Sant Pere amb regust benedictí
El bisbe Sebastià Taltavull va presidir, en la solemnitat de Sant Pere, la festa patronal del monestir benedictí de Sant Pere de les Puel•les

La solemnitat de Sant Pere és la festa major del monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les del carrer Anglí de Barcelona. Enguany, les monges i la comunitat de fidels ho han celebrat amb l’eucaristia presidia pel bisbe Sebastià Taltavull, molt vinculat a la comunitat, on hi celebra missa tots els divendres.
En un clima de pregària i germanor, les benedictines i tots les devots de Sant Pere varen compartir la celebració en què el bisbe Sebastià, en la seva homilia, va destacar el paper de Pere i Pau que, malgrat ser homes febles -un va negar Jesús i l’altre fou un gran perseguidor de l’església primitiva- foren escollits per Jesús per ser les dues columnes de l’església naixent, el primer en el si del judaisme i el darrer portant la fe als pagans. Taltavull expressà que Jesús empra la nostra debilitat convertint-la en fortalesa pel bé de l’Evangeli. També es referí als refugiats – a qui fou dedicada la col·lecta – i a la vella Europa, destacant la necessitat d’acollir els nostres germans que fugen de la guerra i la persecució religiosa.
Una coral, composada per religioses de Sant Benet i feligresos, va animar la celebració. En acabar, l’abadessa, la Mare Esperança, va agrair al bisbe Taltavull les seves paraules i la seva dedicació al monestir, convidant tothom a continuar la fraternitat amb un tast de coca a l’hort del cenobi.
El monestir de Sant Pere de les Puel.les
El monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona és la primera comunitat monàstica femenina de la ciutat de Barcelona i la segona de Catalunya, després de la desapareguda comunitat femenina de Sant Joan de les Abadesses. Fou fundada abans del 16 de juny de 945, data en la qual el bisbe Guilarà de Barcelona consagrà l’església a petició del comte Sunyer de Barcelona i de la seva esposa Riquilda. Aquests en foren els fundadors, i la seva filla, molt probablement, la primera abadessa Adelaida.
Sant Pere de les Puel·les fou una comunitat molt important dins la Catalunya comtal, acollint a l’excedent femení de l’alta noblesa catalana. Degut al seu emplaçament fora muralles primer i dins la ciutat després, fou testimoni i part involucrada en totes les guerres i setges que patí la ciutat, fins que l’exclaustració de 1835 en motivà la seva sortida, i el seu posterior assentament el 1879 a Sarrià; on ara resideixen. De l’antic monestir només en resta l’església, ara com a parròquia de Sant Pere de les Puel·les. La comunitat d’avui continua el llegat de les germanes que l’han precedit, mantenint la seva presència a la ciutat de Barcelona de forma continuada durant més de mil anys.