Veus profètiques
Darrere d’una gent oprimida s’amaguen rostres concrets d’homes i dones, d’ancians i d’infants exclosos i empobrits
Hi pot haver diversitat de cultures i de maneres de ser i de pensar, però hi ha igualtat de drets. Som convidats a assumir un compromís d’amor solidari. Darrere d’una gent oprimida s’amaguen rostres concrets d’homes i dones, d’ancians i d’infants exclosos i empobrits. Enmig d’ells, tanmateix, n’hi ha qui estan donant la vida. Només l’amor humanitza. Diu el papa Francesc que «la dignitat de la persona humana i el bé comú estan per damunt de la tranquil·litat d’alguns que no volen renunciar als seus privilegis. Quan aquests valors es veuen afectats, és necessària una veu profètica» (EG 218).
No respondre fraternalment a la crida de l’altre quan hi ha tantes situacions que clamen al cel, i sobretot d’aquest «altre» que pateix el drama de totes les fams, no és només una irresponsabilitat, sinó una deshumanització, una abdicació de la vocació que portem al cor. «Petits però forts en l’amor de Déu, com sant Francesc d’Assís, tots els cristians —diu el papa Francesc— som cridats a tenir cura de la fragilitat del poble i del món en què vivim» (EG 216).
Vivim a la mateixa terra, res avui no ens és estrany ni ho ha de ser: si som solidaris en el progrés, en els avanços tècnics i científics, per què no ser-ho també en fer que s’acabi tanta penúria en el món? No ho aclarirem gens construint murs i aixecant filferrades, ni tampoc venent armes als països més pobres provocant que es matin entre ells, mentre nosaltres fem negoci. Tota fam i set d’aliments, de cultura, de justícia, de companyia, de confiança, d’esperança, d’amor, de misteri, de Déu… No ho neguem a ningú!
Fer que el món sigui la terra de tots ens assenyala un ideal que no podem perdre de vista. Això fa que, des de petites realitats de cada dia, des de l’ús responsable que fem de les coses i a partir del bon tracte amb les persones, siguem profetes, revisem amb amor plantejaments, valors, pràctiques, lleis, estructures, creences i llenguatges, per tal que arribi el moment de ser tots més germans i poder dir a Déu «Pare nostre!».
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona
Administrador apostòlic de Mallorca
