L’alegria cristiana
L’alegria és un estat anímic que s’associa a la satisfacció que provoca una determinada experiència vinculada a allò que s’està vivint i que genera un estat de benestar i de pau. L’alegria d’una trobada familiar, l’alegria d’un viatge llargament desitjat, l’alegria d’un retrobament ansiosament esperat, l’alegria d’una jornada prometedora, l’alegria d’un projecte engrescador.
Però l’alegria es confon sovint amb la diversió, amb el gaudi limitat en el temps d’una experiència puntual i present amb la que ens ho passem bé. Una festa, un espectacle, un trobada d’amics. Poden coincidir, es pot viure amb alegria aquell convit espacialment agradable, desitjat i preparat, que reuneix a parents i amics, i que a més procura una especial diversió mentre es realitza. Però l’alegria no es limita a la diversió sinó que és més fonda, més arrelada a l’anima, més duradora en el temps. I és que mentre la diversió ens és provocada des de fora cap endins per algun esdeveniment que ens produeix la sensació de passar-nos-ho bé, l’alegria segueix l’itinerari contrari, neix al fons del cor i surt cap enfora, empenyent-nos a viure resseguint aquell enfilall que ens motiva i dona sentit al nostre viure.
L’alegria es forja precisament en la convicció de ser aquell o aquella que volem ser i de caminar cap allà on volem caminar. I aquesta alegria travessa el nostre viure quotidià, segurament ple d’esdeveniments i de fets que de vegades ens son agradables i gratificants, però d’altres vegades ens poden ser complicats i fins i tot durs de viure. L’alegria que neix de dins del cor de la persona no s’esvaeix amb les ensopegades existencials, perquè la veritable alegria pot conviure amb la tristesa i el dol que de vegades ens envaeix amb causa ben justificada: la malaltia, la mort d’un esser estimat, una experiència personal difícil d’encaixar.
És en aquest sentit que l’alegria cristiana neix de la certesa de ser estimats per Déu, d’haver estat salvats per Jesucrist, de ser encoratjats per l’Esperit Sant. L’alegria de saber-nos fills de Déu destinats a la plena comunió amb Ell. Alegria de sentir-nos cridats a viure els valors de l’evangeli de Jesús en el nostre ambient particular, malgrat i més enllà de les dificultats que això pot comportar.
És una alegria que ens constitueix, que ens configura amb Jesucrist, que ens porta a la fraternitat universal i a l’esperit de solidaritat humana. És una alegria identitària, una alegria que ningú no ens prendrà. Perquè amb aquesta alegria, com ens recorda sant Pau a la carta als Romans, res no ens fa por: “Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra?” (Rm 8, 31) per afegir “Qui ens separarà de l’amor de Crist? ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, l’espasa?” (Rm 8, 35) i concloure “n’estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.” (Rm 8, 38-39)
És una alegria que no ens eximeix de sentir ni de sofrir les experiències negatives que la vida ens portarà, però que ens ajudarà a viure-les i a afrontar-les amb pau. Així ens ho expressa el mateix sant Pau a la carta als Filipencs: “Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents! Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.” (Fl 4, 4-7)
Com ens recorda el papa Francesc a l’inici de la seva Exhortació apostòlica Evangelii gaudium de 2013, “l’alegria de l’evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l’aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria” (EG 1)
