciat en Psicopedagogia (Un. Navarra)
  • Llicenciat en Teologia sistemàtica (Facultat de Teologia de Catalunya)
  • Màster en psicopedagogia clínica (Iteap)
  • Màster en educació i e-learning (UOC)
  • Postgrau Justícia entre saberes: las epistomologías del sur y los saberes nacidos en las luchas (Clacso-un. Coimbra)
ACTIVITAT DOCENT I PROFESSIONAL
  • Cap de pastoral col·legi Verge de la Salut (Sant Feliu de Llobregat)
  • Cap de l’àrea teològica de Cristianisme i Justícia
  • Professor a l’ISCREB
  • President del MEM (Movimiento de Educadores Milanianos)
PUBLICACIONS
  • Sed misericordiosos como vuestro Padre es perfecto. Hacia una teología de la misericordia, Madrid: PPC 2022
  • Navidad en cristiano, Madrid: PPC 2021
  • Ella, Barcelona: Ed. Autografía 2021
  • Jesús y los esenios. Una excusa para pensar desde Jesús, Madrid: PPC 2019
  • “Fe y dimensión relacional” en AAVV, Sentires emergentes y fe, Valencia: Tirant humanidades-Chaminade 2019
  • CIJ, Dios en tiempos líquidos. Propuestas para un espiritualidad de la fraternidad, Barcelona: Cristianisme i justicia 2019 (traduït al castellà)
  • Desterrad a Elihú, Sitges: Ed. Oblicuas 2018
  • Teología de la relación, Madrid: PPC 2018
  • CIJ, Abrazos de vida, testimonios de fe i justícia, Barcelona: Cristianisme i justicia 2018 (traduït al castellà i a l’anglés)
  • La misericordia, los pobres y el reino de Dios, Bilbao: Descleé de Brouwer 2016
  • “Elementos propios de la educación popular en la coyuntura actual” en AAVV La educación ante los nuevos contextos latinoamericanos y el sistema educativo ecuatoriano, Quito: Fe y Alegría Ecuador 2015
  • “Del sur al norte del corazón” en AAVV, Brújulas de lo social Voces para un futuro solidario. Encuentro con Joaquín García Roca, Madrid: Ed. Khaf 2013
  • “Carta al futuro de la federación” en García Roca- Torregrosa (coords) Jóvenes en la era de las migraciones. Una experiencia de liderazgos comunitarios, Madrid: ed. Khaf 2010
  • Manual para facilitadores. Escuela de padres, Quito: Ideaz 2006
  • nombrosos articles en la revista Educar(nos) del MEM
  • articles de pedagogia en EDUCAT Revista de Psicopedagogía