Veure-hi amb uns altres ulls

Hem de poder dir que «el qui creu hi veu!». Tanmateix, és possible veure-hi amb uns altres ulls? Som conscients d’una forma determinada de «veure» i també, en prou ocasions, estem subjectes a «no veure-hi més enllà»

Hem de poder dir que «el qui creu hi veu!». Tanmateix, és possible veure-hi amb uns altres ulls? Som conscients d’una forma determinada de «veure» i també, en prou ocasions, estem subjectes a «no veure-hi més enllà». Ho he sentit pel carrer. Una mare de família deia a una amiga seva que acabava de perdre el seu marit: «Si tens fe, tot es veu d’una altra manera.» Ho trobo edificant. Aquesta frase dita amb el cor m’ajuda a descobrir persones que tenen una capacitat per «veure» d’una altra manera els esdeveniments i la vida en la seva complexitat. Hi veuen amb uns altres ulls!

No és potser aquesta «nova mirada» la que necessitem per arribar a copsar millor tantes realitats que no percebem de manera immediata i són un reclam per ser descobertes? No és aquesta la «mirada sacramental» que tanta falta ens fa per entendre i viure els misteris de la nostra fe? Dir que creiem en Déu ens porta a afirmar alhora alguna cosa que ens supera i que acceptem com a veritable i, per la nostra adhesió confiada i lliure, adquirim una visió més profunda.

Els apòstols van viure aquesta experiència en trobar-se amb Jesús ressuscitat. El temps pasqual ens ho serveix cada dia. Aprofitem-ho! Diu l’evangeli que en el moment de partir el pa «se’ls van obrir els ulls» (Lc 24,31) i hi van veure! Quantes vegades diem el mateix: «Ara ho veig clar!», i potser no hi ha evidència, sinó una llum que resplendeix, una força interior que ens obre a una dimensió nova i ens fa viure aquella netedat de cor que il·lumina la visió de Déu, fins a dir «feliços els nets de cor, perquè veuran Déu» (Mt 5,8).

Aquesta mirada de fe és la que ens mou a pregar, a celebrar i a viure els sagraments i, en els compromisos que se’n deriven, tot el nostre actuar cristià. Educar des de petits i en cada etapa de la vida aquesta peculiar percepció de la realitat, de ben segur que ens estalviaria molts problemes, tant a nivell humà com cristià, que apareixen com a fruit de qüestions no resoltes. Necessitem posar bons fonaments.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona