Setmana Santa: Viatges, descans i pregària

Els representants de diverses confessions cristianes reunits a Barcelona volem fer-vos arribar els nostres pensaments i reflexions per als pròxims dies. Som a les portes d’una nova operació sortida per gaudir d’un merescut descans, utilitzant mitjans de transport molt diversos. Destaquen el cotxe i els autocars, sense oblidar les motocicletes, les bicicletes i altres. Ara [...]

Els representants de diverses confessions cristianes reunits a Barcelona volem fer-vos arribar els nostres pensaments i reflexions per als pròxims dies.
Som a les portes d’una nova operació sortida per gaudir d’un merescut descans, utilitzant mitjans de transport molt diversos. Destaquen el cotxe i els autocars, sense oblidar les motocicletes, les bicicletes i altres. Ara bé, tots som vianants allà on siguem.

Hem de ser conscients que ens devem als altres i a nosaltres mateixos amb el nostre comportament. Conduir ha de ser un acte responsable, d’una banda, però de benestar, de l’altra. Caminar és un acte que fem per inèrcia, però no exempt de risc per possibles faltes d’atenció (un semàfor vermell que no veiem, el pas zebra que passem sense atendre a la circulació, el mòbil que sona en un pas de vianants i que contestem despreocupats, etc.) i que, per desgràcia, pot acabar en un accident.

Des del moment que ens donen la vida els nostres pares hem rebut molt, però cada un de nosaltres té també els seus dons, segons ens explica sant Pau en la primera carta als Corintis (12, 4-7), que diu: “Hi ha dons diversos: però l’Esperit és el mateix. Hi ha tasques diferents, però el Senyor és el mateix. Les activitats són diverses, però Déu, que les promou totes, és el mateix. En qualsevol cas, l’Esperit es manifesta present atorgant a cadascú el seu do de cara al bé de la comunitat.” 

Quanta saviesa amaguen aquestes paraules: treballs diferents (transport de mercaderies, de viatgers, etc.); activitats, amb i sense conducció, responsabilitats molt diverses i, ara, unes vacances amb desplaçaments sobre rodes o com a vianants, acompanyats, generalment, per persones que estimem. I sense oblidar en cap moment que, si volem, Déu és present en cada un de nosaltres, fem el que fem.

¿No ens fa pensar que tots tenim uns dons que hem de regalar? Conduint o caminant tinguem present que som cristians, units pel baptisme, i cadascú amb els seus carismes. Hauríem de procurar fer arribar aquest missatge al nostre entorn amb vista al bé de la comunitat.

Viatjant o a casa us desitgem “uns feliços i fructífers dons de l’Esperit”.

Església Evangèlica de Catalunya  (Pastor Felip Carmona)

Església Cristiana Adventista del Setè Dia  (Pastor Alfredo Villanueva) 

Església Ortodoxa  (M. Rosa Ocaña, laica i delegada d’Ecumenisme)

Església Catòlica  (Mn. Josep Lluís Fernández i Esteve Rifà)