L’ecologia integral i la conversió ecològica
Vivim en temps excepcionals i paradoxals. L’encíclica Laudato si’ que el Papa Francesc va adreçar el 2015 a tota la humanitat, el posicionament més complet que l’Església catòlica havia fet mai, va tenir menys acollida a dins que no pas a fora. No sols fou rebuda amb satisfacció per altres religions, sinó també per nombrosos pobles indígenes del món, als quals, per primer cop, el Magisteri catòlic els reconeixia mèrits.
Entre les grans aportacions conceptuals de l’encíclica, voldríem destacar el concepte d’ecologia integral. Amb un plantejament que inclou tant la creació no humana (natura), com la humanitat en totes les seves dimensions personals i socials (espiritual, cultural, econòmica, política..), i tots els seus vincles. L’ecologia integral aporta una visió més holística, que inclou però ultrapassa la visió de l’ecologisme materialista.
Del concepte d’ecologia integral, se’n desprenen conseqüències de gran entitat, una de les quals és la interdependència entre la justícia social i la justícia ambiental. Aquesta sosté la invitació a la conversió ecològica, un altre concepte fort de l’encíclica, que juntament amb l’anterior, té el potencial d’obrir nous camins per a l’Església i promoure aliances fructíferes.
Vivim immersos en una crisi global sistèmica, sense precedents, que ens interpel·la a tots, i que afectarà cada vegada més la vida i la salut de la humanitat i de la nostra llar, la mare terra; per bé que els impactes més greus recauen sobre els més febles i desvalguts, siguin persones, pobles, plantes, animals o ecosistemes. Com que nosaltres formem part del 18% més ric de la humanitat, consumim més del 80% dels recursos naturals de la Terra, la nostra responsabilitat és proporcional al consum.
En un context global on els reptes creixen exponencialment, l’Església ha de ser capaç de donar respostes a la crisi que ens ha tocat viure, començant per impulsar la conversió ecològica en tots els àmbits: familiar, parroquial, escolar, empresarial, etc. Sense aquest testimoni de coherència, el missatge de l’ecologia integral cristiana no podrà aspirar a animar, ni a convèncer ningú.
L’encíclica diagnostica les tendències insostenibles amb rigor científic, i ens adverteix que no es pot negar que menen cap a la catàstrofe. Tanmateix, aporta un missatge d’esperança, perquè confia que la conversió ecològica pot revertir les tendències globals insostenibles. Assenyala, alhora, els quatre obstacles principals a la conversió ecològica: la negació del problema, la resignació còmoda, l’acceptació del mite del progrés, la fe cega en les solucions tècniques i l’evasió. A més de demostrar l’error i la futilitat d’aquests obstacles, planteja la necessitat d’impulsar diàlegs sobre aquests temes, fomentant l’educació ecològica i sobretot, la conversió ecològica. Ara, doncs, es tracta que tots aquells que hagin comprès el missatge del Papa, impulsem els canvis radicals a que ens convida. Les ecoparròquies de Catalunya han començat a mostrar el camí, esperançadorament.
Si voleu més informació podeu consultar: Lluc M. Torcal, Josep M. Mallarach i Francesc Torralba (2016) Vers una ecologia integral. Pagès editors.
