Setmana de Cinema Espiritual

[Catalunya Cristiana – Samuel Guitierrez] L’èxit espectacular que en els darrers anys ha viscut la Setmana de Cinema Espiritual de Barcelona, l’onada expansiva de la qual arriba ja a 55 ciutats de tot l’Estat, ha obligat enguany els seus organitzadors a refundar-la i diversificar-ne els focus d’interès. És la gran novetat de la setena edició [...]

L’èxit espectacular que en els darrers anys ha viscut la Setmana de Cinema Espiritual de Barcelona, l’onada expansiva de la qual arriba ja a 55 ciutats de tot l’Estat, ha obligat enguany els seus organitzadors a refundar-la i diversificar-ne els focus d’interès. És la gran novetat de la setena edició d’un certamen que s’ha consolidat plenament com a referent mundial del cinema en valors espirituals. Així, mentre la secció educativa-pastoral mantindrà el format i la denominació que tenia fins ara, a més de continuar comptant amb la col·laboració de les diòcesis, les escoles catòliques i l’editorial Edebé, l’associació catòlica per a la comunicació Signis, organitzadora del certamen, ha apostat enguany per refundar la secció dedicada a públic obert, que ha passat a denominar-se Mostra de Cinema Espiritual de Barcelona. «És el moment —assegura Peio Sánchez, director del certamen— de fer un salt de qualitat i de difusió.»

Aquesta nova etapa que ara s’inicia coincideix, a més, amb l’aposta ferma i convençuda que algunes distribuïdores han fet pel cinema espiritual. És el cas de Karma, A Contracorriente, Filmax o European Dreams Factory. En estreta col·laboració i sintonia amb totes elles, l’objectiu de la Mostra serà presentar, i en molts casos estrenar, els títols més significatius del moment pel que fa al cinema espiritual i els valors. «Volem esdevenir espai de referència —afirma el director del festival— per reflexionar sobre aquest cinema i les seves possibilitats. En definitiva, la nostra intenció és convidar l’espectador preocupat per qüestions espirituals i religioses a veure i aprofundir en aquesta mena de pel·lícules, que d’altra banda no sempre estan a l’abast de la gent corrent en els circuits convencionals.» I afegeix: «Més enllà del cinema d’exclusiu entreteniment hi ha espectadors amb aspiracions culturals i espirituals que trien un cinema de qualitat i de profunditat. El creixement d’aquest sector del públic i d’aquesta mena de pel·lícules és la demostració clara que anem pel bon camí, tot i que encara queda molt per fer, especialment entre els més joves.»

Juntament amb el canvi de nom, la secció oberta de la Setmana presenta enguany una altra novetat: el canvi de seu. Després de sis edicions celebrades al Centre Els Lluïsos d’Horta, entitat amb la qual hi ha hagut una gran sintonia i que enguany acollirà encara la cloenda del certamen, els organitzadors han vist clar que per potenciar la Mostra i obrir-la a un públic més ampli era necessari projectar-la en un espai més cèntric i, si és possible, on es projecti cinema habitualment. L’indret escollit ha estat els Cinemes Alexandra, en plena Rambla de Catalunya de Barcelona, on ja en els darrers temps es projecten pel·lícules amb un clar segell transcendent. Malgrat el canvi d’ubicació, el preu de les entrades continuarà sent molt assequible, 5 euros, que es convertirà en 30 si s’obté un passi per assistir a tot el cicle.

La VII Mostra de Cinema Espiritual se celebrarà enguany del 12 al 21 de novembre i comptarà, per a l’estrena, amb la nova denominació, amb una programació de luxe. Per a Peio Sánchez, ànima del projecte, les propostes d’aquesta edició són realment suggeridores. Tant és així que no s’atreveix a aconsellar-ne només una. «Tot depèn dels interessos de l’espectador —matisa—. D’una banda tenim tres pel·lícules imprescindibles, com són Des hommes et des dieux, Cartas a Dios o The way. També són molt interessants films que estan actualment en cartellera com Vivir para siempre, Visión o The secret of Kells. Els documentals Babies i Buscando las siete llaves són un petit regal. Finalment no m’agradaria deixar d’esmentar dues pel·lícules més amb un fort component històric: Cartas al padre Jacob i El último bailarín de Mao.»

De les deu pel·lícules projectades enguany, set seran d’estrena a l’Estat espanyol, i tres més són pel·lícules importants en el camp del cinema espiritual. «El nostre interès —indica Peio Sánchez— és animar el públic perquè vegi aquesta mena de cinema.» Per això continuaran comptant amb les reflexions introductòries de diferents presentadors, que ajudaran l’espectador a descobrir «un cinema per contemplar, per pensar, per dialogar i per comprometre’s». Des de Signis ja es considera la Mostra com un model de referència internacional. Destaca, a més, la seva vocació de diàleg interreligiós i cultural, així com la convicció de la importància de la dimensió espiritual en la cultura audiovisual.

Per a més informació podeu consultar www.setmanacinemaespiritual.org