Seduït per la misericòrdia
"El que més defineix els seguidors de Jesús perquè —com diu el papa Francesc— en Jesucrist hi veiem el rostre de la misericòrdia del Pare"

Fa pensar molt que un Papa com Francesc digui amb tota humilitat «sóc un pecador en qui el Senyor ha posat els seus ulls» i es vegi reflectit en aquell relat evangèlic de la crida a Mateu: «Jesús va veure un publicà i, mirant-lo amb amor i elegint-lo, li va dir: segueix-me!» D’aquest fragment evangèlic en traurà el seu lema episcopal, amb el qual ha volgut posar identitat al seu ministeri. Francesc és un home totalment seduït per la misericòrdia de Déu i és des d’aquesta experiència que hem d’entendre la seva personal actuació. I és justament això el que el fa ser lliure. Només un home així i seduït per l’amor de Déu és capaç de reconèixer-se pecador i cridar a tots a la conversió.
La «misericòrdia», com a actitud i virtut evangèlica, ens acosta al mateix ésser del Déu que ens ha revelat Jesús. En el seu ministeri a Galilea, com a proposta conclusiva a l’anomenat Sermó de la Muntanya, Jesús diu amb claredat: «Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial» (Mt 5,48). Aquesta «perfecció» pren un major sentit quan apunta a una forma d’estimar més il·limitada —com és l’amor als enemics— i és definida amb la paraula misericòrdia, i diu: «Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare» (Lc 6,36). Això és el que més defineix els seguidors de Jesús perquè —com diu el papa Francesc— en Jesucrist hi veiem el rostre de la misericòrdia del Pare.
Una Església en sortida, una Església missionera que és present en totes les perifèries de la societat d’avui, encarnada com Jesús, ha d’exercir la «misericòrdia» en la seva forma de viure, d’actuar i de predicar. En aquest sentit, el papa Francesc ens convida a fer una profunda revisió perquè l’autèntic rostre del Déu misericordiós sigui conegut i reconegut en nosaltres. Amb l’actitud de la «misericòrdia», el que proposa és un estil de fer i un estil de dir, fruit d’una nova manera de ser. Des d’aquesta dimensió, és possible la revolució de la tendresa, un antídot capaç de desfer qualsevol brot de violència i de duresa de cor.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona