Sembrar esperança

L’Església hi és present i actuant, ajudant i sofrint amb el seu poble, segurs que tot el que es rebi de l’exterior serà ben distribuït a través de les parròquies i les seves unitats de Càritas

Pot ser és el que més falta fa. Cadascú en el seu lloc i essent responsable. Amb enginy, amb creativitat, però sobretot amb confiança. La invitació ens ve de lluny i de molt a prop, perquè ens hi sentim més units que mai amb la pregària i amb l’estimació que es fa gest de solidaritat. La invitació ens ve de l’Equador, sense oblidar altres indrets. És un moment —ens diuen des d’aquest país germà—que Déu ens vol humils, resistents, solidaris i fraterns; és el moment de sembrar esperança, el moment de sentir-nos germans, amics i companys.

Les paraules del bisbe de Portoviejo, una de les zones més afectades pel terratrèmol, han valorat la religiositat del poble que demana la benedicció abans que altre tipus d’ajuda. L’Església hi és present i actuant, ajudant i sofrint amb el seu poble, segurs que tot el que es rebi de l’exterior serà ben distribuït a través de les parròquies i les seves unitats de Càritas. Ara, a dues setmanes de la desgràcia, s’entra en la situació més difícil i l’esforç de reconstrucció necessita l’aportació generosa de tots.

Aquests dies, estem compartint amb els equatorians que viuen entre nosaltres el dolor i la pregària. Alguns d’ells ens comenten la tragèdia d’alguns dels seus familiars i no cessen de demanar la benedicció del Senyor. Estem —diuen— davant d’una immensa oportunitat per dir-nos a nosaltres mateixos que som humans i que no podem deixar de ser-ho. Per això, ens emociona veure tanta gent mobilitzada.

Les conseqüències en el present, a mitjà i a llarg termini són encara imprevisibles, però l’ànim que demana unitat i solidaritat no cedeix davant la depressió, la desesperança i el dolor. El mateix esperit mou a un treball infatigable allà on la desolació està desfent persones i pobles sencers. Hem llegit que l’emoció pel dolor és substituïda per l’emoció de col·laborar i que, amb l’ajuda de Déu i la solidaritat de tots, és possible seguir endavant. Quina fe! Una vegada més i perquè fem igual que ell, l’exemple és el bon samarità.

Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe auxiliar de Barcelona