Un cafè i una lliçó de vida en el Cottolengo

El darrer Youcat de la temporada es trasllada al Carmel per contestar a la pregunta: 'Les dificultats són desgràcies... o oportunitats?'

Les dificultats són desgràcies… o oportunitats? Amb aquesta pregunta es convidava a tots els joves al darrer YouCat de la temporada que va canviar el lloc de la parròquia Santa Anna a les alçades de Barcelona, al Carmel, on hi ha ubicat el Cottolengo. Un centre on les Germanes Servidores de Jesús viuen amb malalts incurables, generalment pobres o que no poden econòmicament permetre’s pagar altres centres.

A diferència de les altres sessions, aquest va ser un YouCat amb moltes cares i moltes veus, ja que diversos membres del centre, germanes, malalts i voluntaris van prendre la paraula per respondre de la forma més completa a la pregunta: “les dificultats poden ser oportunitats?”.

Lliçó de superació

Amb molta atenció, tots els convidats van escoltar cada una de les intervencions, on per cada paraula, per cada gesto i cada somriure, s’hi desprenia una lliçó de la manera més tendra. Lliçons com la del Jesús, que amb dificultats de mobilitat, però, amb una voluntat de ferro va ser el primer a intervenir, deixant un tresor per a tots els presents, un testimoni fonamental per a tot aquell que s’ha d’enfrontar a dificultats durant la vida. “Les dificultats ninguú les volem, però, si aprenem a conviure amb elles, poden fer que la vida vagi canviant”, va dir el Jesús. 

Amb el Jesús, el Luís, la Maria Pilar, l’Àngel, entrenador de l’equip de futbol, el Praxedes, el Carlitos …. Cada un d’ells aportant el seu gra de sorra amb la seva experiència, i mostrant rere la seva dificultat un exemple de superació. Tots ells van mostrar com avancen cada dia, tot i les dificultats, deixant-se ajudar i ajudant ells també als que ho necessiten. Com la Maria Pilar, una noia que va arribar amb tres anys al centre i que ara es val per si sola i, segons va explicar, ajuda els que arriben, tal com la van ajudar a ella les germanes del Cottolengo. 

Necessitat mútua

Les germanes també van intervenir, la Mónica i la Marcela, una novícia, que comparteixen dia a dia amb ells no només donant, sinó, també rebent, amb “el seu exemple i la seva alegria”. “Hem de veure que tots som iguals, que allò que jo no tinc m’ho donarà ella – explicava la Marcela senyalant a la Maria una de les internes al Cottolengo. “No hem de pensar que perquè un vagi amb cadira de rodes té més necessitat de mi que jo d’ell”, va afegir donant una ensenyança a tots els presents.Si una cosa va quedar clara, és que el fet d’ajudar en el Cottolengo no té una única direcció, sinó moltes, ja que les dificultats de l’altre passen a ser teves, i aquestes un regal per a conèixer el del teu costat.

Van haver-hi aportacions de tot tipus fins a algunes, amb interpretacions musicals incloses. Totes elles diferents, però, realitats que canvien a un la mentalitat davant els problemes de la vida.

El cafè continua

Amb una ovació per a tots van tancar aquesta sessió, la darrera del YouCat que s’acomiada fins a l’octubre, però que amb aquest últim et convida a continuar el cafè visitant aquest centre on les respostes més clares poden donar-te noves perspectives.