Solidaritat amb la creació

El Papa Francesc ens proposà de passar del consum al sacrifici, de l’avidesa a la generositat, del malbaratament a la capacitat de compartir, en una ascesi que significa aprendre a donar, i no simplement renunciar

Fa un poc més de set mesos el papa Francesc va publicar una carta encíclica sobre la cura de la casa de tots, la Terra, amb una intenció ben definida i un missatge molt clar.

A aquesta casa de tots la tracta de «germana» i ens diu que clama pel dany que li provoquen a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns que Déu li ha posat. Amb això ens fa veure que és molt conscient del moment que vivim i de la necessitat de prendre’n consciència i proposar solucions a partir de noves actituds. 

D’entrada, som convidats —com diu el patriarca Bartomeu— a aprofundir les arrels ètiques i espirituals dels problemes ambientals, que ens inviten a trobar solucions no sols en la tècnica sinó en un canvi de l’ésser humà, perquè altrament afrontaríem només els símptomes. Ens proposà de passar —diu el papa Francesc— del consum al sacrifici, de l’avidesa a la generositat, del malbaratament a la capacitat de compartir, en una ascesi que significa aprendre a donar, i no simplement renunciar. És una manera d’estimar, de passar de mica en mica del que jo vull al que necessita el món de Déu. 

Solidaris amb la creació és molt més que manifestar bones intencions, és comprometre’s amb el respecte i la defensa de la casa que és de tots, la Terra. Podem expressar la nostra solidaritat de moltes maneres, des dels senzills detalls de no espatllar ni malmetre el que ens ha estat donat i hem d’administrar bé, mai com a propietaris que s’atribueixen la intenció de destrucció o d’abús. Tenim l’exemple de sant Francesc d’Assís que vivia amb simplicitat i en una meravellosa harmonia amb Déu, amb els altres, amb la natura i amb ell mateix. No podem separar —afegeix— la preocupació per la natura, la justícia envers els pobres, el compromís amb la societat i la pau interior. 

Caldrà també tractar aquesta casa de tots amb misericòrdia quan la veiem tan malmesa. Acceptar els límits de la Terra és acceptar amb humilitat els nostres propis límits; precisament en això rau el respecte i la passió per fer-la digna i habitable. 

Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe auxiliar de Barcelona