Sembrar entre llàgrimes

Per a molts cristians i altres creients, aquests darrers temps són complicats. Com si visquéssim un perenne Divendres Sant on el drama de nous crucificats s’afegís a l’enigma de la creu de Jesús

Per a molts cristians i altres creients, aquests darrers temps són complicats. Com si visquéssim un perenne Divendres Sant on el drama de nous crucificats s’afegís a l’enigma de la creu de Jesús. Les comunitats i grups cristians no sols ens solidaritzem amb tots els posicionaments que manifesten el seu rebuig a la violència, sinó que, a més d’això en fem pregària i compromís seriós per treballar sempre en favor de la justícia, la pau, la reconciliació, la misericòrdia i el perdó.

Tanmateix, estem preocupats per l’ambient de tensió social i inseguretat que s’està creant de poc ençà. Estan preocupats molts pares i educadors quan detecten reaccions violentes en els seus fills i alumnes, i també com la por s’està apoderant tant d’ells com d’elles, i es demanen: com educar per a una convivència en pau a casa i a les aules? De part de Jesús, els cristians hem rebut el manament de l’amor i sabem que estem cridats a estimar «tal com» ell ho ha fet.

El papa Francesc, citant l’exhortació apostòlica Evangelii nuntiandi del beat Pau VI, ens diu que «recobrem i acresquem el fervor, la dolça i confortadora joia d’evangelitzar, fins i tot quan cal sembrar entre llàgrimes…» (EG 10; EN 80). L’exemple que donen molts cristians i musulmans de bona fe als països on la persecució i el martiri estan desestabilitzant la convivència pacífica de molts grups humans i atemptant contra la seva dignitat, ens interpel·la fortament sobre la qualitat del nostre cristianisme i la manera com el vivim i el contagiem.

«Els cristians —diu Francesc— insistim en la nostra proposta de reconèixer l’altre, de curar les ferides, de construir ponts, d’estrènyer llaços i d’ajudar-nos “mútuament a portar càrregues” (Ga 6,2)» (EG 67). En diferents ocasions ha posat en relleu el valor de les llàgrimes, en tant que expressen una total empatia i solidaritat amb els qui pateixen la violència d’una persecució religiosa i ètnica inacceptable. Encara que sigui entre llàgrimes, cal seguir sembrant l’Evangeli.

Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe auxiliar de Barcelona