L’important és participar-hi
La novetat del Sínode “Per a una Església sinodal: comunió, participació i missió”és que es convoca tota l’església a participar-hi, homes i dones de tota condició i responsabilitat. Tal com diu el document de convocatòria:
“El papa Francesc convida tota l’església a interrogar-se sobre un tema decisiu per a la seva vida i la seva missió: “Precisament el camí de la sinodalitat és el camí que Déu espera de l’església en el tercer mil·lenni”. Aquest itinerari que se situa en la línia del fet de posar-se al dia de l’Església proposada pel Concili Vaticà II és un do i una tasca: caminant junts i reflexionant junts sobre el camí recorregut, l’església podrà aprendre, a partir del qual anirà experimentant, quins són els processos que l’ajudaran a viure la COMUNIÓ, a realitzar la PARTICIPACIÓ, i a obrir-se a la MISSIÓ. El nostre caminar junts és el millor que es fa i manifesta la naturalesa de l’església com a Poble de Déu pelegrí i missioner.
Amb aquest propòsit el Sínode tindrà 3 etapes per garantir la participació de tothom.Val a dir que és un Sínode que interpel·la molt especialment als laics, homes i dones, juntament amb els pastors i el Papa, perquè cadascú puguem expressar com ens sentim en el si de l’església i com ens agradaria sentir-nos-hi. En aquest sentit, en el document preparatori es recorda que:
“La finalitat del Sínode no és produir documents, sinó fer que germinin somnis, suscitar profecies i visions i fer florir esperances, estimular la confiança, embenar ferides, entreteixir relacions, ressuscitar una aurora d’esperança, aprendre uns dels altres i crear un imaginari positiu que il·lumini les ments, encoratgi els cors i doni força a les mans”.
La paraula Sínode ens suggereix la reunió de bisbes per tractar de tota mena de temes eclesials de cara a posar en pràctica accions pastorals conjuntes per encarar els reptes del nostre temps tant dintre de l’església com fora.Ara ens trobem però en una proposta diferent. El papa Francesc ha convocat tota l’Església a participar en un camí conjunt per descobrir el rostre i la forma d’una Església sinodal on cadascú té alguna cosa a aprendre, a l’escolta uns dels altres i amb l’ajuda de l’Esperit Sant.
Aquesta proposta del papa Francesc lliga fermament amb el significat de la paraula Sínode que vol dir “caminar junts”. Per tant, reflexionar sobre la sinodalitat és pensar sobre com podem caminar juntes totes les persones que ens sentim església, en una església amb tanta diversitat de coneixements, responsabilitats, capacitats i carismes. Aquest és el repte, i és un repte ineludible si volem seguir Jesús que és “el camí, la veritat i la vida” Jn14,6.
És un repte difícil el que el papa Francesc ens proposa, però arrelats a l’Esperit tot és possible. Cal tenir fe i esperança en el fet que som persones capaces d’anunciar veritablement l’evangeli de Jesús, així i tot l’esperança no és fer-se il·lusions, sinó apostar esforçadament pel bé i creure fermament en l’ajuda de Déu en el nostre camí. En temps d’incerteses l’Esperança ha de passar davant perquè com diu Ch. Peguy, en el llibre “El pòrtic del misteri de la segon virtut”, l’esperança és la més petita de les tres virtuts teologals tanmateix és la que estira de les altres dues.
La sinodalitat, tal com ens mostren els documents de preparació del Sínode que fan un repàs de la història, està en la naturalesa de l’Església, però al llarg dels segles s’ha entès i practicat de diferents maneres. En els temps que ens toca viure hem de redescobrir l’Església sinodal. Que cap persona se senti exclosa d’aquest procés de reflexió. El mateix papa Francesc ens diu que no ens faci por de no saber expressar el què convé, l’important és participar, per això en els objectius del Sínode s’insisteix en: “estimular la confiança, embenar ferides, entreteixir relacions” entre altres coses.
Per aprendre a caminar junts cal corresponsabilitat i entrenament. Tenir en compte com es cadascú i quines capacitats i necessitats tenim, per tant, l’escolta és fonamental. Cal també l’ajuda mútua, tot i que moltes vegades no som capaces de demanar ajuda, el quesí que necessitem i acceptem sempre és el suport, per tant, cal donar-nos suport uns als altres, reconèixer-nos amb la mateixa dignitat de batejats.
Per seguir el camí que Jesús ens va marcar cal aprofundir en el sentit dels evangelis. Conèixer les escriptures ens ajuda a discernir la nostra participació i el compromís que ens demana. Convido a tothom qui vulgui arribar a l’evangeli i comprendre’l que cerqui grups de lectura bíblica per aprofundir en el missatge de la Bona Nova i que sigui aliment per a les seves vides. I a totes les persones que hem tingut el goig d’estudiar bíblia i teologia,sobretot laiques, ens brindem a acompanyar tothom qui vulgui aprofundir la seva fe, en col·laboració amb preveres, bisbes, religiosos i religioses. Tant de bo l’església ens demani aquest servei i estem disposades a fer-lo.
Tot el que ateny al Sínode i com participar-hi ho podeu trobar al web de l’església diocesana. Es poden fer aportacions en grup i de manera personal. Tal com s’ha planificat, tot es tindrà en compte i es valorarà, no podem desaprofitar l’ocasió de participar-hi per considerar estils i camins de sinodalitat per l’Església del tercer mil·lenni.
