La teologia de Bonhoeffer

 

Dietrich Bonhoeffer (1906-1945) és un teòleg gens fàcil d’etiquetar, però que mereix ser reconegut i estudiat.

El primer que ens ve a la ment és el seu testimoni de cristià compromès social i políticament tot al llarg de la seva vida. Recordem per sobre de tot la seva lluita en contra d’un Règim nazi que el va fer detenir ara farà 80 anys, el 4 d’abril de 1943, i executar al cap de dos anys de presons el 9 d’abril del 1945, quan ja s’estava acabant la guerra, pocs dies abans de l’arribada de les tropes americanes al camp de concentració de Flossenbürg.

Quan volem analitzar el seu llegat teològic, prenen protagonisme les seves reflexions sobre una lectura no religiosa del cristianisme. Van ser aquestes unes reflexions redactades en forma de cartes escrites al seu amic Eberhard Bethge durant els anys 1943 i 44 des de la presó d’on ja no sortiria. Són les «Cartes des de la presó» publicades el 1951 per Eberhard Bethge, amb el títol de «Widerstand und Ergebung. Briefe und Aufzeichnungen aus der Haft» i traduïdes per Helena Alegre de Ferrer i editades a Barcelona (Editorial Ariel – Llibres del Nopal, 1969) amb el títol «Resistència i submissió. Lletres i apunts de captivitat».

Com que la teologia de Dietrich Bonhoeffer va estretament lligada a les diferents etapes de la seva vida, de tal manera que quasi podria ser qualificada de reflexió profunda sobre la seva pròpia tasca educativa i eclesial, hauríem de parlar d’una primera etapa de formació en la que s’inclou el temps que va passar a Barcelona. Durant els anys 1928-29 va exercir de vicari a la parròquia evangèlica de parla alemanya de Barcelona.

Aquesta primera etapa de formació va des de l’any 1927, quan Bonhoeffer en funció dels seus estudis de teologia va escriure la seva tesi, i també es va preparar per al primer examen final de teologia, i com que volia deixar-se obert tant el camí acadèmic, com el pastoral, un dels requisits per al primer examen era l’experiència pràctica, així que Bonhoeffer es feu càrrec durant uns mesos d’una catequesi infantil a Berlin, activitat que continuaria més endavant a Barcelona. Després de concloure la tesi de doctorat, amb el títol Sanctorum communio, i presentar-la el 1927, va passar pocs mesos després, el primer examen teològic.

El següent pas per al jove teòleg era el vicariat, és a dir, un període formatiu abans del segon examen final i de l’ordenació. El seu superior, Max Diestel, li suggerí de passar aquest any a la parròquia evangèlica alemanya de Barcelona, de febrer de 1928 a febrer de 1929.

Així ho va fer, i va arribar a Barcelona el dimecres 15 de febrer de 1928, amb 22 anys recent complerts, i va estar-s’hi un any. Va deixar Barcelona el diumenge 17 de febrer de 1929 quan ja havia fet els 23 anys.

Una segona etapa de formació fou la que, després de Barcelona, va suposar un curs (1930- 1931) a la Union Theological Seminary de Nova York enviat per la seva església de Berlin.

No seria ordenat fins el 11 de novembre de 1931, a l’església de Sant Mateu de Berlin- Tiegarten, perquè l’edat mínima per l’ordenació eren els 25 anys.

S’han aplegat les seves cartes des de Barcelona que va escriure principalment a la seva família. Les “cartes de de Barcelona” no es poden deslligar del temps en que es van escriure i de la situació social que va viure aquell jove. Un jove procedent d’una “bona família” alemanya que pertanyia a una classe social més aviat elevada i que per primera vegada deixa d’estar acompanyat per la família i els companys.

Al jove teòleg, amb vint-i-dos anys, Barcelona i la parròquia evangèlica alemanya, que es componia de comerciants i homes de negoci —unes tres-centes famílies— se li aparegueren com un univers del tot diferent del que havia conegut fins llavors. Dietrich Bonhoeffer s’hi trobà amb gent que no compartia ni els seus interessos acadèmics ni les seves inquietuds espirituals, incloent-hi el pastor Olbricht. Els problemes que se li plantejaven a Barcelona eren ben diferents dels seus habituals, però Bonhoeffer s’hi volcà plenament. Participà a la vida social de la comunitat, introduí la catequesi infantil, donà classes de religió al Col·legi Alemany i col·laborà amb el pastor Olbricht a la secció de beneficència. Especialment a través de la seva feina a la secció de beneficència, Bonhoeffer entrà en contacte amb una realitat absolutament nova: els vagabunds, els delinqüents, etcètera. Per al jove teòleg va ser tot un repte tractar amb aquestes persones.

Les opinions d’aquell jove vicari sobre la societat alemanya que l’envoltava, i també sobre els espanyols i els “catalans” no eren gaire favorables, però no es poden descontextualitzar.

Després del pas per Barcelona i EUA, per Bonhoeffer va venir l’etapa de pràctica pastoral i teològica i es va fer càrrec d’un grup de confirmació de la Zionskirche en un barri obrer de Berlín- Mitte . A l’estiu de 1931, va escriure un nou catecisme per als seus confirmants titulat “Tu creus, tu també”. D’aquella època és la foto de la portada.[i]

Pel que fa a la rellevància especial de la teologia de Bonhoeffer en tenim molta literatura de teòlegs, filòsofs pensadors i també de mers “opinadors”.  No podem entendre el llegat de Bonhoeffer sense les “Cartes des de la presó”, que són les que manifesten el neguit i l’angoixa del creient en una situació “límit”.

Voldria tan sols aportar el que em sembla la seva opinió sobre la realitat que estava vivint.

Segons Bonhoeffer, el món present havia canviat de tal manera que havia expulsat del cristianisme tota base religiosa. El món ja no era religiós. Per això una interpretació religiosa de l’evangeli ja no arribava a l’home. A partir d’aquí Bonhoeffer deia: «El que a mi em mou d’una manera ininterrompuda és la qüestió de saber què és avui pròpiament el cristianisme o el Crist» Aquesta fou certament la qüestió que va inquietar tremendament els darrers anys de la vida de Bonhoeffer, sobretot a partir de la seva experiència de presó i de relació amb els altres presoners. Bonhoeffer descriu molt les dificultats d’un cristianisme religiós, però dona molt poques orientacions sobre com hauria de ser un nou cristianisme, no religiós.

S’interessa per entendre la relació entre ciència i cultura per una banda i cristianisme per l’altre. Davant d’unes qüestions de tal envergadura, les seves respostes ens queden com fragmentàries i indicatives d’un futur encara poc definit. Però, precisament pel fet de ser fragmentàries han atret tants estudiosos, han provocat tant treballs i han impulsat tan fortament la fantasia i l’atenció dels seus lectors.

Són més importants les preguntes que es fa Bonhoeffer que no pas els intents de resposta. Són preguntes que tot creient que explora la seva realitat històrica s’hauria de fer sempre i intentar amb l’ajuda divina trobar-ne una resposta vital

[i] Fiorini, Roberto. (2020). Dietrich Bonhoeffer. Testimone contro il nazismo. Gabrielli Editori

T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

Llic. Samuel Fabra i Mestre

FORMACIÓ
  • Llicenciat en Ciències religioses, especialitat Teologia Bíblica per l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (2006)
  • Diploma de Gestió hospitalària d’ESADE (1998)
  • Especialista en aparell circulatori per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977)
  • Llicenciat en Medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona (1972)
ACTIVITAT DOCENT I PROFESSIONAL
  • Docent de l’assignatura d’Introducció al Nou Testament a l’ISCREB Virtual i d’altres assignatures de llicenciatura
  • En l’actualitat exerceix com a cardiòleg.
  • Director mèdic d’Hospital i com a Gerent d’Hospital

Programes formatius relacionats amb aquest autor: