Set d’autenticitat

Immersos en la cultura de la imatge i condicionats per tanta tecnologia, tenim la impressió que la vida humana ens ve programada amb ficció

Blog del Bisbe auxiliar Sebastià Taltavull

Immersos en la cultura de la imatge i condicionats per tanta tecnologia, tenim la impressió que la vida humana ens ve programada amb ficció. Arribem a ser un «producte» en mans dels interessos mediàtics, emparats i promocionats per invisibles potències, allà on la moda i el mercat s’alimenten mútuament. Així, el resultat de convertir els mitjans en fins provoca l’efecte d’una situació on una aparent bella presència i el culte a la imatge està substituint la «humanitat» de la comunicació.

Tot això fa que la societat dels rics, la nostra, inverteixi tant en publicitat i es deixi conduir amb l’ajuda d’aquests nous professionals que són els assessors d’imatge, encara que diguin que en el fons sols canalitzen allò que la clientela vol i espera aconseguir. On vol arribar Jesús quan diu: «No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu» (Mt 6,25). Quina ha de ser, doncs, la nostra preocupació?

I si arribéssim a pensar diferent i deixéssim que fossin els pobres els nostres vertaders assessors d’imatge? Ben segur que des de les grans economies fins a les més senzilles s’introduiria una nova forma de pensar, de ser, de comunicar, d’educar, d’organitzar, de compartir, d’existir, on la felicitat estaria més repartida, on la imatge seria més, molt més, del tot humana. El malbaratament de recursos són bufetades a tort i a dret i sempre són els pobres els més perjudicats.

Valorar l’altre pel que és, i no pel que té o pel que aparenta, sempre serà un repte que demanarà una presa de postura. Tot i reconeixent-li el que té de creatiu i bell, la moda sempre serà allò que passa de moda. Tanmateix, hi ha valors perennes, com l’amor, l’honradesa, la justícia, la humilitat, la senzillesa, la compassió, la sinceritat, la netedat de cor, la fidelitat, la lleialtat i un llarg etcètera, que romanen sempre. Per què no incorporar-los en el nostre «quadern de ruta»? És la set d’autenticitat que el beat Pau VI ja fa temps esmentava i veia sempre possible.