Tres desitjos del Papa per Nadal

El Papa Benet XVI va encendre, el dimecres 7 de desembre, des del seu apartament pontifici i gràcies a un “tablet” connectat amb el quadre elèctric, l’arbre de Nadal més gran del món, que es troba a la ciutat italiana de Gubbio. Prèviament, va dirigir unes paraules transmeses per televisió a tots els assistents a [...]

El Papa Benet XVI va encendre, el dimecres 7 de desembre, des del seu apartament pontifici i gràcies a un “tablet” connectat amb el quadre elèctric, l’arbre de Nadal més gran del món, que es troba a la ciutat italiana de Gubbio. Prèviament, va dirigir unes paraules transmeses per televisió a tots els assistents a la cerimònia.

“Abans d’encendre l’arbre -va dir- voldria expressar tres desitjos. Aquest arbre de Nadal tan gran es troba en un vessant de la muntanya d’Ingino, al cim hi ha la basílica del patró de Gubbio, Sant Ubald. Quan el mirem, els nostres ulls es dirigeixen cap amunt, cap al cel, cap al món de Déu”.

“El meu primer desig és, per tant, que la nostra mirada, la de la ment i la del cor, no s’aturi només en l’horitzó d’aquest món, en les coses materials, sinó que sigui d’alguna manera com aquest arbre, que miri cap amunt, que es dirigeixi a Déu. Déu mai no ens oblida, però també ens demana que no ens oblidem d’Ell”.

“L’Evangeli narra que la nit santa de Nadal una llum va embolcallar als pastors, anunciant una gran alegria: el naixement de Jesús, d’Aquell que ens va portar la llum, d’Aquell que és la llum veritable que il·lumina a tots . El gran arbre que encendré domina la ciutat de Gubbio i il·luminarà amb la seva llum la foscor de la nit”.

“El segon desig és que ens recordi que també nosaltres necessitem una llum que il·lumini el camí de la nostra vida i ens doni esperança, especialment en aquesta època en que sentim tant el pes de les dificultats, dels problemes, dels patiments, i sembla que ens envolta un vel de tenebres. Però quina llum pot il·luminar veritablement el nostre cor i donar-nos una esperança ferma i segura? És el Nen que contemplem en el Sant Nadal, en un pobre i humil pessebre, perquè és el Senyor que s’acosta a cada un de nosaltres i demana que l’acollim novament en la nostra vida, ens demana que l’estimem, que tinguem confiança en Ell, que sentim la seva presència que ens acompanya, ens sosté i ens ajuda”.

“Però aquest arbre tan gran el formen moltes llums. L’últim desig és que cada un de nosaltres aporti una mica de llum en els ambients en què viu: en la família, a la feina, al barri, als pobles, a les ciutats. Que cadascú sigui una llum per a qui té al costat, que deixi de banda l’egoisme que, tan sovint, tanca el cor i porta a pensar només en un mateix, que presti més atenció als altres, que els estimi més. Qualsevol petit gest de bondat és com una llum d’aquest gran arbre: juntament amb les altres llums il·lumina la foscor de la nit, fins i tot de la nit més fosca”.

T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...