Aproximació a la teoria de l’acte humà
La teoria de Sant Tomàs respecte a l’acte humà és un exemple importantíssim de cos de doctrina que segueix en el centre de l’actualitat a la nostra societat. No només en el camp de la filosofia i de la moral, sinó que també a la vida de les societats civils i dels drets seculars, sigui quina sigui la seva orientació. Certament, posteriorment a Sant Tomàs han existit moltes teories filosòfiques i psicològiques a la teoria de l’acte humà o d’algunes espècies d’actes.
Un exemple d’aquestes teories més recents, que fan aportacions molt interessants, seria la teoria de l’acció intencional de Searle o de l’anunciat relativitzant d’Austin. Encara que s’ha de dir que aquestes tenen en el fons una grandíssima influència de la doctrina de Sant Tomàs. A més, l’operativitat pràctica jurídica i social de la teoria de Sant Tomàs no ha estat adquirida per cap altra i fa que segueixi aplicant-se a l’actualitat, de manera generalitzada a les ciències jurídiques socials i polítiques. En aquest sentit, cal reconèixer que, moltes vegades, s’utilitza desconeixent que va ser Sant Tomàs qui la va formular, i es va sistematitzar de manera definitiva, si bé va partir de les bases de la tradició teològica anterior i molt especialment de Sant Agustí.
Per l’enorme amplitud que té el fet relatiu a l’acte humà a la Suma Teològica i per l’enorme repercussió a les ciències socials, entenem que prèviament a començar l’estudi és necessari delimitar i acotar la matèria. En aquest treball, ens ocuparem de l’estructura de l’acte humà en l’àmbit material i psicològic. Aquesta estructura material resulta indispensable, no només per a un estudi moral del mateix, sinó per a totes les ciències socials i jurídiques.
Per més que la física aristotèlica hagi estat superada, la metafísica hagi estat qüestionada constantment, i les filosofies actuals de la modernitat també la consideren superada, el que és cert és que la teologia de Sant Tomàs és una base fonamental a la teologia catòlica i cristiana en general. Tanmateix aquest article hem optat per ressaltar avui dia en un tema fonamental en les ciències socials de la comunitat civil del nostre temps, per això ens centrem a la psicologia de Sant Tomàs. Concretament, vull parlar d’una teoria que continua sent la base fonamental de la qual parteixen els sistemes jurídics i a partir dels mateixos influeixen decisivament en altres àmbits de les ciències socials.
Es tracta d’un gegant que s’amaga moltes vegades actualment revestit i eclipsat de les seves concrecions. Tanmateix, aquesta teoria com pressupost fonamental no ha estat qüestionada, perquè certament, avui, s’entreveu com a necessària per mantenir l’ordre públic i social, i en el tràfic jurídic. En teoria de l’acte humà segueix jugant un paper fonamental a la nostra estructura ciutadana i ciències socials, i tanmateix no es coneix adequadament per molts dels quals l’apliquen diàriament a la seva feina i en diferents àrees del saber social i humà. Per aquest motiu, m’he animat a fer una soma aproximació i aplicada d’aquesta.
Sant Tomàs al la prima secunde de la sima Teologica dona una noció meridianament clara del que és l’acte humà. A la mateixa es troben els elements necessaris per identificar-lo, diferenciant-lo dels altres actes de l’home i servir de base per a qualsevol consideració i valoració d’una ciència social.
Així, l’Aquinant entén que només es poden considerar actes pròpiament humans els que procedeixen d’una voluntat deliberada. I així alguns actes hi ha que no procedeixen de la voluntat poden anomenar-se actes de l’himne, però no pròpiament humans, doncs no són actes de l’himne en quant persona humana. Per tant, ens trobem amb dos elements que distingeixen l’acte humà de qualsevol altre acte que poden realitzar les persones però que no els distingeixen d’aquells que fan altres ser: la deliberació i la voluntat. Aquest vénen a resultar de l’exercici de la capacitat d’entendre i voler. Aquesta definició de l’acte humà suposa que a diferència dels altres actes de l’himne són actes voluntaris i lliures.
